Articles - Indústries i comerços

ADÉU A LES TORTADES I ELS MACARRONS

ADÉU A LES TORTADES I ELS MACARRONS

Revista de Banyoles
núm.965, març 2014, pp.16-17

En aquesta secció d'Edificis amb història permeteu-me que aquest mes faci referència al fet de que en poc més de quatre anys, Banyoles ha dit adéu a molts establiments emblemàtics, entre ells tres pastisseries i quatre establiments hotelers. No han desaparegut els edificis, però si els negocis que hi albergaven. D'aquí aquest article per que en quedi memòria de tots ells.

Can Ciurana. Al carrer de la Canal obria les seves portes, l'any 1957, Can Ciurana, de la mà de Mario Ciurana i la seva muller Maria Montaner, els quals varen estar al front del negoci fins l'any 1985 en que la Maria Teresa Ciurana, juntament amb el seu marit, varen prendre el relleu de l'establiment fins el 29 de març de 2009, data en la qual es va posar fi a més de 50 anys de tradició familiar .
Al llarg d'aquest anys es varen fer un lloc en el paladar dels banyolins, sobre tot amb els seves delicioses «sares», així com amb els «palos» de nata, els «bulgaros» i les corones de nata, i acabant a les mones de Pasqua, autèntiques joies comestibles que com diu l'Esteve Vilarrubies, van convertir Can Ciurana en una cita ineludible per Setmana Santa.

Can Figueras. Als padrons de l'any 1866-67 ja consta un tal Francesc Figueras que regentava un forn de pa al carrer Major, i poc desprès, el 1869-70, un tal Emili Figueras, confiter, tenia el seu negoci a la plaça Major. Possiblement serà ell mateix, l'Emili Figuera Viñas d'Esponellà, qui dins del darrer quart del segle XIX, juntament amb la seva esposa Mercè Comas Marull, de Maià, es varen establir al numero 8 del carrer Mercadal per tal de regentar-ne un negoci d'adrogueria i confiteria. Dins del segle XX, dos fills d'aquest matrimoni, en Joaquim i en Lluís seguiran amb la tradició familiar. Filla d'en Lluís fou la Mercè Figueras Plana que es va casar amb en Joaquim Riera Llobet que també n'era de l'ofici i que foren els que deixaren el negoci en mans de la seva filla Núria Riera Figueras i el seu espòs Lluís Anglada que son els que varen regentar el negoci fins el dia que els va arribar la jubilació.
Amb la desaparició d'aquest establiment, que rebia el sobrenom de «Can Poc i Bo», ens quedàvem orfes dels seus «poquibons» i de les seves ametlles torrades.

Can Boadella. Desprès de cinc generacions, el mes de juliol de 2012, Xavier Garriga Boadella, rebesnét del fundador, abaixava la seva persiana del carrer de la Porta dels Turers, per no tornar-la a pujar, la pastisseria Boadella. La més degana de les pastisseries que darrerament han tancat les seves portes, va obrir l'any 1846, amb el nom de Casa Carreras i així va ser coneguda fins que la filla del seu propietari, Carme Carreras, es va casar amb Antoni Boadella Mauri i van canviar el nom de la pastisseria.
Aquesta pastisseria que havia rebut el premi Cambra de Comerç el 1988 i el reconeixement de la Generalitat de Catalunya l'any 2002, elaborava des de la seva fundació la coneguda Tortada d'Ametlles, una tortada que com deia el seu darrer propietari en una entrevista «[...]de receptes de tortada n'hi ha moltes, però la de Can Boadella es caracteritza per estar elaborada amb ametlla, ous i sucre» més un ingredient secret que diu que és «fer-les amb gust i carinyo».
I amb les tortades també han dit adéu els Sant Marc i les «Cansalades»... aquelles «Cansalades» que juntament amb els «nisos» ens feien més suportable l'aigua de la Puda.

Can Banal. Als voltants de 1900, Pere Banal Costa i Llúcia Pineda Prat obrien al carrer de la Canal cantonada amb la plaça dels Turers —al mateix edifici que més tard va ocupar la Fonda Comas— un negoci familiar de fonda restaurant, però que per manca d'espais varen haver de deixar. Fou aixi com l'any 1927, el que n'era el fill del matrimoni, en Narcís, juntament amb la seva esposa Pilar Bertran Banal obrien de nou en la que va estar la seva ubicació definitiva del carrer del Doctor Hysern.
La Fonda Comerç, que era com també se la coneixia, tenia la distribució de les fondes d'abans, amb un gran pati central on enquibir-hi els carros del viatgers que s'hi hostejaven. I de fet aquesta va estar la principal clientela d'aquest establiment que amb el pas dels anys va anar deixant de banda el negoci hoteler per centrar-se més en el de restaurant. I així va estar fins el 14 d'agost de 2009 en que els seus propietaris, els germans Joan i en Josep Banal Bertran, nets dels iniciadors del negoci tancaven les portes de l'establiment en arribar l'edat de la seva jubilació.

L'Ast. Tot i que l'hotel l'Ast va tornar a obrir les seves portes a primers del passat mes de desembre, desprès de més d'un any d'inactivitat, amb una nova direcció, el que faré serà referir-me a l'hotel Ast que va obrir les seves portes el 23 de juny de 1961.
Situat al passeig Darder de Banyoles, gairebé fent cantonada amb el Passeig de la Puda, el que primer havia estat un hostal es va convertir amb el pas dels anys en un hotel que disposava de 20 habitacions dobles i 7 individuals, però en arribar a l'edat de la jubilació, i al no tenir successors per a la continuïtat del negoci, el passat 30 de juny de 2012 els seus actual propietaris, l'Antoni Muné i la seva esposa, van decidir tancar i posar a la venda l'edifici.

La Masia. El dia 7 de juliol de 1957 en Ramon Ferrer i la Maria Serra van obrir el restaurant Masia del Lago, gairebé a la frontera entre els municipis de Banyoles i Porqueres, tot just davant de l'estanyol del Vilar i fins finals de 2013 en que els seus darrers propietaris, l'Esteve Ferrer i la seva dona Verònica Noguer, van tancar les seves portes.
El que va començar com un senzill negoci de planta baixa i pis, pioner a les comarques gironines dels pollastres a l'ast, es va convertir amb el pas dels anys en un establiment que ha ofert els seus serveis no sols als forasters, sinó també a una gran quantitat de gent de la comarca que al llarg d'aquests anys hi van celebrar tot tipus de celebracions, des de comunions i bateigs, fins a casaments.

Fonda Comas. A finals del segle XIX, a la plaça dels Turers cantonada amb el carrer de la Canal hi havia una fonda que n'era coneguda com a Fonda Comas. Fou aquest establiment el que el 1930, en Josep Pagès i l'Àngela Corominas varen arrendar. Anys més tard la filla del matrimoni, la Maria Pagès es casà amb en Daniel Angelats i el 1945 es fan càrrec de la fonda. Nou anys més tard compren l'edifici conegut com cal Ros, al numero 19 del carrer de la Canal i fins l'any 1975 regentaran els dos edificis. En el de la plaça dels Turers hi cuinaran i en el del carrer de la Canal serviran els àpats a més de llogar-hi habitacions. Desaparegut el primer es concentraran en el del carrer de la Canal, un lloc on a mitjans dels anys 70 i fins l'any 1980, en Pedro Abreu, el «cubano», el mecenes del rem, va bastir-hi una escola per ús exclusiu dels remers que s'estaven a Banyoles concentrats.
El fill del matrimoni format per en Daniel i la Maria, en Pere Angelats serà qui tirarà endavant el negoci fins el passat 31 de de gener en que va posar fi a aquesta llarga tradició hotelera. Endarrere quedaven els canalons, els calamars a la romana i els rostit, i per sobre de tot, els seus inigualables macarrons.

Bookmark and Share