Articles - Indústries i comerços

EL PAPER EN LA HISTÒRIA

EL PAPER EN LA HISTÒRIA

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.104, maig 2014, p.56.

La història del paper es remunta a la Xina, XXI segles enrere, concretament a l'any 8 aC. Es tracta d'una petita peça de 10 cm², elaborada a partir de fibres de lli i correspons a un fragment d'una carta amb caràcters xinesos. Tot i amb això la tradició explica que el paper es va crear al segle II quan el ministre d'agricultura xinès va codificar per primer cop la tècnica emprada per la seva fabricació, permetent-ne d'aquesta manera la fabricació en grans quantitats. Sigui com sigui el cas es que amb aquesta nova tècnica quedaven enrere les antigues tècniques que per conservar la «memòria dels pobles i dels seus governants» tenien que fer servir pergamins, papirs i altres elements, com escorça o fulles de plantes.
A partir d'aquell moment agafant com a matèria prima roba escaldada i fibres d'alguns vegetals com el lli, el cànem, el bambú i la morera, s'aconseguia elaborar el que coneixem com a paper. Aquesta tècnica, que va restar en mans orientals durant forces segles va caure en mans àrabs, al segle VIII, quan aquests juntament amb els kirguisos —habitants de l'actual Kirguizistan—, l'any 751, desprès de la batalla de Talas, varen fer presoners nombrosos xinesos dels quals van aprendre les tècniques de la fabricació del paper, convertint, desprès de millorar-ne la seva tècnica, la ciutat de Samarcanda —situada en plena ruta de la seda, a l'actual Uzbekistan— en el primer centre productor de paper del món musulmà.
Fou a traves del poble àrab i de les seves conquestes que poc a poc es va anar introduint a Europa. D'aquesta manera desprès de deixar la seva empremta a Bagdad, el 793, i El Caire, el 900, el trobem a Xàtiva, el 1056 i a Sicília el 1102. D'aquesta manera, quan Jaume I expulsa al musulmans de Xàtiva l'any 1248, tota la documentació diplomàtica es va fer en paper substituint el pergamí i constituint l'inici dels arxius oficials.
Dos segles més tard, el 1248, un fet crucial marcarà el destí del paper: la invenció l'any 1440 de la impremta a mans de l'alemany Johannes Gutemberg. A partir d'aquest moment la demanda de paper serà ja imparable, per la qual cosa va caler la invenció d'algun enginy que en facilités la seva fabricació, ja que fins llavors era una feina totalment artesana, lenta i costosa, a base d'uns primitius molins de sang (moguts per força animal) que poc a poc van anar deixant pas als molins hidràulics. Aixi, poc a poc, comencen a aparèixer molins moguts per la força de l'aigua a Perpinyà (1444), Barcelona (1460), Terrassa (1552), Girona (1571), Roda de Ter (1595), etc. Uns molins que generalment n'eren fariners o trulls d'oli, que en certes èpoques de l'any alternaven les seves tasques amb aquesta nouvinguda.
Arribats a finals dels segle XVII i al llarg del segle XVIII, la construcció d'aquest molins augmenta a tot Catalunya, així com l'elaboració de noves qualitats de paper: de més alta qualitat, de fumar, per escriure, etc.
I el Pla de l'Estany, en aquest aspecte, fou una de les comarques que es va veure beneficiada per aquesta nova indústria. L'any 1675 s'esmenta com a propietaris de molins paperers a Banyoles a Joan Baptista Perpinyà, i a Borgonyà, a Miquel Molià i Jaume Llosa. Just un segle més tard, el 1775 a Borgonyà s'hi troben els molins d'Antoni Llosa, Francesc Milans (que el té arrendat a Miquel Llosa) i Josep Molià (que el té arrendat a Miquel Frigola), i a Banyoles Josep Perpinyà (que el té arrendat a Joan Gratacós).
Al llarg del segle XVIII, a famílies papereres com els Llosa o els Llopis, s'hi aniran afegint noms com Josep Font i Jacint Vilardell, a Borgonyà, i Francesc Torres, Jaume Cerquella, Maria Masmitjà, Domenec Cerquella, Maria Riera Oriol, Jacint Masgrau, Jaume Oriol i la família Escatllar, entre d'altres, a Banyoles.
Uns noms que donarien lloc en molts del casos a industries més grans com les fàbriques d'Oliveras Carbó y Cia i la de Vilardell y Ramió, a Borgonyà, i a Banyoles, les de Torras y Morgat, La Providencia, José Masmitjà, Cartrons Masó, Cristobal Vila e Hijo, etc.
Uns fabricant paper d'estrassa, altres paper fi blanc per escriure, altres paper de fumar, però sigui el que sigui, el cas es que aquestes i altres fàbriques de la comarca varen donar lloc a noms comercials que varen ultrapassar les nostres fronteres.

Bookmark and Share