Articles - Indústries i comerços

LA FOTOGRAFIA A BANYOLES ABANS DE LA GUERRA CIVIL

LA FOTOGRAFIA A BANYOLES ABANS DE LA GUERRA CIVIL

Revista de Banyoles
núm.992, juny 2016, pp.20-27

Apunts a la història de la fotografia
Tots coneixem les prediccions de Jules Verne: el submarí a Vingt mille lieues sous les mers (1870), el viatge a la Lluna a De la terre à la lune (1865), l'helicòpter a Robur-le-Conquérant (1886) i d'altres que no venen al cas, ja que del que aquí hem de parlar és de fotografia. Però el que no tothom sap és que un altre d'aquest visionaris fou Charles-François Tiphaigne de la Roche, el qual l'any 1760, en la seva obra Giphantie, feia una predicció al descriure la captura d'imatges de la natura en una lona coberta per una substància enganxosa, proporcionant una imatge idèntica a la real. Aquesta imatge seria permanent després d'haver-la assecat en la foscor. Però deixem que sigui el mateix autor qui ens ho expliqui: «La impresión de las imágenes, es cuestión del primer momento en que la tela las recibe. Esta se saca inmediatamente y se coloca en un lugar oscuro. Una hora después, el baño se ha secado y ya se tiene un cuadro tanto más precioso cuanto que ningún arte puede imitar mejor la verdad [...]» .
I la veritat es que no podem negar que De la Roche, va ser un visionari, ja que tindrien que passar encara uns quants anys fins que el 1826, el francès Joseph Nicéphore Nièpce per mitjà d'una càmera fosca modificada, impressionés la vista del pati de casa seva aconseguint la primera fotografia permanent de la història, per un procediment al que va nomenar «heliografia» i per el que va fer servir plaques de peltre (un aliatge de zinc, estany i plom), cobertes de betum de Judea i fixades amb oli de lavanda.
Un altre francès que estava interessat en la forma de fixar la llum amb la seva càmera fosca fou Louis Jacques Mandé Daguerre, el qual davant les negatives del seu compatriota a compartir amb ell el seu invent, es va llançar a investigar pel seu compte fins que el 1835 va fer públic els seus primers resultats del seu experiment, procés que va anomenar «daguerrotip», que consisteix en làmines de coure platejades i tractades amb vapors de iode. Va reduir més els temps d'exposició a 15 o 30 minuts, aconseguint una imatge amb prou feines visible, que posteriorment revelava amb vapors calents de mercuri i fixava rentant amb aigua calenta amb sal, tot i que el veritable fixat no ho va aconseguir fins a dos anys més tard.
Com a curiositat cal esmentar que el banyolí Joaquim Hysern i Molleras, a banda de la seva faceta com a metge va ser testimoni a París d'uns quants dels treballs de Daguerre, de qui va traduir i comentar, el 1839, el llibre Descripciones históricas del proceso de Daguerre. Precisament el mateix any que l'anglès John Frederick William Herschel, utilitzés per primera vegada la paraula «fotografia», derivada del grec foto (llum) i grafs (escriptura). A ell també se li deu els termes «positiu» i «negatiu» i l'invent del tiosulfat de sodi com a nou fixador de les sals de plata.
Podem dir que a partir de 1839 comença la història de la fotografia, amb la divulgació a nivell mundial d'aquest nou procediment fotogràfic: el daguerreotip. Un invent que va començar a popularitzar-se entre la classe burgesa en ser més barat que una pintura.
Paral·lelament a aquest fets, un altre anglès, William Henry Fox Talbot, treballava en un sistema que permetés obtenir negatius i fixar-los sobre un suport de paper. Finalment el 1841 va patentar el sistema per el qual a partir d'aquests negatius positivaba còpies positives, també en paper, en un procès que va anomenar «calotip» o «talbotip».
Va ser a partir de 1855 quan va triomfar el sistema dels negatius de col·lodió humit, que permetien positivar moltes còpies en paper a l'albúmina, amb gran nitidesa i àmplia gamma de tons. Aquestes còpies a l'albúmina van ser el tipus de paper fotogràfic més emprat en la segona meitat del segle XIX, però aquests sistemes eren molt artesanals.
A partir de 1880 es va industrialitzar les noves plaques seques al gelatinobromur, així, els fotògrafs compraven caixes de plaques verges ja sensibilitzades i llestes per carregar en xassís i ser exposades a la cambra. George Eastman i la casa Kodak van obrir el camí cap a la instantània fotogràfica i va ser en 1888 quan Kodak va treure al mercat una càmera que utilitzava rodets de pel·lícula enrotllable en lloc de plaques planes.
Per a la fotografia en color es va trigar una mica més i encara que va ser experimentada durant el segle XIX, no va tenir aplicacions comercials per la seva dificultat i imperfecció. La primera fotografia en color va ser obtinguda pel físic James Clerk Maxwell el 1861, realitzant tres fotografies successives, amb la lent amb un filtre diferent: vermell, verd i blau. Cadascuna de les tres imatges es projectava sobre la mateixa pantalla amb la llum del color del filtre que s'havia emprat per prendre-la. A causa d'aquest problema, pagant un suplement, s'acolorien a mà les fotografies amb aquarel·les, oli, anilines, o altres pigments. La veritable primera placa fotogràfica en color, Autochrome Lumière, no va arribar als mercats fins a 1907 i les seves plaques eren transparències de vidre. La primera pel·lícula fotogràfica en color moderna, KodaChrome, va ser utilitzada per primera vegada l'any 1935.

Els primers treballs fotogràfics a Banyoles
Parlar de fotògrafs a Banyoles en aquells anys de les darreries del segle XIX i començament del segle XX, en una època en que el balneari de la Puda estava en el seu màxim esplendor i els forasters descobrien l'estany, és parlar de fotògrafs en general, doncs de la mateixa manera que molts pintors s'acostaven a la nostra població, atrets pel seu paisatge i intentaven plasmar-ho en una tela, els fotògrafs feien el mateix.
El primer reportatge fotogràfic fet a Banyoles el podem datar l'any 1890, quan Pau Audouard Deglaire (La Havana 1856 – Barcelona 1918) va fer una serie de fotografies, que desprès foren reproduïdes a La Il·lustració Catalana del 28 de febrer de 1891, amb textos de L.García del Real i gravats de Marià Suñer, en una època en que les revistes no estaven en condicions de reproduir en sèrie les fotografies, d'aquí que d'elles se'n treien una sèrie de gravats per a la reproducció seriada i d'aquí que tant s'esmenti el nom del fotògraf com el del gravador. Entre d'altres, d'aquella sèrie podem esmentar les que duen per títol: «La plassa», «L'estany», «Camí de la font sulfurosa» i «L'estany y el pabelló del salvament de naufrechs».
Un altre fotògraf, en aquest cas amateur, actiu entre 1898 i 1904 i que va deixar constància d'aquesta Banyoles de tombants de segle, fou Francesc Bracons Asturi, nascut a Manlleu, però instal·lat a Banyoles on va muntar una fàbrica de mitges i mitjons. Va ser un personatge polifacètic, poeta, dibuixant, va col·laborar en la composició de la sarsuela El sant de l'amo, estrenada l'any 1893 per la Joventut Catòlica. També varen deixar la seva empremta els banyolins Amadeu Vilà (1857 – 1943), que va obrir una impremta al carrer Santa Maria i se'l considera per la qualitat dels deus reculls fotogràfics, alguns dels quals es poden veure a l'Album Fotografias de Banyolas y Sus Alrededores, amb 15 fotos, editat per ell mateix. Jacint Butinyà, de qui coneixem unes fotografies de la plaça Major datades l'any 1898 i Pere Rigau Abril (Banyoles 1879 – Girona 1943), actiu com a fotògraf, i sobretot com a retratista, entre 1898 i 1916, amb un treball que avui en dia ens permet descobrir la gent, els costums, la indumentària i les festes i tradicions banyolins de començaments del segle passat.

Jaume Claramunt Antiga (Borgonyà del Terri 1866 – Banyoles 1923)
Fill de fabricants de paper, es va instal·lar a Banyoles on va obrir una botiga de papereria, en uns anys en que si bé a les ciutats més importants ja començaven a haver-hi estudis de retratistes, a les ciutats petites els fotògrafs compaginaven la feina amb altres professions, en una època en la que tenien que competir amb els professionals de ciutat que començaven a obrir sucursals en les poblacions del seu entorn, que normalment obrien un o dos dies per setmana, coincidint amb el mercat setmanal.
Desprès d'estar-se primer al carrer de Santa Maria i més tard al de Mercadal, finalment va obrir botiga a la plaça Major, on va comprar un impremta, i on va comercialitzar la fotografia urbana i paisatgista de Banyoles i comarca, essent les seves col·leccions la més complerta de les realitzades a Banyoles abans de la guerra.
L'any 1896 va adquirir una màquina de fotografiar marca Kodak, empresa de la que va ostentar la seva representació, dedicant-se a sortir d'excursió per la comarca, acompanyat del seu amic Manuel Pigem, formant un tàndem, un amb la càmera de fotos i l'altre amb les teles i els pinzells, del que sortirien unes de les imatges paisatgístiques més bucòliques de Claramunt.
Com a editor, va editar una gran quantitat de targetes postals no tant sols seves, sinó d'altres fotògrafs, fet que a vegades fa difícil de discernir-ne l'autoria de les imatges.
A la seva mort, l'any 1923, el negoci el varen seguir regentant les seves filles «Filles de J.Claramunt», que en el cartipàs de Festa Major de 1929 s'anunciaven dient: «Antigua casa Claramunt: El encanto de sus excursiones y paseos por el campo, y la alegria de sus parientes y amigos, proporcionan a usted unas horas de felicidad, que, desgraciadamente, se olvidan demasiado deprisa ... si no tiene usted un «KODAK» con el que fijar en bellas instantáneas sus más gratos y felices recuerdos /// Visite el establecimiento de La antigua casa Claramunt /// Pl. Constitución, 11 /// quien le mostrará los últimos modelos, «Kodaks», desde 48 ptas. y «Brownies», desde 21 ptas.».

Joaquim Fusellas Canades i el primer concurs de fotografia
Entre els anys 1913 i 1919, Joaquim Fusellas va obrir un estudi de fotografia, amb el nom de Noustil, a Girona, a la plaça de les Cols, 2 (actual Rambla Llibertat) on des de l'any 1870 hi havia hagut una galeria fotogràfica, tot i que unes vegades al pis principal i altres al terrat. Negoci que si més no l'any 1919 simultanejava amb un altre a Banyoles, tal i com podem llegir al Butlletí Sindical de 16 de març d'aquell any «Fotografia Nou Stil /// Rambla Alvarez, 2 principal – Girona /// de Joaquim Fusellas /// Sucursal: Carrer Angel Guimerá, 7 /// Banyolas /// Esplendida Galería Fotográfica /// Formalitat i llestesa amb els encarrecs /// Servei de 8 matí a 8 nit».
El 1920, ja es trobava establert a Banyoles, al carrer Major, com podem veure en l'anunci publicat en el Butlletí Sindical de 16 de novembre: «Fotografia eléctrica Nou Stil /// Joaquim Fusellas /// Retrats artístics, Reproduccions, Ampliacions en negre, oli y color. Despatx tots els dies des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre /// Material y aparells fotográfics de les millors cases nacionals y extrangeres, Tripodes, Cubetes, Premses i Escurridors de tots tamanys /// Representant de les maquines d'escriurer de la casa Otto Streitberger, de Dresden (Alemania). Entrega en el acte /// No compreu sens visitar els aparadors d'aquesta casa /// Carrer Mayor, 30 – Banyoles (Girona)».
El 1921 l'Ajuntament li concedeix permís per «colocar un escaparate para exposición de fotografias en la primera columna del arco de la Plaza Constitución, en la casa propiedad de D. Francisco Collmalhivern». Un permís que va associat a una proposta del mateix Fusellas tal i com podem llegir en l'acta municipal del 25 d'agost d'aquell mateix any: «El Sr. Presidente propone la concesión de un premio para el concurso de fotografias que para aficionados organiza la casa "Nou Stil" para las proximas fiestas de S. Martirian. Se acuerda conceder un objeto de arte como premio para dicho concurso». Dies més tard afegiran que acorden «invertir 25 pts en un premio para el concurso de fotografias».
Un concurs que es va promocionar amb cartells, tal i com publica La Vanguardia del 25 de setembre «Se ha publicado el cartel de un concurso de fotografías que se celebrará en Bañolas durante la venidera fiesta mayor, habiéndose ofrecido importantes premios». Premis que varen consistir en:
Primer, una objecte d'art ofert per I' Exm. Ajuntament, al autor de la millor col·lecció de fotografies de vistes de Banyoles i els seus entorns.
Segón. Cinquanta pessetes en plaques positives de la marca «Otto Peruts» de Munich, ofert per la casa M. Huertas S. A. de Barcelona, a la millor col·lecció de tres plaques positives per a publicar a la revista «Criterium».
Tercer. Una máquina d'ampliar marca «Mattey» de 9 per 12 a tamany postal, ofert per la casa Pérez i Sábat de Barcelona, al que presenti la millor col·lecció de fotografies de paisatges de Banyoles.
Quart, 25 pessetes ofertes per la casa Gevaert de Amberes (Bélgica), a la millor col·lecció de fotografies de 3 personatges banyolins. Quint. Dues magnifiques ampliacions de luxe de dues fotografies artístiques de Banyoles, ofertes per la casa Kodak S. A. de Madrid a la millor col·lecció de 6 fotografies de carrers i places de Banyoles. Sisè. Un objecte d'art, ofert per la Fotografia Nou Stil d'aquesta ciutat, a 1' autor de la millor col·lecció de fotografies tema lliure.
Sèptim. Quatre capses de pel·lícules, tamany 10 per 15 Antihalo, Ortocromátiques i ultra-rápides, Bayer (Alemania), ofert per el tipògraf, Francesc Mateu, al que presenti els tres millors contrallums, o efecte de lluna.
No sabem si va haver-hi molta participació, però el que si sabem, per la noticia apareguda en el Diario de Gerona el 25 d'octubre, que els tercer i quart premi no es varen adjudicar, que el setè, amb el lema «Contrallums» el va guanyar «el joven J. Coromina de Bañolas» i el primer, amb el lema «Sant Martiriá», el cinquè, «Catalunya» i el sisè «Banyoles», varen ser per «el señor Martínez de Camero [de Girona], interventor de esta Sucurcal del Banco de España», qui va demanar que li tornessin una de les fotos guanyadores «alegando entre otras razones que el valor de las fotografias premiadas es muy superior al del premio obtenido».
Sembla ser que en Fusellas va mantenir el negoci del carrer Major fins l'any 1926 en que marxa a França i on hi va romandre fins la seva jubilació, moment en que va aprofitar per retornar a Banyoles.

Manel Pigem Ras (Banyoles 1862 – Banyoles 1946)
Un altre banyolí fotògraf va ser el pintor Manuel Pigem Ras, amic d'en Jaume Claramunt, per a qui va fer fotografies per encàrrec i amb qui va editar diverses col·leccions de «vistes de Banyoles». Com a mostra d'aquest reportatges, l'any 1913 va publicar al cartipàs de festa major, sis de les seves fotografies: «Concurs de pesca a l'estanyol del Vilà», «Tornan del concurs de pesca», «Un dia de mercat a la plassa de las Rodas», «Passeig del il·lustre fill adoptiu D. Francesch Darder», «Concurs de pesca en l'estanyol» i «Regatas a l'estany». Va ser el mateix any que pel fet d'entretenir-se fent fotografies a la sortida de la cerimònia que s'havia dut a terme en motiu de la primera missa cantada de mossèn Albert Pedró, ?ja que havia estat contractat per en Josep Butinyà i la Teresa Sarquella, els padrins de la festa? , va arribar tard a fer la tradicional passejada en barca, un fet que, veient el resultat de la mateixa ?10 negats i 2 supervivents? possiblement li va salvar la vida.

Francesc Mateu Duran (Banyoles 1885 – Banyoles 1942)
Va ser fotògraf, impressor i col·leccionista. Va seguir amb el negoci familiar, que si ve en un començament es trobava al cap d'amunt del carrer Major, la «Estampa de Francesc Mateu i Vilardell», no serà fins que es varen traslladar carrer de Santa Maria, on a la rerebotiga en Francesc instal·larà el seu estudi fotogràfic.
L'any 1909 ja s'anunciava a La Defensa: «Taller fotográfic /// Tarjetes postals illustrades al bromuro y esmalt /// Retrats, Ampliacions, Reproduccions y Miniatures /// Francisco Javier Mateu /// Banyolas /// Se fan tiratjes especials pera qui'ls desitji, enviant solsament els clichés /// Ampliacions de regalo /// De avui a fi d'any, les de tamany natural per 25 pessetes se regalarán ab son elegant encuadrat y corresponent vidre». Anuncis que es repetiran els anys següents a El Amigo del Pueblo, Setmanari de Banyolas i La Creu.
Realitzà diversos reportatges entre els que podríem destacar el dels negats de l'estany (1913), el de la inauguració del tren Girona-Banyoles (1928) i la visita del bisbes de Girona, Barcelona i La Seu d'Urgell de l'any 1916, que sojornaran a la casa Missió, tal i com reprodueix La Creu, sota el títol de «El viatje dels Prelats» dient que al dia següent juntament amb les autoritats «El Sr. Mateu ne tirá una fotografia col·lectiva».
L’any 1930 es seguia anunciant, aquest cop en el programa de festa major on es promocionava d’aquesta manera «Voleu realitzar sempre els vostres desitjos fotogràfics?. Utilitzeu els aparells i materials Agfa i triomfareu. De venda a Banyoles: F.Mateu».

L’estudi fotogràfic Lux de Joan Pereferrer i Joan Barber
La societat formada per Joan Barber Garcia, de Tossa de Mar, i Joan Pereferrer Mateu, de Riudarenes, ja era efectiva l’any 1915 a Tossa de Mar. El 1916 es traslladen a Girona on es varen fer càrrec de la galeria «Arte Moderno» que el fotògraf Joan Llinàs havia construït a l'actual número 10 de l'avinguda Jaume I on varen estar actius sota el nom de «Pereferrer y Barber, Succesores de J.Llinás», afegint més tard «Fotografia Gran Via». Passats uns anys, el 1923, varen obrir una nova galeria fotogràfica «Fotografia Lux de Pereferrer y Barber», en els antic locals d'Adroher Germans, a la plaça de l'Oli cantonada carrer Ciutadans. A Girona varen seguir treballant en societat fins l'any 1934 en que Barber es va separar i es va instal·lar al número 29 de la Rambla Llibertat. Desprès de la seva mort la galeria gironina va passar a mans del seu fill que la va regentar fins l'any 1987.
Però al mateix temps que a Girona s’obrien camí, també obrien una sucursal a Banyoles on ja estaven actius l’any 1925, a la plaça Major, amb el nom de «Fotografia Lux» o «Foto Lux» i on varen romandre com a mínim fins l’any 1933.

Un nou concurs de fotografia
Tot i que de l’any 1931 existeix una medalla, en la que es veu. sota l’escut de la ciutat de Banyoles, una llegenda que diu «ANY 1931 – CONCURS de FOTOGRAFIA – 1ER PREMI» ja veritat es que no hem trobar cap constància escrita d’aquest pretès concurs. Ni en la premsa de l’època, ni en les actes municipals. Un fet que ens fa dubtar de que s’hagués dut a terme o bé que hagués estat un error de gravació de la data. Doncs el que si que es cert, és que l’any següent, el de 1932 si que se’n va celebrar un i del que sí que n’ha quedat memòria escrita.
La primera referència la tenim a la publicació L’Esclat, el 3 de juliol, informant de que « [...]el Concurs Fotogràfic ha estat aplaçat fins el dia 24 d'Octubre» i evidentment al coincidir amb les festes de Sant Martirià, amb el programa de festes d’aquell any: «Dia 23. Ales dotze. Inauguració de l'Exposició de Fotografias al Saló de Sessions de l'Excelentíssim Ajuntament, amb assistència de les Autoritats, Comissió de Festes i amants de l'art fotogràfic». En aquesta ocasió, la comissió organitzadora estava formada per Jaume Butinyà, Pere Lavall, Ramon Alsius i Josep Maria Coromina; mentre que el jurat el formaren Manuel Pigem [Roset], Joan Carrera i Francesc de Ameller.
Acabat el concurs, i segons queda reflectit en l’acta municipal del 3 de novembre, l’Ajuntament «[..] acorda donar les gracies [...] a la Comissió organitzadora del Concurs fotogràfic» i per aquest motiu vol deixar palès l’«[...] agraïment de la corporació per llurs treballs i per la cooperació prestada als esmentar exposició i concurs que tant d'èxit assoliren».
A diferència del concurs de l’any 1921 en que com hem vist tres del quatre premis entregats se’ls va endur un mateix concursant, cosa que denota una baixa participació, en aquest, i pel que es pot constatar pels documents gràfics que ens han arribat, va succeir el contrari, i fins i tot l’any 1935 les fotos presentades es varen exposar a Barcelona, en uns dels pavellons que hi havia a Montjuic.
Era el mateix any que a Banyoles, segons llegim a l’Avant del 24 de novembre, l’ajuntament va decidir «encarregar a la Casa Photomatón de Barcelona la instal·lació d'un aparell fotogràfic per al servei de l'oficina municipal del Carnet Electoral».

Rafael Vilarrubias Ros (Igualada 1905 - Banyoles 1953)
Fotògraf i cineasta, es va establir a Banyoles als voltants de 1931. Amic de de Manuel Pigem de qui va heretar la coloració de postals fotogràfiques, amb la seva Leica va saber impressionar el paisatgisme comarcal així com els seus personatges. a exercir de periodista gràfic per La Vanguardia i d'ell ens ha quedat, entre d'altres un sensacional reportatge dels aiguats de 1934, fotografies que traspassà a diapositives i que projectà en forma de reportatge als cinemes de Banyoles.

Altres fotògrafs actius a Banyoles dins del primer terç del segle XX
D'una bona part dels fotògrafs d'aquestes tres primeres dècades del segle XX en tenim molt poca informació, pel que fa a la seva faceta com a fotògraf. Per exemple de Jesús Girbal, només sabem, pel Diccionario de fotógrafos de España (1851-1936), que va estar actiu a Banyoles entre els anys 1917 i 1926. De J.Pujol. l'única referència que s'ha pogut trobar és un anunci aparegut a El Amigo del Pueblo, de data 20 de març de 1910 on diu «Fotografia. Placas, Papeles, Postales, Prensas, Reveladores, Reactivos y todo lo necesario para el Arte Fotografico, se encontrará en la tienda de ultramarinos «La Concepció» de J.Pujol – Puertas Turers». Un altre fou mossèn Marià Burch Solanich, organista del Collell, adscrit a les parròquies de Santa Coloma de Farners, Banyoles i la Seo de Girona, va ser també beneficiari organista de Malgrat de Mar. Va exercir de fotògraf amateur. D'ell es coneixen fotografies a la G.G.C. i a la Guia Ilustrada d'Olot y ses Valls (1908) i una postal de l’estany de Banyoles vist des de Porqueres feta entre els anys deu i vint del passat segle, editada per Claramunt. També podem parlar de Carles Ros Badia (Castellfollit de la Roca 1888 – Banyoles 1957), que estudià entre 1903 i 1904 a l'Escola d'Arts i Oficis d'Olot, i més tard, entre 1905 i 1908 a l'academia de dibuix de J.Blanquet, a Figueres. En morir la seva mare, es va traslladar a Banyoles, on l'any 1928 oposità per la plaça de professor auxiliar de dibuix a la recent cerada Escola d'Arts i Oficis, tenint com a oponent en Manuel Pigem Rosset. Escultor, pessebrista i fotògraf es guanyava la vida com a marbrista i disposava de la seva pròpia botiga, professió que va deixar per passar a exercir de secretari a l'ajuntament de Fontcoberta. Disposava del seu propi laboratori fotogràfic i sovint il·luminava les imatges amb colors. Va estar actiu entre 1929 i 1933, al carrer Santa Maria. I per últim dos banyolins: Antoni Alsius Ricart (Banyoles 1878-1968), farmacèutic de professió, fou un gran afeccionat a la fotografia i entre els seus treballs destaquen els referents a les excavacions arqueològiques de Serinyà. I l'altre fou Jaume Butinyà Granès (1906-1993), del que cal destacar la seva etapa com a fotògraf d'entre 1927 i 1932, on juntament a Francesc Figueres va recórrer la comarca fotografiant les seves masies per tal de col·laborar amb l’Estudi de la Masia de la Fundació Patxot, que s’acabava de posar en marxa l'any 1926 des del Centre Excursionista de Catalunya.
Desprès vindrien altres fotògrafs que han deixat també la seva petja, com els germans Pere i Ramon Alsius Malagelada, Josep Cruells Santamaria i Josep Mateu Tarafa, però tots ells varen estar molt més actius desprès de la Guerra Civil.

Bookmark and Share