Articles - Indústries i comerços

CAN PONS DE LA PLAÇA

CAN PONS DE LA PLAÇA

Revista de Banyoles
núm.1010, desembre de 2017, pp.14-15

Una casa a la plaça Major
L’actual edifici de la casa que avui en dia ocupa Can Pons, al número 7 de la plaça Major, el 4 de desembre de 1619, era propietat de l’apotecari Josep Arxer Anglada. De moment, no hem pogut determinar quins eren els anteriors possessors d’aquest edifici. Llavors, tenia com a veïns, a la paret nord, a un tal Esteve Rabasa, on avui en dia hi ha ca la Brugada, i a la paret sud, on hi ha l'estanc, en Pere Ramis, i que abans havia estat l'adoberia de Bernat Palma. Aquesta finca deuria d'arribar fins a la placeta de Sant Pere, ja que per orient limitava amb el «rec de Vila Nova o dels Molins».
A la mort de Josep Arxer, la finca va passar a mans de la seva filla, la Gertrudis Arxer, la qual la va vendre a finals de 1676 al cirurgià Josep Prat. De la mateixa manera, el pas del temps havia fet que els seus veïns fossin d'una banda, al nord, l'Anna Maria Estrada i d'altra, al sud, en Martirià Ramis, doctor en ambdós drets.
Amb el pas dels anys la casa canvia de mans i passa per les de l'escrivà Sebastià Gomis i, després d'aquest, aquesta «casa con dos puertas y un arco, situada debajo de los arcos de la parte inferior de la Plaza Mayor», va a parar a les del cirurgià Francesc Belloc, que era qui constava l'any 1748. Tenia com a veïns, a la banda nord, a Narciso Cabanellas, Miquel Torrent Pausa i Rafael Masjoan (aquest edifici anys abans era de l’apotecari Josep Antoni Cortada). Per la seva banda, la finca que hi havia al sud havia patit uns canvis substancials, ja que si bé es va vendre a favor dels administradors del Monestir, l'any 1748 era propietat del comú de la vila i s'hi havia instal·lat un «mesón».
Arribats al següent segle, els baixos havien estat arrendats a un barber i també hi havia hagut un forn de pa, mentre que als pisos superiors hi vivien els propietaris, en Jacint Ferrusola i la seva esposa Rita Salgàs, els quals tenien arrendada una habitació al prevere Gabriel Plana, que hi va viure més de 30 anys.
Uns anys després de la mort d'en Jacint Ferrusola, la seva vídua, en data 24 de setembre de 1814, va fer cessió d'aquesta finca i d'una altra que tenia al carrer Major, a tocar de l'actual carrer de la Pia Almoina, a Carles de Ameller, el qual en morir la va deixar al seu fill Antoni, que si bé l'any 1861 es va vendre la casa al carrer Major, va conservar aquesta.
A la mort de l'Antoni, aquesta finca, que aleshores corresponia al número 46 de la plaça Major, va passar al seu fill Josep Toribi de Ameller, i d'aquest a la seva filla Llúcia de Ameller, tot i que gestionada per la seva mare, la Maria Baquedano, la qual a la mort del seu marit va abandonar Banyoles per un temps, casant-se amb Antoni Pons, i amb qui va tenir una filla, nascuda a Barcelona als voltants de l'any 1881, batejada amb el nom d'Amparo.
Per la seva banda la casa de la plaça Major la va habitar una seva neboda, la Dolors Vila de Ameller ?filla de Maria Josefa Ameller Cabrera, germana d'en Toribi, i del notari Josep Vila Ferran? i el seu marit, el sastre Josep Bassedas Diaz.

Els Figueras
Mentre això succeïa, sense tenir res a veure, de moment, amb el que hem explicat fins ara, a El Bañolense del 25 de desembre de 1887 s'anunciava «La casa Francisco Marcé, (a) can Pons de Bañolas». De fet en Francisco Marcé n'era el propietari de la Banca Marcé, que estava situada al carrer Mercadal, i en front hi tenia una botiga on hi venien una mica de tot. Va ser en aquesta banca on va entrar a treballar un jove de Besalú, que responia al nom de Miquel Figueras Clusells. Però per poc temps, ja que el 1889 ja n'era dependent de la botiga del davant, la «casa Francesc Marcé i Seguí».
Miquel Figueras, aposentat a Banyoles, coneixerà una noia amb la que es casarà el 2 de maig de 1892, anomenada Llúcia de Ameller Baquedano, la filla d'en Josep Toribi de Ameller i hereva de la casa de la plaça Major.
Dos anys després en Miquel compra el negoci amb en Marcé, que havia fet fallida, de manera que al Semanario de Bañolas del 25 de març de 1894 ja podem llegir el següent anunci: «Quincalla i merceria Miquel Figueras (á) Can Pons (Mercadal, 4)».
Tot just al tombant de segle la casa de la plaça Major és enderrocada i se’n construeix una de nova, de planta baixa, pensada per a usos comercials, i dos pisos, coberta amb terrassa, que en un primer moment, entre 1900 i 1904 estarà habitada pel la mare de la Llúcia, la Maria Baquedano i la filla nascuda del seu segon matrimoni, l'Amparo, fins que el 1905 ja ho serà per en Miquel i la Llúcia, que possiblement traslladaran el negoci del carrer Mercadal al nou edifici de la Plaça, mantenint el nom del primer establiment, el de Can Pons. A la mort d'en Miquel i la Llúcia, la casa va passar a mans del seu fill Antoni i després al fill d'aquest, el seu actual propietari, en Miquel Figueras Viñas.
Allò més curiós és que, tot i el pas dels anys, aquesta casa encara se segueix coneixent per aquell primitiu nom de Can Pons, que de fet era un sobrenom que al segle XIX anava associat amb en Marcé, mentre que durant molt anys el negoci que es regentava als baixos de la casa de la plaça Major, duia per nom el de «Magatzems Figueras».
Segons la descripció feta a El Patrimoni del Pla de l'Estany (2005), l'actual edifici, al que s'accedeix per una arcada restaurada i ampliada, mostra una façana estucada imitant els carreus de pedra i amb totes les obertures rematades amb relleus d’inspiració classicista. La balconada del primer pis i els dos balcons del segon, queden emmarcats per un frontó profusament decorat amb relleus estucats i al terrat hi ha una balustrada decorativa de pedra que corona l'edifici, amb una cornisa molt marcada que mostra un seguit de mènsules.
Pel que fa a l'interior de l'edifici, aquest ha estat molt reformat tot i que encara conserva els sostres alts amb les portes de dos batents, mentre que al soterrani, en el que correspondria a un antic celler sota la porxada de la Plaça, es poden contemplar tres voltes de diferent tipologia.

Bookmark and Share