Articles - Història

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L'ESTANY. GERMANES CLARISSES DE LA MARE DE LA DIVINA PROVIDÈNCIA.

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L

Revista de Banyoles
núm.1018, agost de 2018, pp.8-9.

Vuit monges provinents de la vila de Gràcia, on el 1849 Teresa Arguyol Fontseca, ?germana llega del monestir de clarisses de Santa Elisabet de Sarrià (Barcelona), del que havia tingut que marxar arrel de la desamortització de 1835?, havia fundat una congregació que volia reviure la regla primitiva de Santa Clara d'Assís, recuperant així el rigor i l'austeritat originals, es varen establir a Banyoles el 13 d’octubre de l’any 1862, on van fundar un monestir del que seria la seva primera abadessa, la mare Concepció de Sant Narcís (nascuda a Bordils amb el nom de Catalina Carreras Bertran).
Dos mesos desprès, l'11 de desembre de 1862, en dues aules instal·lades a l’últim pis del convent, on s’accedia per una escala de cargol, obrien una escola per a nenes, de caràcter gratuït atès que eren un orde religiós mendicant de clausura, de caràcter contemplatiu. Una condició, la de clausura, que tampoc podien acomplir del tot ja que no podien obrir casa sense que tinguessin ensenyança o hospital.
Possiblement no serien uns anys de bonança, econòmicament parlat, d'aquí que l'any 1879, la mare Concepció de Sant Narcís, es va dirigir al consistori banyolí sol·licitant que fossin eximides del pagament de les contribucions: «pues ya se sabe que los mendigos no pagan consumos». Era el mateix any que per primera vegada una monja banyolina professava en aquest convent (fins aquell any ja ho havien fet altres 32 monges abans que ella). Serà aquesta proliferació de vocacions la que donarà vida al monestir i farà augmentar la comunitat, de tal manera que el 1892, algunes monges del convent banyolí l'abandonen per anar a fundar un de nou a Olot. Eren uns anys en que la comunitat sobrepassava les 25 monges.
Però no tants sols creixia el nombre de monges, sinó que també ho feia el d'alumnes, empès possiblement per fet de la gratuïtat, doncs l'any 1896 de les tres escoles femenines religioses que hi havia a Banyoles eren elles les que tenien un major alumnat: 91 nenes, enfront les 51 del Sagrat Cor i 42 de les Carmelites.
El mes de maig de 1866 consagraven l'església monacal i el 1923 inauguraven la nova escola, a tocar de l’edifici conventual, on les alumnes havien de pagar una quota mensual, i en la que s'’impartien classes d’educació elemental i en acabar aquestes, a la tarda, de labor, pintura i brodat.
Amb l'arribada de la Guerra Civil, igual que les altres comunitats religioses, foren obligades a abandonar el seu convent. A partir d'aquell moment al monestir s'hi van acollir refugiats de guerra; l'escola es va convertir en escola municipal sota la direcció de Josep Ponsatí, amb el nom de Grup Escolar Francesc Macià; i cap al final de la comtessa, l'església fou ocupada per l'aviació republicana.
Un cop acabada la conflagració, les monges varen tornar i les portes de l'escola es van tornar a obrir. Del parvulari se'n van fer càrrec la mare Lourdes i la mare Assumpció; dels tres primers cursos de primària, la mare Josefina i dels altres darrers la mestra Assumpta Pla.
El 1969 es va produir una escissió dins dels convents de l'orde, entre els que preferien la clausura papal (com Figueres, Torroella de Montgrí, Reus, la Vall d'Uxó i Barcelona, que es van integrar dins l'orde de les clarisses) i els que volien continuar dedicats a l'ensenyament (com Badalona, Vilanova i la Geltrú, Mataró, Banyoles, Vinaròs, Olot i l'Escala, que varen formar la Federació de Clarisses de Catalunya), però malauradament, l'entrada en vigor l'any 1970 de la Llei general d'educació que exigia titulació oficial als ensenyants, va dur a les monges banyolines a renunciar a l’educació primària, mantenint tan sols el parvulari, que va estar en funcionament fins el novembre de 1984, en que va tancar les seves portes per manca de religioses.
El 1990, l’edifici del carrer de la Muralla de Banyoles, que albergava l’escola va passar a mans de Càritas i el 30 de setembre de 1998 la comunitat, que en aquells moment estava formada per tres monges, va abandonar definitivament Banyoles i es va traslladar a Olot.

Bookmark and Share