Articles - Història

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L'ESTANY. ELS FRARES SERVENTS DE MARIA

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L

Revista de Banyoles
núm.1015, maig de 2018, pp.8-9

L'any 1638 els caputxins varen abandonar definitivament el convent que havien bastit al cim de l'anomenat puig de Sant Martirià, i calia trobar alguna orde religiosa que se'n volgués fer càrrec. Aquell mateix any el bisbe de Girona, Gregorio Parcero, concedia llicència als Frares Servents de Maria, més coneguts com a Servites, per que es fessin càrrec d'aquell emplaçament.

En un primer moment, varen aprofitar les construccions que ja hi havien, però amb el pas dels anys, aquestes se'ls varen anar quedant petites de manera que l'any 1723 començaren les obres per aixecar un nou edifici que es consagrà el 24 de gener del 1784, dedicant-lo a Deu Nostre Senyor i a honor de Maria S.S. dels Dolors y de Sant Martirià. Cal esmentar que tot just cinc anys abans, el 20 d'octubre de 1718, s'havien venut una casa que tenien al carrer de Santa Maria de Banyoles, per no tenir diners per restaurar-la, i possiblement part dels diners obtinguts es varen fer servir per a finançar la nova construcció. Per bastir el nou conjunt aprofitaren les velles construccions de manera que i encara avui en dia es pot resseguir la seva planta, on perduren les restes d'alguna dependència, amb l'arrencament de la volta. La tècnica constructiva dels murs és a base de pedra irregular i ceràmica lligada amb morter de calç. La base de l'església, en la que encara s’observen parts del paviment originari, és l'element més ben conservat del convent, que té planta rectangular, amb un absis pentagonal. Els murs laterals compten amb potents contraforts interiors, de manera que formen un seguit de petites capelles laterals.

Malauradament, però, la vida d'aquest nou edifici fou força curta ja que en el decurs de la Guerra del Francès, fou ocupat durant un breu espai de temps per les tropes napoleòniques, fins que el dia 7 d’abril de 1810, uns dos-cents Miquelets, ajudats en bona part pels ciutadans banyolins, ocuparen la fortalesa i capturaren la petita guarnició francesa que la defensava. L'agost d’aquell mateix any el coronel Luís de Greff, va donar l'ordre d'enderrocar els edificis per evitar-ne un nou atrinxerament per part de les tropes enemigues.

Foragitats del seu primitiu emplaçament, els frares es dispersaren per la Vila, instal·lant-se en diversos edificis que tenien a Banyoles, de manera que, acabada la conflagració l'any 1814 començaren les obres de reconstrucció d'alguns d'ells, concretament dels que tenien a l'actual plaçeta dels Estudis, on avui en dia s'hi troba el Museu Darder, per tal de convertir-los en un nou convent de l'orde.

També, en aquells moment l'Ajuntament de la vila, a banda de reconstruir la ciutat tenia un gran problema social com era el de l'ensenyament i demanaren als pares servites si se'n volien fer càrrec. Per aquest motiu, es va tenir que adaptar una de les sales del nou convent pel tal d'ubicar-hi un Estudi. Al poc però, el conjunt se'ls va quedar petit, i el 10 d'octubre de 1817 varen rebre «el correspondiente permiso para ensanche de la Iglesia y el Convento».

Aquesta nova església que estava projectada dins d'un estil greco-romà, amb una nau central, volta de mig punt i capelles laterals, sembla ser que només es va arribar a edificar per la banda del peus, o sigui la propera al carrer, ja que pocs anys desprès, el 1820, s’inicia un nou període revolucionari, conegut com el Trienni Liberal, que entre d'altres moltes conseqüències, portarà a l’exclaustració dels ordes religiosos, entre ells els Servites, que entre el 18 d’octubre de 1822 i el primer d’agost de l’any 1823, en que tornaran a fer-se càrrec de l'escola, es veuran obligats a abandonar les seves propietats.

Poc a poc, però, la relació entre el poble i els Servites es va anar deteriorant fins arribar a un extrem que en un informe de l’Ajuntament de Banyoles del 17 de novembre de 1834, es fan paleses les moltes queixes dels veïns sobre l’estat de decadència en què es troba l’escola de llatinitat, que està a càrrec dels Servites. Finalment, desprès d’un llarg període de protesta i de queixes, el 27 de novembre l’Ajuntament ordena als Pares Servites que deixin l’escola i que tornin les claus.

Tot i haver deixat l'ensenyament, els servites romandran al seu convent fins el mes d'agost de l'any 1835 en que el varen tenir que abandonar definitivament degut a la llei de desamortització de Mendizabal, passant l'edifici a mans de l’Estat per tal de ser venut en pública subhasta. Posteriorment l'Estat cedirà l'edifici al consistori que el convertirà en escoles públiques i habitatge per als mestres.

I encara ens queda per esmentar un tercer convent que els Servites tenien a Banyoles, i que estaria situat en el temps a cavall dels altres dos, però del que no se sap gairebé res. Se sap que a tocar de la plaça o carrer dels Porcs, varen tenir un convent amb església inclosa, del que foren expulsats pels frares del monestir el 7 de febrer de l’any 1674. Un edifici del que l'Anton Maria Rigau diu que correspon al lloc «que avui ocupa la botiga d'en Jaume Duran [actualment dona a l'Avinguda dels Països Catalans però té sortida pel carrer del Born] en la que enmig de bosses d'espart, i productes artesans podeu veure-hi restes de capitells, força ben conservats».

Pel que fa a la plaça o carrer dels Porcs és creu que correspondria al final del carrer del Born a tocar d'on avui en dia el Rec Major conforma una mena de platjeta on la mainada hi juga. Segons Mossèn Constans «entre les voltes de la Plaça de la cara de tramuntana de la part més alta, i les primeres cases del carrer del Born».

Bookmark and Share