Artículos - Historia

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L'ESTANY. FILLES DE SANT JOSEP

ELS ORDES RELIGIOSOS AL PLA DE L

Revista de Banyoles
núm.1026, març 2019

Les Filles de Sant Josep, també conegudes com a Butinyanes, és una congregació religiosa femenina fundada per Francesc Xavier Butinyà Hospital.
Nascut el 16 d'abril de 1834, a Banyoles, on la seva família regentava un taller tèxtil que donava feina a varis assalariats, molts d'ells provinents del món rural, un fet que el va dur a conèixer de primera mà el món obrer tot just en el moment en que Catalunya experimentava el gran salt a la mecanització industrial, i la problemàtica laboral de la dona.
Va estudiar a Banyoles, a l’escola de la Vila, i més tard a l’escola de gramàtica on va coincidir amb un altre banyolí de renom: Pere Alsius Torrent, amb qui va mantenir al llarg dels anys una notable correspondència.
N'era l'hereu de la família i semblava que el seu destí fos el de seguir el negoci familiar, i de fet fins que va abandonar la seva vila natal va estar implicat de ple en aquest món, viatjant fins i tot per dues vegades, segons tradició familiar, a la ciutat de Gènova acompanyat del seu germà Joan, per tal d’adquirir matèria prima per al taller de la família. Però el seu destí no era aquest, i desprès d’estudiar al seminari de Girona, on va completar el seus estudis, el 24 d'octubre de 1854, a l'edat de 20 anys, creuava les portes de la casa que la Companyia de Jesús tenia al barri de Loyola, a la ciutat guipuscoana d'Azpeitia.
Desprès d’un breu període d’exili a Palma de Mallorca, a causa de la creixent corrent anticlerical que es respirava a la península, i on va fer la seva professió el 30 d’octubre de 1856, va tornar a Loyola on va seguir amb els seus estudis de teologia i filosofia. Acabats aquests, a mitjans 1859 va ser destinat a l’Havana, on va exercir com a professor de matemàtiques, física i ciències naturals al col·legi de Belen de la capital cubana. Un col·legi dirigit per la Companyia de Jesús, que havia estat fundat l’any 1854. En aquest mateix col·legi va treballar també a l'observatori astronòmic que hi havia i que fins i tot va acabar dirigint.
Acabada la seva estada a la illa caribenya, el 15 d’agost de 1863 va embarcar de nou cap a Espanya, establint-se a la ciutat castellana de Lleó, on va acabar els seus estudis de teologia, matèria en què es doctorà a la facultat que recentment s'havia obert en el magnífic edifici de l'antic hospital de Sant Marc. A més dels seus estudis, va poder realitzar investigacions arqueològiques al costat del pare Fidel Fita, un jesuïta que anys més tard, arrel d'una nova persecució religiosa va venir a Banyoles on es va fer càrrec de la Casa Missió.
El 29 de juliol de 1866 va ser ordenat sacerdot i va ser arrel de la seva estada a Lleó, on entra d'altres activitats es va dedicar a recórrer la província predicant, que va descobrir la dura vida al camp i del món obrer, un món en el que havia entrat en contacte a Banyoles, amb els obrers que treballaven al negoci familiar.
Però no va ser fins aquesta estada en terres castellanes que es va començar a plantejar la manera de donar resposta a aquest feixuc món laboral, apostant per una experiència de fe que els sostingués en les seves angoixes i els animés en la seva esperança.
De Lleó va passar a Salamanca, on el 15 d'agost de 1871, va fer la seva professió solemne. Va ser aquí on va conèixer Bonifàcia Rodríguez, una jove artesana amb la que va fundar el 7 de gener de l'any 1874 la Congregación de las Siervas de San José, una congregació religiosa que tenia com a objectiu principal l'evangelització del món treballador pobre. Cal esmentar que en aquest temps també va fundar la Congregación de San Estanislao per a nens de 7 a 12 anys.
Poc desprès una nova expulsió dels ordes religiosos va dur Butinyà a Poyanne (França), mentre que el pare Fita ho feia a Banyoles doncs al no formar la Casa Missió una orde religiosa, va evitar-ne l'expulsió. De retorn de l'exili, Butinyà va continuar l'obra que havia iniciat a Salamanca, però ja no ho va fer en aquesta ciutat, sinó que tornà a Girona. Va ser en aquesta nova etapa que amb l'ajuda de la bisbalenca Maria Isabel Maranges, va fundar a Calella de la Costa una nova congregació de religioses obreres, les Filles de Sant Josep.
Aquesta nova congregació Butinyà la va organitzar amb quatre "germanes": Maria Gri Serra, Maria Comas Suriñach, Dolors Ros Rigau, i Dolors Roca Sitjar, que començaren a viure en comunitat el 13 de febrer de 1875, amb objectius similars d'assistència a les dones, tal i com ja havia fet a Salamanca. Les germanes s'anomenaven a si mateixes "treballadores cristianes" i van començar a viure com a religioses compaginant-ho amb el treball en un taller de mitges que van obrir, on també hi treballaven altres joves que, així, aprenien un ofici.
Poc després, l'1 d'agost de 1876, obria un nou taller a Girona. El 1877, Maria Isabel Maranges, per voluntat de Francesc Butinyà, va esdevenir la primera superiora general de les Filles de Sant Josep.
Francesc Butinyà va morir a Tarragona, el 18 de desembre de l'any 1899 i les seves restes reposen a la ciutat de Girona.
Actualment la congregació de les Filles de Sant Josep està present a més de deu països: Angola, Argentina, Brasil, Colòmbia, Equador, Espanya, Estats Units, Guatemala, Mèxic, Paraguai i Uruguai.
A Banyoles hi van començar a viure l'any 1994 i el 1997 es varen instal·lar a la que n'era la casa del seu fundador, a la plaça Major.
El mes de febrer del 1984 els consells generals de les Filles de Sant Josep i de les Serventes de Sant Josep es van posar d'acord per promoure conjuntament la causa de canonització de Butinyà.
Uns anys més tard, el gener de l'any 2004, ambdues Congregacions Religioses van iniciar els tràmits per introduir conjuntament la causa de canonització a la diòcesi de Girona. El 15 de novembre de l'any 2006, es va obtenir el vistiplau de la Congregació per les Causes dels Sants, a Roma, per poder iniciar el procés de canonització. El 12 de febrer de l'any 2007, a l'església parroquial de Santa Maria dels Turers de Banyoles, va tenir lloc l'obertura del procés de canonització, i finalment el passat 19 de març, a la mateixa església, es va dur a terme l'acte de clausura de la fase Diocesana, en passar la Causa de Canonització i Beatificació, al Vaticà.

Bookmark and Share