Articles - Indústries i comerços

LES FÀBRIQUES DE XOCOLATA

LES FÀBRIQUES DE XOCOLATA

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.38 i 39, novembre i decembre de 2008

Ja els antics deus asteques la prenien, i segons diuen la xocolata fou, durant un temps, un plaer prohibit, un pecat...fins que els mateixos que la prohibien - l´església- la varen tastar i s'adonaren que era millor degustar-la que no pas condemnar-la a l'infern, per que menjar-ne, certament, és tastar un tros de paradís. I llegint un poema d'en Miquel Martí i Pol sobre la Xocolata desfeta: "... espessa i lluent, tothom se la menja ..... en xicra o en tassa, prou que ho diu la gent, mai no n'hi ha massa...." em venen a la memòria unes ratlles que l'Anton Maria Rigau va escriure sobre "Les flaires del Rec del Tint" on entre d'altres olors, la de la xocolata de l'obrador d'en Mas competia amb les de l'aiguanaf de can Fina i amb les no tant bones de les adoberies dels voltants de la plaça de Sant Pere.

Aquestes flaires dels fabricants de xocolata de bon segur que no eren exclusives d'aquest barri, doncs segons comenta en Josep Blanch, en l'article que sobre la xocolata va escriure a la Revista de Banyoles l'any 1986, ja a les darreries del segle XVIII, concretament el 1796 es va obrir al paratge de Can Hort, un obrador que comercialitzaria el seu producte sota el nom de Xocolata Torrent. Estava situada a tocar del rec d'en Teixidor i segons consta en el "Quadre d'aprofitament de les aigües del llac i dels molins que aprofiten la seva força motriu" feien servir aquest per moure la fabrica "d'oli i xocolata de la Casa Torrent". L'any 1876, va tenir l'honor de ser nomenada "... Proveedor de la Real Casa con el uso del escudo de las Armas Reales en la muestra, facturas y etiquetas de la Fabrica de Chocolates que tiene en Bañolas...". Aquesta empresa, que a banda de la fabrica, tenia el seu despatx al número 9 del carrer Escrivanies, va arribar a exportar, fins i tot a Ultramar, tal i com es deia a l'època quan es referien als països de mes enllà de l'Atlàntic, va tancar les seves portes el 1929. Dins de cada paquet van començar a introduir-hi estampes cromolitogràfica, mes popularment conegudes com a cromos. D'aquests, caldria destacar la col·lecció sobre "El Conflicto de Marruecos", de 50 cromos i "Las Aventuras de Robinsón" de 25.

El mateix any que tancà la Xocolata Torrent, i en el mateix lloc que aquesta estava ubicada, a la Rondà Fortià, s'hi va instal·lar una empresa que des del 1800 ja comercialitzava el seu producte a Barcelona, la Xocolata Amatller S.A. Uns anys mes tard, el 1933, es van traslladar a l'actual avinguda dels Països Catalans. D'entre la seva col·lecció de cromos cal recordar la del "Detective Bobby" (de 36 cromos), la de "Aventuras de Paquito y Carbonilla" (de 36) i la de "Don Quijote de la Mancha" (de 80).

Encara no havia tancat les seves portes la Xocolata Torrent, que a la sortida de la Plaça de Sant Pere, cap el carrer Major, se n'obria un altra, la Xocolata Mas que recordava en Rigau. Fundada l'any 1914, per Miquel Mas, era aquesta una minúscula construcció, de planta baixa, que ocupava mig carrer; l'any 1931 es van traslladar a la planta baixa del c. Major núm.23 i el 1946 a l'actual Passeig dels Països Catalans. Amb en Miquel Mas el va substituir el seu fill Moises, que juntament amb la Lola, la seva esposa, van deixar una bona empremta entre els veïns del carrer Major, i a qui en Joan Olivas els dedicà dos articles de la revista Els Colors, a mitjans de l'any passat. Els Mas, a banda dels gustos tradicionals de l'època (canyella, vainilla, farcides d'ametlla i avellanes,...) van crear la teula de 48 porcions. Va deixar de fabricar-se el 1954 i d'entre les seves col·leccions de cromos cal esmentar "La Guerra de Melilla", "El Quijote" i "Juegos de Física".

Una altra obrador contemporani de l'època i a qui tothom coneixia com a Can Xocolata, estava situat a la Plaça Major (al lloc on hi havia l'adrogueria Teixidor). El seu propietari n'era en Pere Bassols, adroguer i xocolater, el qual venia una xocolata feta a ma, que tenia una textura molt particular (la mainada en deia que tenia sorra) ja que al no fer servir sucre refinat, quan aquest es barrejava amb el cacau no es desfeia del tot i les teules, que n'eren força gruixudes, sortien granuloses.

Seguint amb els obradors de xocolata banyolins, trobem que a la confiteria Vicens, situada al número 8 del carrer Mercadal, el seu propietari, en Pere Vicens elaborava una xocolata sense nom, feta a ma, que no portava cromo.

En Pere Bassols, del que ja he parlat, i que regentava un establiment a la plaça Major que era conegut com a Can Xocolata, s'associà amb en Lluís Tremoleda, pastisser de professió, i fundaren la Xocolata Tremoleda i Bassols "El Lago", la qual tenia la seva fàbrica al número 14 de la Plaça Major i el despatx al 32 del carrer de l'Aurora. Uns anys mes tard es separaren els dos socis i en Lluís s'establi al carrer de Girona, on al número 34 hi bastí el magatzem i tot just al davant, al número 37, cantonada amb el carrer de la muralla, la fabrica on elaboraven la Xocolata Tremoleda "El Lago". El seu propietari, a banda de la típica col·lecció de cromos, entre les qual caldria destacar la de "Artistas del Cinema" i la de "Horóscopos", per potenciar les vendes va establir un sorteig amb regals, entre els que cal recordar els rellotges de polsera i els despertadors de sobretaula. L'any 1928 aquesta empresa va vendra la seva maquinària amb en Jaume Masó, el qual s'establi en el mateix lloc i elaborà la Xocolata "El Lago" de Jaume Masó.

Per últim només queda parlar de la única supervivent d'aquesta llista, la Xocolata Torras. Fundada per Dolors Torras. l'any 1890, en el Moli Nou, una fabrica de paper propietat de Melcior Barceló, situada una mica mes enllà de la unió dels Recs de Can Hort i d'en Teixidor, dels quals prenia la força per moure la seva roda. La Dolors Torras, estava casada amb el pare d'en Melcior Barceló, el qual li cedí dues sales de la seva fàbrica per tal de que duges a terme la fabricació d'aquest producte alimentici, que tenia com a distintiu de la marca "tres torres". L'any 1910 en feu donació del negoci a Melcior Torras el qual l'arrendà a Celso Costa Mascaró i Joan Boschmonar Quintana, els quals traslladaven al Moli Nou tota l'empresa: fabrica, magatzem i despatx, doncs aquest darrer fins aleshores estava al carrer del Progrés número 8 de Girona. L'any 1922, es desfà la societat i queda al capdavant de l'empresa el que fins aleshores n'era el seu director, en Josep Costa, fill d'en Celso, el qual dos anys es tard compra tota la fàbrica. Aquesta era una construcció força antiga i es per això que el 1927 es decideix traslladar-se a una nova ubicació, situada a l'actual avinguda dels Països Catalans.

Amb l'arribada de la Guerra Civil, la Generalitat va decretar la col·lectivització d'aquelles empreses de les quals els seus propietaris havien fugit. Per aquesta causa, a Banyoles es col·lectivitzaren, entre d'altres, la fàbrica de Xocolates Torras. A partir de llavors, restaria en mans dels treballadors a través del Consell d'Empresa, però per manca de material, poc temps desprès va tancar les portes. L'any 1939 la família Costa torna a Banyoles i es tornen a fer càrrec de la fàbrica. El 1947 la societat es passa anomenar-se "Hijos de J.Costa S.L", i se'n fan càrrec els fills d'en Josep: en Celso i en Joan; el 1959 es crea Chocolates Torras S.A, tot just un any desprès de donar de baixa els dos molins que encara tenien en funcionament, i el dia de Sant Josep de 1973 sota el nom de Fabrica de Xocolates Torras de Celso Costa S.A. es traslladen definitivament a l'actual seu, al quilòmetre 14 de la carretera de Banyoles a Girona, al terme municipal de Cornellà del Terri.

L'any 1991 se'n va fer càrrec la família Saus, que originàriament venien del sector tèxtil, però que el van deixar de banda per centrar-se en el de la xocolata. Actualment, com he dit abans, aquesta empresa centenària i de caire familiar, s'ha convertit en la única supervivent del llarg llistat de el·laboradors d'aquest producte de la nostra comarca.

Bookmark and Share