Articles - Indústries i comerços

DEL MOLÍ D'EN FORGAS A CARTRONS MASÓ

DEL MOLÍ D

Revista de Banyoles
núm.954, abril 2013, pp.36-37

Al carrer de Girona, aigües avall del Rec Major, hi havia, entre el carrer de Tarragona i el del Paper, un edifici de dues plantes que responia al nom popular de la fàbrica de cartrons Masó. Anys abans, a tocar de la fàbrica, hi havia hagut una petita construcció baixa, més antiga, coneguda com el Molí d'en Forgas, un molí de paper d'estrassa, d'una sola tina que utilitzava les aigües d'aquest rec per aconseguir la força necessària per moure la seva roda. El nom el rebia per ésser propietat dels Forgas, una família d'adroguers i negociants.

La referència més antiga a aquest vell molí la trobem l'any 1800 quan s'esmenta que al "molí den Furgas" hi vivia en Pere Cufí i Simon Tomàs I dos any més tard ja s'esmenta a un tal Sarquella com arrendatari. En aquests anys, a més dels Sarquella, també s'hi troben famílies com Salamí, Pujol, Font i Callicó o Cordomí. I mentre que la propietat del molí passa el 1839 de les mans de Joaquim Casadevall Forgas a les de la seva filla Marcel·lina Casadevall Morat, els arrendataris seguiran sent els Sarquella: el 1844, en Pere, el 1852 en Jaume, i deu anys més tard, juntament amb aquest apareix un Domingo, com a propietaris de negocis de "papel de estraza". El 1864 ja serà en Domingo l'arrendatari de la "fabrica de papel blanco, sita en termino". I encara el 1868 s'esmenta a Pujol de Sarquella, en el que podria donar a entendre que era la vídua d'en Sarquella que es digues Pujol. Sigui com sigui el 1877, tot i que encara està en mans de la família Forgas, l'arrendatari ja no és un Sarquella, sinó que ho és en Martirià Ramió.

L'any 1883, aquesta fàbrica, de la que l'any 1907 en Ramon Gussinyer, en la seva obra "Aguas de Bañolas" - complementaria del mapa de recs de la ciutat - diu que la seva maquinària estava impulsada per una roda de calaixos que girava gracies a la força produïda per un salt d'aigua de 3,546 metres, serà venuda a Narcisa Carreras Suñer, vídua de Pau Escatllar i l'any següent, en les contribucions industrials, ja constarà en Joaquim Escatllar Carreras, com a fabricant de paper de fumar que posseeix 4 tines. I si bé en Joaquim seguirà constant com a propietari, amb el seu nom s'associaran els de Benet Sarquella i Joan Claramunt, l'any 1886 com a arrendataris. I entrats en el segle XX quan la construcció del nou edifici tornaran a intervenir-hi la família Claramunt, fabricants de paper establerts a Borgonyà (Cornellà del Terri).

Amb el nou edifici, Joaquim Escatllar va instal·lar-hi una màquina de forma rodona, semi artesanal del tipus Picardo, que alliberava la feina de l'ajudant que elaborava el paper a mà. Amb la nova fàbrica en funcionament, l'any 1929 els Escatllar produïen paper d'estrassa. Però el trasllat de la producció a la veïna Besalú, on els fills d'en Joaquim - Jossep, Joaquim i Narcís Escatllar Bonet - havien arrendat la fàbrica "La Confianza" i el posterior esclat de la Guerra Civil, probablement va fer que poc a poc tant la fàbrica del carrer de Girona, com la que tenien pocs metros més avall, coneguda avui en dia per La Farga, on amb quatre tines registrades, produïen paper de fumar marró i blanc, s'anés quedant de banda, acabant per ser abandonades o llogades.

No serà fins l'any 1940, quan en Jaume Masó Planas, que havia treballat d'encarregat en la fàbrica de paper dels Escatllar, s'instal·lava en el pis superior de l'edifici de La Farga, fundant una fàbrica dedicada a la producció de cartró, després d'arribar a un acord amb els propietaris, que ja tenien la fabrica de paper a Besalú, de no fer-se la competència. D'aquí que la d'en Masó fos de cartró.

Però sigui pel motiu que sigui, el cas és que en Masó va durar poc en aquest edifici, i no s'havia acabat l'any quan es va traslladar a un altre edifici, també propietat d'Escatllar, que havia estat una antiga fàbrica de paper. I aquest no és altre que l'edifici del carrer Girona, que pel que sembla ser en aquells moments estava en desús.

A començaments del anys 50 l'empresa va passar a mans d'en Joan, el fill d'en Jaume, que va fundar una societat de la que n'eren socis en Lluís de Ameller, en Josep Oliveras, l'Eudald Santamaría, en Jaume Dilmé i el mateix Joan Masó Planas.

L'any 1959 es va vendre la finca, instal·lacions, moles i refinatges a la societat Cartrons Masó S.L., representada per Lluís de Ameller, Josep Oliveras i Joan Masó. La nova societat va transformar les antigues instal·lacions incorporant una nova màquina de taula plana per fabricar cartró, que permetia aconseguir unes lamines de cartró amb un gruix totalment uniforme i llis. Amb la nova maquinària es varen poder substituir molts dels antics processos que fins aquells moment es feien manualment.

A finals del 70 es va traspassar a un empresari de Barcelona, un tal Miralles, que la va mantenir en funcionament fins a mitjans dels vuitanta. Concretament fins l'any 1984 en que va fer suspensió de pagaments i va tancar.

Fou enderrocada a finals dels 90

Bookmark and Share