Articles - Hist˛ria local

NAVEGANT PER L'ESTANY

NAVEGANT PER L

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
n˙m.15, desembre de 2006

Passejar en barca per l'estany es un fet que segurament fa molts segles que es fa, encara que les primeres referŔncies hist˛riques que hi ha son de l'any 1510 en que l'abat MartiriÓ de Prats, es va fer construir una barca, amb capacitat per trenta persones, que a forša de rems i de vela es desplašava per l'estany.

Un anys mes tard, el 1596, un fet luctuˇs, com va ser la mort de tres francesos que anaven en barca, ens ve a confirmar que el fet d'anar en barca no era un fet inusual. A finals del segle XVIII, en Francisco de Zamora Peinado, jutge de l'AudiŔncia Reial de Catalunya, escriu en el seuá Diario de los viajes hechos en Catalu˝a, que el 19 de gener de l'any 1790 va venir a Banyoles i va fer un passeig en barca. Un segle mes tard, el 1884, farÓ el mateix en MossŔn Cinto Verdaguer, acompanyat d'en Joaquim Hostench i en Pere Alsius. Son quatre passejos, separats entre si, quasi quatre segles, i que ens venen a dir que hi havia una certa tradiciˇ de barquejar i de passejar als forasters per les aigŘes de l'estany.

Per˛ amb l'arribada, a finals del segle XIX, d'un turisme burgŔs, que ve a Banyoles atret per la construcciˇ del nou balneari de La Puda, i que es dedica a fer passejades per la vora de l'estany, a gaudir de la tranquilĚlitat que li dona el paisatge, a pescar i a passejar en barca, fa que, el fet de tenir una barca amarada en una pesquera, per poder sortir a pescar, es converteixi de cop i volta mes en un fet de distinciˇ social que no pas en un objecte de plaer. Es per aquest motiu que, poc a poc, s'anirÓ incrementat la quantitat de barques que naveguin per l'estany.

L'any 1890, en Llorenš Marimon, era el propietari de la barca Teresita "la barca mes bonica i mes lleugera que solca l'estany".

El 1894 es va dur a terme la varada de la barca Dolores i l'any 1895, la Tirona, la barca mes emblemÓtica de totes, amb la seva forma de cigne.

Poc a poc el fet de barquejar serÓ tant habitual que a partir d'aquest moment qualsevol fet fora de lo normal acabarÓ amb una passejada en barca, tant si es tracta d'un visitant ilĚlustre o d'una celĚlebraciˇ. Com a mostra podem esmentar la passejada en barca, que va fer l'any 1912 la germana d'Alfons XII, Isabel Francisca d'AsÝs de Borbˇn o la que van dur a terme, en una "canoa-autom˛bil" l'any 1913, els convidats a l'acte de celebraciˇ de la primera missa de l'Albert Pedro i que, malauradament, acabÓ amb el naufragi de l'embarcaciˇ i la mort de 10 dels seus passatgers.

Aquest fet comportÓ una llegenda negra sobre l'estany que es va arrastrar forša temps, (tal i com succeirÓ anys mes tard amb el naufragi de la barca l'Oca), per˛ no per aix˛ es va deixar de barquejar, sinˇ tot el contrari, ja que poc a poc qualsevol tipus d'embarcaciˇ serÓ bona per aquest fet: l'any 1914 el Doctor Mascarˇ escriu en la seva Topografia Medica; "...surcanlo, en todas las estaciones, varios botes de pesca y, en verano, muchos de recreo...." el 1925, Joan Vidal explica en el seu llibre L'Estany de Banyoles: "...fer-hi un passeig en barca tant si es amb rems com a motor es altament impressionant....." I el 1931 serÓ en Miquel Santalˇ el que farÓ referŔncia a les embarcacions de l'estany en el seu llibre El GironŔs i Banyoles: "...on llisquen sovintment petites embarcacions les veles de les quals son com amples ales."

I es que, a mitjans del segle XX, l'elitisme anirÓ desapareixent i tant si es a rem, a vela o a motor, per plaer o per pescar, poc a poc, el fet d'anar en barca per l'estany es convertirÓ en un fet social obert a tothom.

Bookmark and Share