Articles - Història

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L'ESTANY. AGUSTINIANS. CANONGES REGULARS DEL MONESTIR DE SANTA MARIA D'OLIVES

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L

Revista de Banyoles
núm.1013, març de 2018, p.13

Al segle X ja existia al petit poble d'Olives, dins del municipi de Vilademuls, una església dedicada a Santa Maria, depenent del monestir de Sant Esteve de Banyoles. Aquesta església passà a poder del bisbe de Girona que la va cedir l'any 1197 als canonges regulars agustinians, que estaven sotmesos a la regla de Sant Benet, als quals els va atorgar la lliure elecció de prepòsit o prior, però sotmesa a l'obediència de l'església gironina. Anys més tard, l'any 1262, va passar a dependre de Vilabertran.

La comunitat fou sempre reduïda i les possessions que hi ha documentades, entre els segles XIII i XV es limiten majoritàriament a masos i terrenys de la immediata rodalia, tot i que hi ha algun en punts una mica més apartats.

Alguns dels seus priors, d'aquesta primera etapa foren: Bernat Negrell (1197); Arnau de Guàrdia (1257-1268); Bernat (1279-1296); Pere de Penedès (1312-1345); Ramon de Montcorb (1348-1351); Guillem (1366-1372); Guillem (1398); Guillem de Monell (1400-1410); Esteve Amich (1412-1418); Pere Font (1432-1457) i Pere Gironella (1475).

Serà més o menys a finals del segle XV quan la comunitat passarà a estar governada per priors comendataris que no hi residien, com Cristòfol Costa (1475), canonge de Perpinyà, que prengué possessió per ma d'un procurador; Joan Genover (1484), que havia estat canonge cambrer del mateix monestir; Joan Villena (1488-1492), que a la vegada n'era prior benedictí de Panissars, i que des del 1485 ja s'encarregava d'Olives; Guerau Arrufat (1544-1557), Martirià Albert (1577) i Antic Albert (1591-1600).

A partir de llavors i en virtut de la butlla de Climent VIII, del 1592, amb la qual foren suprimides les canòniques regulars, deixà d'existir a Olives la petita comunitat de benemèrits canonges i va passar a dependre de la seu gironina, la qual designava un sacerdot o beneficiat per que la regentés.

Així a partir de llavors trobem: Grau Sasserres (1606-1610); Rafael Ribas (1629); Grau Cros (1663); Miquel Baig (1752); Benet Bellver (1809) i Pere Vila (1835). Aquest darrer exclaustrat arrel de les Lleis de Desamortització decretades per Mendizabal, moment en que les propietats del priorat foren subhastades per l'estat.

I si bé fins fins llavors depenia de la seu de Girona, desprès ja va passar a ser sufragània de la parroquial de Sant Esteve de Guialbes.

Durant el segle XVIII va ser reedificada. L'any 1936 va ser destruït el retaule gòtic, del segle XV, dedicat a Santa Úrsula, tot i que es va reconstruir posteriorment.

Del que havia estat aquest monestir avui en dia es conserva part de l'església romànica (de planta rectangular i coberta a dues vessants) i de la casa prioral, reedificades entre 1722 i 1723.

Bookmark and Share