Articles - Història

UNA CAPITULACIÓ "COMME IL FAUT"

UNA CAPITULACIÓ "COMME IL FAUT"

Revista de Girona
núm.249, juliol-agost 2008, pp.30-33

Amb en Carles de Ameller, el podríem definir com un representant dels sectors "liberals" "de mentalitat avançada", contrari a les idees del anomenats "afrancesats" cosa que li va comportar lluitar contra els francesos, conjuntament amb sectors més tradicionals. Descendent d'una nissaga de militars -alguns dels quals havien estat distingits pels propis reis espanyols, com Berenguer de Ameller que al segle XIII fou nomenat "Hidalgo y Caballero Noble" i Pere de Ameller a qui el rei Felip I, a mitjan dels segle XVI, nomenà "Caballero con Cinturón y Escudo, concediéndole Real Privilegio Militar y de Caballero Noble", pels serveis prestats en defensa de la Illa de Menorca, contra els turcs - va néixer a Banyoles el 27 de maig de 1764 en el si d'una família benestant, creadora d'una indústria de teixits i inventors dels anomenats "lienzos góticos", un fet que va comportar que tant el seu pare, Pere, com el seu avi, Francesc, fossin nomenats "Ciutadans Honrats de Barcelona" pel propi rei Carles III. Els Ameller en l'època que va néixer en Carles eren posseïdors de diversos telers així com de 4 o 5 velers que feien el transport a Cuba, La Havana i Florida.

Va passar la seva joventut d'una banda dedicat al negoci familiar, que el seu avi havia instal·lat a Banyoles, i d'altra banda a l'estudi, sobretot dels idiomes, arribant a parlar perfectament tant l'anglès com el francès.

Tot i pertànyer a una família noble, sempre fou un gran defensor de les llibertats del poble, ostentant la teoria de que defensant-lo es protegia la Corona; aquest tipus de pensament el va enfrontar més d'una vegada amb l'Abat de Banyoles, doncs era del parer de que quan aquest s'excedia en les seves funcions, s'atemptava contra el Rei.

L'any 1793, coincidint amb l'inici de la nomenada Guerra Gran, que va tenir lloc entre la França revolucionària i Espanya, entra a formar part del consistori banyolí, primer com a diputat segon i l'any següent com a síndic personer. El 1795 es farà càrrec "... de una compañia de solteros de esta villa, que será la Séptima en el Tercio de Besalú, de la que su Majestad le dió el Real Despacho de Capitán". Amb aquesta companyia, que estarà formada per un centenar de miquelets, prendrà part en diferents enfrontaments contra les tropes franceses, com la que va tenir lloc a l'alçada del riu Fluvià amb el General Perignon, poc després de que l'enemic hagués conquerit la ciutadella de Roses.

El 18 de novembre de 1800, a l'edat de 36 anys, es casa amb Manuela Cabrera, de la Bisbal d'Empordà, amb qui va tenir 7 fills, entre ells l'Antoni, que es distinguí al front d'un batalló en el decurs de la primera carlinada i que fou el pare del republicà Josep Toribi de Ameller -comandant d'armes de la ciutat de Banyoles, mort a mans dels homes d'en Savalls l'any 1873- i en Narcís, militar de carrera, diputat a les Corts i Senador, governador de la províncies de Lleida, Madrid i de les Illes Canàries, condecorat força vegades, promotor de l'anomenada Jamància, Capità General de Castilla la Nova, de les Illes Balears, de les Illes Canàries i de Granada, i Ministro del Tribunal Supremo de Guerra y Marina i Inspector General del Cuerpo de Carabineros del Reino.

A començaments del nou segle en Carles es torna a involucrar en la vida política de la ciutat. L'any 1803 és proposat en el càrrec de regidor primer i l'any següent és escollit síndic, un ofici que ostentarà intermitentment fins l'any 1820; el 1807 és tornat a proposar com a regidor primer, i hi accedirà tot just el dia abans dels fets del 2 de maig de 1808.

Missions arriscades durant els setges de Girona

Arribats al mes de juny, mentre a Banyoles en Francesc d'Assis Rovira, capellà beneficiat del monestir i ex-oficial de miquelets en la Guerra Gran incita l'alçament (s'hi apuntaren 600 homes), en Carles és nomenat Vocal de la Junta de Govern de la Ciutat de Girona i se li confia "el arreglo de dos Batallones de sometenes, que dispuso la misma Junta se formasen de Paisanos de los Pueblos del Corregimiento para guarnecer la Plaza y sus Fuertes, que los formó en Compañias de cien hombres cada una y los coloco en sus puestos ... i de los que formó parte inmediatamente, con el grado de oficial, su propio hermano, Juan Bautista..." (Joan Baptista, militar de carrera, arrivarà a ésser Capità General de les "Provincias Vascongadas" i mariscal de camp dels exèrcits nacionals). Serà al front d'aquests homes que en Carles i el seu germà prendran part, el 20 de juny, en el primer setge que sofrí la ciutat per part de les tropes del general francès Guillaume Philibert Duhesme. La defensa de la ciutat, composta per 300 soldats del regiment Ultònia i uns 1500 miquelets aconseguí foragitar l'enemic en menys de 24 hores.

El 20 de juliol comença el segon setge a la ciutat, i el mes d'agost en Carles rep l'ordre de portar subministres al Santuari dels Àngels, " ... comisionó la Junta de Gobierno al mismo Dn. Carlos, para que pasase a la Ermita de Nuestra Señora de los Angeles, a fin de proveer de harina a los sitiados, respeto que los franceses habian cortado la Agua de la Azequia del Molino y al mismo tiempo para abastecer de pan y comestibles y dar las pagas a la tropas, Miqueletes y Sometenes que venian a auxiliar la ciudad de los Corregimientos de Vic, Manresa y Granollers y en especialidad a las que estavan al mando de Dn. Francisco de Milans y a las del mando del entonces Brigadier Conde de Caldagues, que precisaran al enemigo a levantar aquel sitio."

Al setembre se l'envia a establir Hospitals de Guerra a les poblacions de Lladó, Besalú i Banyoles i un cop aquests estan en marxa, el 26 de setembre és comissionat " ... para abastecer de Viveres y dar las pagas al Ejercito de la Frontera, que mandaba el Coronel Dn. Narciso de la Vallette...". Així mateix també va ser l'encarregat d'enviar totes les provisions possibles a la població de Roses.

A final del mes de març de l'any 1809, el dia 26 la Junta l'envia a demanar ajut al Brigadier Luis de Whinpen, perquè anés a socórrer la ciutat, ja que es preveia un nou setge, el qual va començar el dia 2 de maig de mans del general Laurent Gouvion Saint-Cyr. El propi Mariano Álvarez de Castro (governador interí de la ciutat) li va confiar la instal·lació d'una bateria amb dos canons: "... a formar la bateria encima de la Catedral, que molestó mucho al enemigo, con los dos cañones que se colocaron".

Partir-se els queviures amb la tropa

Durant tot el temps que va durar el setge de la Ciutat de Girona, va residir-hi amb la seva família... "pero sin sueldo ni gratificación alguna, antes bien dando dinero y plata labrada y partiendo los viveres que tenia para el y su familia, con la tropa de guarnición". Forma part de la comissió encarregada de les lleves i de la que s'encarregava de discernir quins impostos s'havien de pagar "fué nombrado uno de los quatro de la Junta de Millones que se mandó formar en la ciudad y fue al mismo tiempo otro de los Vocales Comisionados para el reparto de Quintos y su alistamiento, y para el repartimiento de numerario que se hizo entre los pudientes del Corregimiento, para acudir a los gastos de nuestra justa causa".

El 9 de desembre, en ser un dels membres de la Junta Gobernativa que parlava el francès correctament, fou un dels interlocutors encarregats de portar a terme les negociacions de rendició de la plaça de Girona amb el General francès Jean-Pierre Antoine Rey, baró d'Empire. Un cop establerts els punts de la rendició militar - "una capitulación honrosa" - sembla ser que va demanar el mateix per a la població i la Junta de Defensa, a la qual cosa el General va contestar que no estava autoritzat. En vistes de la resposta, i segons consta en una crónica conservada per la família, Ameller va esclatar: "si voleu governar la Plaça dieu-li al vostre Mariscal que tindrà que entrar amb la baioneta per les escletxes, doncs la Junta y Paisans no necessiten de la tropa per defensar-se (fent referència a que aquests ja havien acceptat la rendició però el poble encara no)". En vistes de les circumstàncies, el general francès va anar a consultar al Mariscal de l'Estat Major francès, Charles Pierre François Augereau, duc de Castiglione, i al dia següent va tornar acompanyat de Blas de Fournás, un dels militars de confiança del propi Álvarez de Castro - que feia poc havia estat substituït per estar malalt, per Julian de Bolivar - acceptant una "capitulació honrosa" per a tota la població.

El dia 13 un cop signada la capitulació, el corregidor Puig convoca a la Casa de la Ciutat els representants de la mateixa i els membres de la junta Governativa i Econòmica, i un cop reunits va pronunciar un discurs invitant-los a que prestessin fidelitat al Rei d'Espanya Josep Napoleó I, a la Constitució de Baiona i a les lleis del Regne, la qual cosa van fer sense protestar, a causa de la gravetat de la situació; entre els signants hi havia càrrecs polítics (regidors, diputats,..), eclesiàstics (abats, canonges,...), militars i civils, i entre ells en Carles de Ameller.

Entre deportacions i indults

Després d'aquest episodi es retira a Banyoles amb la seva família, i clandestinament seguirà ajudant amb diners i tot el que estigui al seu abast a la guerrilles que segueixen presentant cara a l'invasor. Aquests fets van fer que més d'una vegada fos empresonat i portat a Girona, però mai se li va poder provar res i sempre era alliberat.

El 1814, amb la proclamació de la Constitució de 1812 és nomenat batlle de la ciutat de Banyoles. L'any següent deixa el càrrec però seguirà dins el consistori fins l'any 1820, quan, amb l'arribada del Trienni Liberal, és nomenat capità del la milícia de voluntaris, al mateix temps que és delegat per anar a Girona a escollir la Junta Provincial ja que tal i com diu l'acta municipal aquesta responsabilitat ha de "recaer en persona de luzes y patriotismo (...) y disidido amor a la Constitución".

En acabar el Trienni Liberal és deportat i els seus béns són confinats, fins el 12 d'agost de 1824 en que és indultat: " manda sea puesto en entera libertad, y que se le alze desde luego el embargo puesto en sus bienes sino se hubiese ya verificado en virtud de las órdenes comunicadas, los que se dejen a su libre disposición con devolucion de todos los frutos que aquellos hubiesen producido durante el secuestro, ó su justo valor si se hubieses vendido....". Anys més tard, l'octubre de 1830, fou denunciat com a simpatitzant dels Constitucionals; fou arrestat i se li va obrir un procés que va acabar amb la confiscació de tots els seus béns i deportat a la Pobla de Segur, en un ordre signada pel propi Capità General de Catalunya, en Charles d'Espanyac, més conegut com a Comte d'Espanya.

Novament indultat, el 1834 forma part de Junta de Fortificació de la ciutat de Banyoles; l'any següent és elegit diputat provincial i comandant d'armes de la vila. El 1837 es presenta a les eleccions al Senat, però, tot i haver tret força número de vots, " ... i no habiendo reunido los demás el número de votos suficientes, debe procederse á segunda elección"; i en la segona votació no fou escollit.

El 1843 és administrador dels béns nacionals. El mes de setembre, esclata una nova revolta, l'anomenada Jamancia i la Junta Suprema Governativa Provincial, davant la necessitat de nomenar una Junta auxiliar, el designa com a President, però en fracassar aquella els seus béns són novament confiscats i ell confinat a Vic fins l'any 1845, en que, segons un recurs signat pel comandant general, aquest notifica que no té cap inconvenient que Carles de Ameller torni a Banyoles amb seva família. Morirà a Banyoles el 26 de febrer de 1850 a l'edat de 85 anys.

La tradició familiar explica d'ell una anècdota que deixa palès quin era el tarannà d'aquest militar: "Poc després d'acabada la Guerra del Francès, sent en Carles Capità de Miquelets, fou apressat per uns bandolers dels que tant abundaven en aquelles dates. Celebraren un Consell per decidir la seva sort i van optar per executar-lo a la forca. En Carles els pregà, que pel seu rang militar mereixia ésser afusellat, a la qual cosa van accedir. Mentre esperava l'hora, va subornar a dos dels segrestadors per que li deixessin un cavall. Format el piquet d'execució, que estava comandat per un dels subornats, va demanar que li deixessin penjar d'una branca l'armilla que portava, doncs li tenia molt d'apreci i no voldria que sortís malparada. Aquest van accedir i aprofitant un descuit salta al cavall que hi havia tot just marge avall i sortí foragitat, esquivant els trets dels fusells dels segrestadors. Uns dies després els dos subornats van anar a casa seva, van cobrar la recompensa i en Carles els convidà a menjar pernil.".

Bookmark and Share