Articles - Indústries i comerços

L’HOSTAL D’USALL

L’HOSTAL D’USALL

Revista de Banyoles
núm.941, març 2012, pp.24-25

Fins ben entrat el segle XVIII la manera habitual de desplaçar-se la gent era o be a peu o be al cim d'algun animal del anomenats de càrrega, reservant-se, dins d'aquesta darrera categoria, el cavall per a la gent d'un elevat nivell social, com podien ser la classe nobiliària o eclesiàstica. Un exemple de que fins i tot gent de la dignitat de l'abat l'únic mitjà que tenien per desplaçar-se, com a molt n'era el cavall, el tenim l'any 1819 en que l'abat Benet Olmera del monestir de Banyoles, excusà la seva presencia al monestir de Gerri, al Pallars, doncs per la seva edat, ja no està en condicions de fer un viatge tant llarg a cavall.

I com que era una època en que la mobilitat era constant, i els camins s'emplenaven de viatgers, comerciants, traginers, etc i tenint present que les distàncies que es podien recórrer en un sols dia, no era molta, de manera que moltes vegades calia fer-hi "parada i fonda", al llarg de les principals vies, i normalment a tocar de les poblacions i cruïlles dels camins principals, es varen anar creant uns llocs on els viatgers podien, a canvi de cert pagament, reposar del viatge, ja sigues senzillament prenent un got de vi, fent un àpat, o fins i tot quedant-s'hi a dormir, ja que en aquest darrer cas a banda de descansar el que s'evitava era viatjar de nit i així resguardar-se del perill que representaven els bandolers i altres grups de facinerosos que poblaven ells camins.

D'aquests llocs anomenats hostals, posades o fondes, evidentment al Pla de l'Estany no en vàrem ser aliens, i així al llarg de la ruta que anava de Girona cap a Besalú i Olot, o be la que sortia de Banyoles cap a Figueres i cap a Mieres. Es així com trobem establiments d'aquest tipus al Pla de la Banyeta, a Cornellà del Terri, a Pont-Xemar, a Mata, a Miànigues, a Serinyà, a Esponellà, a Sant Miquel de Campmajor, ... i evidentment a Banyoles.

Per norma general, eren edificacions molt simples, amb una cuina-menjador que al vespre servia també de "dormitori", uns estables pel bestiar i a vegades un primer pis amb habitacions pels viatgers amb un poder econòmic més elevat. Tot i que a vegades eren simples vivendes, en les que donaven algun tipus de menjar i on, arribat el cas, es podia fins i tot dormir en un racó, a tocar del foc, o a l'estable, al cim de la palla.

En aquests hostals, segons dictaven les Constitucions Catalanes, els hostalers estaven obligats a admetre tothom qui pagués, sempre i quan la seva conducta fos correcta; tot i que hi havia les seves excepcions, per exemple les prostitutes només hi podien estar allotjades un sol dia i sense poder fer us del seu ofici; tampoc no podien ésser-hi admesos ni malfactors ni alcavots, i en general cap tipus de persona perseguida per la justícia, i fins i tot estava vedada l'entrada als excomunicats, sempre i quan no anessin de camí de veure el papa o el seu bisbe en demanda d'absolució.

Doncs be, un d'aquests hostals, pel que hem pogut llegir en Llibre de processos de la Cúria de Banyoles (1553-1573) estava situat a Usall, població de pas en el camí de menava de Banyoles a Besalú. Un camí que sortint d'aquesta primera població, i desprès d'arribar a les envistes de l'anomenat estanyol de Cutzach, s'enfilava cap el petit nucli d'Usall, des d'on s'arribava a Serinyà, desprès de travessar el riu Ser "por el puente de dos ojos", com diu en Francisco de Zamora, en el seu "Diario de los viajes hechos en Cataluña (1709)".

Aquest hostal al que fem referència, podria ser que estigués situat al Mas Casadevall, situat per sobre de l'estanyol de Cutzach, doncs l'hostaler d'aquesta historia es deia Rafel Casadevall, un cognom força associat a aquest indret i a aquest estany - que actualment es coneix pel nom d'estany de Ca n'Ordis i que fins i tot en alguns documents rep el nom d'estanyol de Cadevall – doncs ja en data 3 de desembre de 1343, un tal Arnau Casadevall de Cutzach signa una concòrdia amb l'abat del monestir de Banyoles, segons la qual aquell tenia que donar a l'abat una tercera part de les anguiles pescades a l'estanyol.

Per la lectura d'aquest document al que feia referència - i en el que s'informa del procés iniciat el 29 d'abril de 1573 contra Pere d'Alba, poater; i Antoni Pagès, mestre de cases, i els occitans Pere Deyren, de 30 anys, i Pere Daudi, de 22 anys, per l'assassinat de l'hostaler, dut a terme tot just feia una setmana - veiem que els acusats, deurien arribar al cap vespre a l'hostal, doncs en el proces se'ls pregunta si és cert que soparen una gallina, per desprès aprofitar les hores de la nit per dur a terme l'assassinat, o be l'intent d'assassinat, de l'hostaler, doncs no queda del tot clar si nomes és un intent o bé n'és un fet consumat.

De fet en aquella època la dieta estaba basada en el pa, algunes verdures – com col, bleda, ceba, all i pastanaga - i cereals, que depenent de la zona podien ser sègol, ordi, gra de fajol, mill o civada, mentre la principal proteina animal per les clases baixes n'era el formatge i la carn d'animals domèstics com el porc – que no requerien gaire atenció, doncs menjaven qualsevol cosa – i les gallines, de les que a banda de la carn, s'obtenia els ous. O sigui que els nostres malfactors en aquest cas s'adaptaren a la menja de l'epoca, una gallina, possiblement cuita al foc directe, doncs la cuina amb fogons no va aparèixer fins al segle XVIII, acompanyada d'un bon tros de pa i una gerra de vi.

Un cop hagueren sopat diu que "anaren al llit" amb la qual cosa suposem que deuria de ser un hostal i no una casa que en feia les funcions, ja que estava preparat amb llits pels hostes. Tambè diuen que l'hostaler "estava adormit al foc" un fet habitual, doncs moltes vegades altres hostes hi dormien tambè.

I per acabar, he comentat que pel text no podem deduir si l'hostaler fou assassinat o no, i la veritat es que en el procès es diu que "... si dexaren de degollar lo perque los dits Antoni Pagés y Pera de Alba no volgueren consentir ... " i afegeix en Pere Deyren " ... sino per mi qui li prengui lo bras que ja li tenia la daga sobre lo coll ... " amb la qual cosa sembla ser que tot va quedar amb l'intent.

Com a final de la historia, sembla ser que anant de camí, s'assabentaren que un tal Figueroles de Fontcoberta li havia donat a l'hostaler cinquanta ducats i per aquest motiu varen decidir que "... soparien en dit hostal i farian xera y aprés degollarien loste y li robarien sinquanta ducats ..."

Bookmark and Share