Articles - Indústries i comerços

ELS IMPOSTOS DELS TREBALLADORS DE LA FUSTA

ELS IMPOSTOS DELS TREBALLADORS DE LA FUSTA

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.114, març 2015, p.21.

Es interessant veure com va evolucionar, o millor dit com es va especialitzar el gremi dels fusters entre el temps que va de la Primera a la Segona República, és a dir en 60 anys.

Només com a introducció, cal comentar que al segle XIV, segons el capbreu de l'any 1389, hi havien relacionats amb el gremi de la fusta, 3 persones, totes elles agrupades sota el nom de fusters.

I així va ser durant molts d'anys, tot i que varen sorgir tot un grup d'artesans que igualment feien servir la fusta, com els ballesters i els esclopers, però sense mantenir una continuïtat en el temps com podrien tenir els fusters.

Al segle XIX trobem un nou grup que sí que comença a mostrar una certa continuïtat, el dels constructors de carros, encara que podria ser que dins del grup dels fusters hi estiguessin agrupats aquests altres artesans. I això ho dic per que si ens fixem en el que pagaven d'impost (de contribució industrial), veiem que l'any 1866 els 2 constructors de carros que hi havia a Banyoles pagaven el mateix: 4,982 escuts (que si tenim present que quan va desaparèixer aquesta moneda, l'any 1869, es va equiparar 1 escut a 2,5 pessetes, vindria a representar 12,46 pessetes), mentre que els anomenats fusters, que aquell any n'hi havien 9, tenien tarifes variables, que anaven des dels 3,476 escuts (8,69 pessetes) als 5,405 (15,51 pessetes).

Però amb l'arribada de la Primera República (1873-1874) sembla que es van normalitzar les diferents categories impositives i ja trobem tres grups: fusters, que en total n'eren 12, que paguen tots el mateix: 15,90 pessetes; constructors de carros, que seguien essent 2, i que pagaven també 15,90 pessetes; i després un nou grup, en el que només hi havia una persona: «ebanista sin tienda», que suposem que deuria anar fent els arranjaments a les pròpies cases, i que era el que pagava més: 31,80 pessetes.

Seixanta anys més tard, ja en temps de la Segona República, l'any 1932 trobem que al voltant de la fusta ja hi ha una gran quantitat de petits grups, essent, evidentment, el més nombrós el dels fusters, que estava format per 12 persones, que pagaven cada una d'elles 72,07 pessetes anuals. Li segueix un grup de 10 persones, agrupats sota el títol de «indústria de la madera» que a diferència dels anteriors, els «carpinteros» que deurien de ser els fusters de tota la vida, com Josep Buch, Martirià Figueras, Emili Malagelada, Josep Costa, Agustina Mitjà, Antoni Font, Joan Ginjaume, Pere Pigem, Josep Romans, Josep Roura, Josep Soler o Benet Pol, que tenien el seu taller al baixos de casa seva fent servir les eines tradicionals, tenen ja elements mecanitzats, doncs especifica la maquinària que fan servir, quantes serres mecàniques tenen i si és per a ús propi, com en el cas d'en Josep Soler, l'Agustina Mitjà i l'Eliseu Santamaria, o no, com en el cas d'en Ramon Tubert o l'Isidre Codony, i fins i tot en un dels casos, en el de l'Isidre Codony, esmenta que també es posseïdor d'un salt d'aigua. El que no em queda clar és com aplica el Consistori el barem de l'impost, doncs trobem qui paga 43,45 pessetes, i que és precisament el que té el salt d'aigua, fins el que paga 1.097,71 pessetes, que en aquest cas n'és la Pilar Arpa que té dues serres, passant per un grup de tres, l'Antoni Font, l'Agustina Masmitjà i en Joaquim Sarquella, de qui diu que tenen maquinaria de llaurar, que paguen 138,50 pessetes. Una Agustina que com altres pagarà per més d'un concepte: en el seu cas com fuster i com industrial de la fusta.

I encara queden uns quatre grups més per esmentar, tots ells formats casualment per 2 persones: el dels «ebanistas» Lluís Busquets i Joaquím Sarquella, que paguen 74,84 pessetes; el dels «tratantes de madera» Pilar Arpa i Ramon Tubert, que paguen 376,09 pessetes; els constructors de carros Joan Teixidor i Pere Casadevall, que paguen el mateix que els fusters, 72,07 pessetes; i pel últim els de «pompas funebres», constructors de taüts, que paguen 388,08 pessetes, com són en Ramon Corominas i en Martirià Figueras.

Bookmark and Share