Articles - Història local

UN CANVI DE NOM EN ELS CARRERS DE BANYOLES DE 1930

UN CANVI DE NOM EN ELS CARRERS DE BANYOLES DE 1930

Revista de Banyoles
núm.915, gener 2010, p.25

L'any 1930, el consistori banyolí presidit per l'alcalde Joan Malagelada, proposà un seguit de canvis en el nomenclàtor dels carrers de Banyoles. I concretament en l'acta de 27 de novembre es pot llegir que aquesta decisió venia argumentada per diferents raons: "... existiendo en nuestra ciudad calles con nombres repetidos, otras con denominaciones notoriamente inconvenientes y otras que el público ha rechazado practicamente por no mentarlas nadie a pesar de su antigüedad...". Per tal motiu, es proposa adoptar el nom popular per una banda o be posar-li un de nou per un altra, però això si, actuant sempre amb certa prudència i amb un gran esperit democràtic: " ... procurando sea de personajes que puedan ser aceptados unanimemente por todos los vecinos, y desechando los que, aunque conformes con el sentir de una minoria, puedan representar ideales contrarios a otros partidos o recordar persecuciones o agravios ..." i d'aquesta manera diu que s'evitarà "padecer continuos cambios de nombres ... para ponerlos de acuerdo con los ideales politicos del partido que gobernase ...".

Es així com es propossen el següents canvis: el carrer del "Jazmín" es passà a nomenar "Mossen Baudilio Reixach"; el del "Laurel", "Poniente"; el dels "Muertos", "Iglésia"; el del "Neptuno", "Garrotxa"; el de la "Nueva Laguna", "Lago"; el de la "Vieja Laguna", "Vallespirans"; el de la "Plaza Antigua", "Plaza del Teatro"; la "Puerta Turers", "Mossen Jacinto Verdaguer"; el carrer Turers, "Grande"; el "Arrabal de San Pedro", "Pescaderias"; el de la Draga, Sant Mer; i el de Primo de Rivera, "Torras y Bages".

A partir d'aquí s'acorda donar un plaç prudencial per presentar al·legacions, de manera que la sessió del 8 de gener de 1831 es passà a debatre els escrits presentats, que en resum passen per un seguit de propostes com que el passeig de la Indústria es dediqués al Dr. Frederic Dalmau o a l'abat Bernat de Vallespirans; o que es dediquessin carrers a l'Abat Deas de Montserrat; a les escriptores Dolors Monserdà de Macià i sor Eulalia Anzizu Güell, monja del monestir de Pedralbes; i a la Independència i al Baró d'Eroles. També es reivindica el carrer dels Trenta Passos, en record de l'hospital on eren portats els apestats, i els carrers de Josep Toribi de Ameller i el de Primo de Rivera, així com un de dedicat a la comarca de la Garrotxa.

Al final i desprès del subsegüent debat la Comissió Permanent arriba a les següents conclusions: es denega dedicar carrers al Dr. Dalmau, a l'abat Deas, i a les poetesses Monserdà i Anzizu, així com restablir el nom de Primo de Rivera o mantenir els de carrers dels Turers i Porta dels Turers. També es desestima la proposta de recordar l'Hospital on eren portats els que tenien la pesta, però si donar el nom d'Hospital al de Sant Pere i el de "Pescaderias" al carrer de Sant Pere.

Per contra s'aprova el canvi del carrer de l'Església i el de dedicar un a l'abat Vallespirans, així com mantenir el noms de "Plaza Vieja o Antigua" i el de Neptú.

Per últim també s'accepta traspassar, a la porta dels Turers, el nom del republicà Josep Toribi de Ameller, de manera que Mossèn Cinto passí al popular carrer Gran, el que era fins llavors el carrer dels Turers. I ja només quedava per omplir la vacant deixada pel carrer que fins llavors portava el nom del republicà federal i que es decidí que s'anomenés carrer de l'Empordà.

En definitiva uns canvis que en la seva gran majoria han perdurat fins el dia d'avui: aquest son els carrers Neptú, Mossèn Baldiri Reixac, Ponent, Església, Estany, Hospital, Mossèn Jacint Verdaguer, Vallespirans, Sant Mer, i Torras i Bages.

Bookmark and Share