Articles - Història

BISCUTERS, 600 I ALTRES VEHICLES D'AQUELL TEMPS

BISCUTERS, 600 I ALTRES VEHICLES D

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm70, juliol 2011, p.21

Un dissabte del mes de juliol, en plena tarda estiuenca, quan tot just ens estem desvetllant de la migdiada, una remor de fons que poc a poc s'acaba convertint en una fressa ensordidora, ens desperta de cop. En un primer moment no sabem que passa … però desprès hi atinem: son els camioners de la comarca que travessen la ciutat fent sonar les seves botzines: es la festa de Sant Cristòfor, la festa del gremi de xofers i mecànics, tot i que el patronatge de Sant Cristòfor va més enllà, ja que n'és el patró de tots aquells que viatgen.

Desfilada, sardanes, balls, penó, missa ... son fets que hi van associats, com antigament hi anava la benedicció de tot tipus de vehicles "coches, camiones y motos", primer a la plaça Major i desprès a la de les Rodes, on hi arribaven desprès d'haver-se concentrat al passeig Dalmau.

Avui en dia son "monstruosos" els vehicles que recorren la ciutat, si els comparem amb aquells de meitats del segle passat. Aquells "minúsculs" biscuters ... que no arribaven a pesar els 300 kg. però que va significar per les famílies mitjanes el poder accedir a un vehicle de 4 rodes a un preu relativament accessible: 25.000 pessetes.

Era l'època en que a Espanya, Pegaso era sinònim de camió. Endarrere havien quedat els Hispano-Suiza (del que la marca del cavall en va ser la continuadora).

Però el que va significar la gran revolució dins del mon de l'automoció familiar espanyola fou l'aparició – tot just l'any que desapareixia el biscuter – del Seat 600. El cotxe familiar per excel·lència, en el que recordo haver fet viatges "de llarg recorregut" on ben enquibits hi viatjàvem fins a 7 persones: els meus pares, els meus oncles, les meves cosines i jo mateix ... ah! i amb maletes. Com? Avui dia sembla impossible... però a la "baca", ben lligat, hi cabia de tot ... I si es recalentaba, nomes era qüestió de travar la tapa de motor - que estava al darrera - i mantenir-la aixecada.

Nomes li podia fer ombra, el Renault Dauphine - en les seves versions "normal", Ondine i Gordini - , i conegut com el "cotxe de les vídues" pels accidents que patia ens el revolts, a causa, deien, d'un mal equilibri de pesos ... tot i que les carreteres de l'època tampoc hi ajudaven molt.

Amb ells conviurien, entre d'altres, els Renault 4/4 i 4L, el Citroen "Tiburon", el Simca 1000, el Seat 1500 i com no el Volkswagen Sedan, conegut popularment com "escarabat" i als que se li afegirien altres models com els Seat 124 i 850, el Renault 8 i el Simca 1200, configurant un parc automobilístic molt variat en models però poc en marques.

I si hem enumerat alguns dels vehicles de quatre rodes que varen marcar una època, no estaria de més fer-ho, tot i que molt breument, amb els de dos rodes, des de les motocicletes fabricades a Catalunya, como la Bultaco, la Montesa, la Derbi o la Ossa, fins a les importades d'Itàlia com la Guzzi i la Vespa, i la francesa Mobylette.

I al igual que va passar amb els cotxes, amb les motos també va aparèixer la versió familiar, en forma de cubícul enganxat a les motocicletes: el sidecar. Amb aquest "invent" es podia desplaçar tot una família: dos a la motocicleta i la mainada al sidecar, un a la falda de l'altra ... i els paquets lligats a la part davantera del mateix.

Ah!! i abans d'acabar un darrer un record per la furgoneta que va marcar tot una època i un estil de vida: la Wolkswagen Transporter.

Bookmark and Share