Articles - Indústries i comerços

A BANYOLES DE TOT I MÉS

A BANYOLES DE TOT I MÉS

Les Garrotxes
núm. 6, tardor-hivern 2010, pp.70-73

Inherents a la vida son les funcions de menjar i beure, per la qual cosa no ens ha d'estranyar que, uns dels establiments més antics siguin els de venda de begudes i menjars. A Banyoles aquests locals ja els podríem associar a l'època dels abats, que recorde-m'ho, n'eren els amos i senyors de tot el que es duia a terme dins dels seus dominis. Peró be, no es la meva intenció fer un viatge en el temps per seguir-ne les seves passes, i em limitaré a remuntar-me a la segona meitat del segle passat, tot just quan es començaven a barrejar les antigues tavernes, fondes i hostals amb els nouvinguts bars, restaurants i hotels. Aquells anys en que ben dinat, apartaves els plats i amb un bon "carajillu" i un "caliquenyu" començaves a fer la partida. Era aquella època en que els dies de mercat i de fires, les fondes i els hostals s'omplien per complet de compradors vinguts de fora i del pagesos que de bon matí hi anaven a fer un bon esmorzar, que més semblava un dinar. Era l'època en que els "viatjants" muntaven el seu centre neuràlgic a l'Hotel Flora de la Plaça dels Turers o al Mundial de la Plaça Major.

I parlant de viatgers, comencem el nostre viatge entrant a Banyoles per la carretera que ve d'Olot passant per Santa Pau i la vall de Campmajor, i el primer local d'aquest tipus que es trobaria seria Can Just, o Ca la Justa, inaugurat el 1960 per en Just Busquets, i que desprès heretaria la seva filla Teresa, on a més de fer-s'en el seu propi vi, també venien licors a granel.

Seguint cap el centre de la ciutat pel carrer Gran o de Mossèn Jacint Verdaguer, trobaríem Can Magrill, on els Brugué hi tenien un cafè, la bodega de Can Quim del Vi, l'Hostal Can Llutí, dels Duran, l' Hostal de Can Melo i Can Mundo Planells, desprès ocupat pel bar d'en Pere Guardiola, conegut per Can Pere dels Elàstics. A la cantonada amb el carrer de Vallespirans, situats quasi davant per davant, hi havia Can Pericus i Can Porxes, on a banda de vendre-hi queviures també si podia fer el vermut.

Deixant a la dreta el carrer del Doctor Hysern, amb Can Banal, fundat el 1928 i que tot just fa un any que ha tancat les seves portes, arribem a la plaça dels Turers, on a tocar del carrer de la Rambla hi havia Cal Nunci, on s'hi feien concerts i ball, i que més tard passaria a ser l'Sport Bar, fins el 1975 en que va tancar les seves portes. A sota les voltes, el Cafè i Sala de Ball del Mercantil, més conegut com a Can Xampinya, i una mica mes enllà, a tocar de la carretera l'Ideal Bar, d'en Joan Güell, que tenia una sala de ball al primer pis, i que més tard passaria a nomenar-se Bar Navarra.

Pel carrer de la Rambla, on hi havia l'Hostal del Sol, més conegut per Ca l'Elies, arribem a la Plaça de les Rodes, on a la mateixa banda primer hi havia el Nobel, desprès La Parra - on els esmorzars de ganivet eren tot una especialitat: pota i tripa, sang i perdiu, .... acompanyat d'una amanida i vi - i per últim Ca la Siseta de Can Colomer, que hi tenia botes de vi i on també hi podies prendre un got de vi acompanyat d'una llauna de musclos en escabetx. A l'altra banda de la plaça, el bar les Rodes, o Can Magrill (que tenia també entrada pel carrer Gran), on també premsaven raïm.

Abans de trencar cap a la carretera, ens quedaria per visitar, camí de l'estany, a la Plaçeta del Carme, la botiga de Can Xavanet, conegut més tard pel Rancho Grande, que en un primer moment fou un petit establiment de queviures que poc a poc va començar a fer menjars, i més enllà, al carrer Buenos Aires, la Fonda La Paz.

Ja en direcció a la carretera - a l'actual carrer de la Llibertat - fent cantonada amb el carrer del Canat, hi havia Can Taneta, on tant s'hi podia fer el toc, com menjar un gelat al sortir de l'escola de la Vila. Seguint en cap el Turers, a ma esquerra hi havia la Fonda Sant Antoni, i entrats al carrer de la Canal, la Fonda Comas. I encara al mateix Turers, tot just on desprès va haver-hi el Boulevard, n'hi havia un altre on, com un gran esdeveniment, en Diego - que desprès obriria un bar a la plaça de les Olles - i amb motiu del mundial d'Alemanya de 1974, va posar-hi una televisió en color, tot i que tenia un color molt rar, per tal de poder-hi veure algun partit.

Seguint per la carretera, al tros que correspon a l'avinguda dels Països Catalans hi havia l'Hotel Flora, dels Tarradas, fundat l'any 1865 i que arribà a tenir un clientela fixa durant tot l'any, sobretot viatjants - que anaven a fer les partides de cartes o dominó a Can Xampinya - i remers, que a la dècada dels setanta estaven hostatjats a Banyoles i als que cada matí, desprès dels entrenaments, se'ls podia veure esmorzar en el seu menjador. Una mica mes avall, a l'alçada de l'horta de les monges, estava el bar d'en Josep Sarquella; a la plaça dels Peixos, Can Planella, on venien vi, i al carrer d'Àngel Guimerà, Can Ribera, que al primer pis hi tenia "maquinas recreativas". I d'aquí arribaríem a la Plaça Major, a l'Hotel Mundial de la família Mitjà, conegut com a Can Nenas, ja que a començaments del segle XX era la Posada Antigua Casa Nenas, i una mica més enllà, seguint voltant la plaça per la banda dreta arribaríem al Casino Bañolense, tot i que en aquest cas tindriem que pujar al primer pis, que es on estava situat.

Canviant de voltes, aniríem ara a Can Ralita, un emblemàtic establiment inaugurat l'any 1922, desprès que en Francesc Ralita i Camós, hagués trencat la societat que l'unia amb la vídua Malagelada, amb qui havia obert un negoci de fabricació i venda de licors, tal i com ens explica el net del fundador, en Francesc "Xicu" Ralita, "... el negoci, al començament, era de fabricació i venda de licors, però desprès de la Guerra va anar evolucionat cap al tipus fonda, amb la gent de pagès que venia a treballar. A canvi d'una "mitja de vi" - mig porró de vi - nosaltres els hi escalfaven el dinar que portaven en una carmanyola ... " Però com tot, poc a poc varen anar canviant i s'especialitzaren en entrepans " ... sobre tot un, l'entrepà de popets, un invent de la meva mare, que fou la que revolucionà l'establiment, i que encara avui en dia es fa, ... i a més hi ha fins i tot gent de fora que en ve a menjar ..." Peró parlem d'una època en que a Banyoles s'hi venia al ball i al cinema, i per això la gent que venia de pagès en bicicleta, a Can Ralita hi varen trobar un aliat " ... doncs si, en aquella època teníem el local del costat, i la gent ens deixava les bicicletes a "pupil·latge" a canvi de consumir quelcom, i a banda de deixar les bicicletes, aprofitaven per canviar-se les espardenyes de betes i posar-se les sabates ... Si era a la tarda, prenien una "corbata", que consistia en un got d'anís amb menta i un xuxo ... i si era al vespre podien escollir entre entrepà de popets, entrepà de pernil, got de vi gasat o de coca-cola i banderilles picants ..." Avui en dia, tot i que han deixat de banda el vi gasat, el "Viprase" - també conegut com a "gas butano" - i les banderilles picants, com diu en Xicu "encara podem demanar un entrepà de popets, tal i com era abans, ja que el "trucu" per fer-lo, ara el sap la meva dona, que es qui regenta el bar actualment".

Per últim a les següents voltes un altra establiment emblemàtic era el Cafè Vila, seu de l'Ateneu Republicà, i que més tard es convertí en el Café Espanyol, de Ventura Ill, i per últim en la seu social del Cercle dels Catòlics, un establiment força emblemàtic, d'on qui no recorda l'entrepà de calamars, acompanyats d'una Citrània, o les tapes de boquerons o xampinyons que ens servia en Paco del Catòlics, amb el seu vermut i el seu sifó, mentre veies passar la gent? o les reunions de neorurals i de pagesos al migdia dels dimecres de mercat ? ... o els seus futbolins i billars? ... I just al davant, fent cantonada un altre de remarcable, amb una clientela de sempre, i que també ha anat canviant de nom al llarg de la seva existència: el Bar la Sibèria, de Francesc Coll, desprès Bar Canadell, més conegut com a Can Grilló, i per últim Bar Plaça. I a punt de deixar la plaça, encara ens queda esmentar, tot just al començament del Baixant de Plaça, Ca l'Andreu, amb les seves botes i sobretot amb aquell moscatell que servien els dimecres de mercat....

Seguint cap al cor del Barri Vell, hi havía a la Plaça dels Estudis, l'Hostal de la família Palmada, conegut com a ca la Manda, on també hi venien vins, Més tard, en aquesta mateixa plaça, s'hi obriria un bar, amb un rètol que posava "hamburgueseria", una paraula nova en el vocabulari de l'hostaleria banyolina, on sí que ja havia arrelat el "planxat", o com en deien fora de casa nostra "el biquini". Al carrer de Sant Martirià, hi havia Ca la Figa, que venia vi a granel; i a tocar de la plaça del Ges, Cal Boter, que venia vi i arengades.

Al carrer de Santa Maria, a banda de Can Capa del vi, encara hi trobem un altra d'aquests establiments emblemàtics: Can Bernat, una antiga destil·leria d'aiguardents, que poc a poc, a part de begudes va començar a servir amanides els dies de mercat ... fins arribar al dia d'avui en que s'ha convertit en un viu exemple del que eren aquests establiments abans que la febre de les darreries del segle passat els fes optar per unes decoracions mes impersonals.

I ja per acabar aquest recorregut esmentar-ne un parell més, tot i que de ben segur que me n'he deixat molts més: Can Gasparich a la plaça del Teatre i Can Raulí, tot just darrera l'església de Santa Maria, on a banda de vendre vi, sempre s'hi podia fer un "tragu".

Bookmark and Share