Articles - Història local

LES VOLTES DE LES PLACES DE BANYOLES

LES VOLTES DE LES PLACES DE BANYOLES

Revista de Banyoles
núm.942, abril 2012, pp.22-23

Les necessitats inherents varen fer que la majoria de les poblacions medievals seguissin un patró semblant: un recinte emmurallat, dins del qual, buscant protecció, bategava una població amb ganes d'expansió, motiu pel qual el poc terreny que hi havia era molt cobejat. Això va donar lloc a uns patrons urbanístics, que avui en dia ens semblen caòtics, amb carrers molt estrets i sinuosos i en els que s'intentava construir a qualsevol preu, motiu pel que en molts casos la manera de guanyar espai era construint voltes, arcs o porxos, que a la vegada que donaven aixopluc a les taules de fires i mercats, i a la pròpia gent, sobretot en països on les condicions meteorològiques eren adverses, ja fos per la fred, o bé per la calor, també servia per a construir-hi al cim i així poder ampliar l'espai habitable.

Primerament, eren meres prolongacions de les pròpies cases, fetes de fusta, a manera de coberta, però poc a poc, aquestes cobertes s'anaren fent de pedra i de teula, fins que al final s'hi començaren a bastir edificacions al cim d'elles, integrant-se d'aquesta manera en els paisatges urbans. Un exemple d'aquesta integració urbana el tenim a la ciutat italiana de Bolonya, que té més de 45 km. d'arcades, corresponent 38 d'ells al centre històric, cosa que actualment permet, en un dia de pluja, travessar la ciutat històrica gairebé sense mullar-te.

Però no és de Bolonya d'on volia parlar, sinó de Banyoles, a on d'una banda tenim un centre històric amb arcs, tot i que en molta menor mesura que la ciutat italiana, i després una altra zona amb arcs, de construcció molt més recent, a imitació d'aquelles antigues voltes que servien per aixoplugar-s'hi.

Així, i que se sàpiga, tenim voltes de fàbrica antiga a la plaça de la Vila Vella (actual plaça del Teatre), a la plaça Mitjana (actual plaça de la Font) i a la plaça de la Vila Nova (actual plaça Major) i després hi ha tres grups més de voltes a l'actual plaça del Turers.

Voltes de la plaça del Teatre
Aquesta plaça, durant molts d'anys, va representar el centre neuràlgic de la vila, per això els seus noms, adaptant-se a les necessitats del moment van anar canviant: de dir-se La Plaça, va passar al segle XIII a ser la plaça de la Vila Vella, en construir-se l'actual plaça Major, tot i que durant bona part del segle XVIII, també va ser coneguda com a "plasseta de la Carnisseria" o de les Carnisseries, en estar-hi ubicades les carnisseries municipals, (també és va dir plaça Antiga) i com a plaça del Teatre, nom aquest darrer que fou el que finalment adoptà, en motiu d'haver-hi el Teatre de la Vila.

Durant molts d'anys, i mentre la que amb els anys seria l'actual plaça Major s'emportà el protagonisme del mercat, aquesta plaça va ser-ne el centre de les mercaderies que es venien a Banyoles, i en ella o ben aprop d'ella s'hi trobaven, entre d'altres, les carnisseries, peixateries i forns de pa (recordem que a tocar d'ella hi havia l'anomenada porta del Forn). I és gràcies a aquests establiments que podem saber que en aquesta plaça hi hagueren voltes. Així l'any 1337 sabem que diversos carnissers tenien taules "subtus archum et voltas" de la plaça de la Vila Vella. I fins i tot en algun cas, pels afrontaments de finques, sabem que una d'aquestes taules estava ubicada sota els arcs que hi havia a les cantonades dels actuals carrers de l'Església i Escrivanies. I cinquanta anys més tard, el 1389, un altre carnisser en tenia una altra al carrer Major inferior (actual Escrivanies) tot just a l'entrada de la plaça de la Vila Vella. Altres referències ens parlen d'un carnisser que tenia 4 taules "al porticum in carniceria plaça Villa Vella", afrontant a l'orient amb la plaça i a migdia amb el carrer Major que va a la Vila Nova, o sigui que situa les voltes al mateix costat de la plaça, unes voltes que no sabem fins quan varen subsistir, i l'única data que tenim és que el 1850 s'aproven els estatuts per constituir una societat teatral i edificar un teatre en un solar on hi havia hagut un escorxador, referint-se a aquest espai en concret del que estem parlant.

Voltes de la plaça de la Font
Seguint pel carrer Major (inferior) en direcció de la plaça Nova, s'arribava a una altra plaça, que si més no, en una de les seves bandes també estava porxada, em refereixo a la plaça Mitjana, i que a partir del segle XVIII rebria el nom de plaça de la Vila o de la Font.

Sobre aquestes voltes, que avui en dia encara es poden contemplar a la cantonada del carrer Major, a la casa coneguda com a Can Mirambell, i que segons comenta G.Palmada a la Revista de Banyoles n.846, foren construïdes arrel d'una reforma duta a terme a començaments del segle XVI, segons es desprèn d'un document datat el 18 d'octubre de 1505, on es pot llegir que un tal Gaspar Costa va obtenir permís per "alargar en dita plassa tant com tenen les voltas de las cases de la plassa nova de la dita vila". Aquestes voltes varen romandre obertes fins bona part del segle XVIII, en que foren tapiades, tal i com es pot desprendre d'un document de data 7 de desembre de 1788, en el que, el que n'era el propietari d'aquesta casa, Francesc Surroca i Joals, escrivent de la Vila, va demanar llicència per tapiar aquests arcs adduint que representaven un perill per a la societat banyolina, doncs "moltas vegadas en ellas s'han vist homens escondits, sols, ... altres vegadas, ab donas, donant a compendrer no portar rectas intencions ... que facilment podrian Matar o Danyar a qualsevol passant por lo carrer" a la vegada que, de nit, utilitzaven les voltes per "fer moltas Impuresas y Brutícias". L'Ajuntament presidit per Manuel Costabella diu que "... havent moltas vegadas, passant per aquell paratge - recordem que la casa de la Vila estava situat a l'edifici de la Pia Almoina - molt ben vist y observar tot quan diu y refereix ... y considerant que es mes util y aprofitós al Publich y no dañós que se tapian las ditas voltas que no se conserven obertas, por los motius especificats,..." motiu pel qual dóna permís per que siguessin tapiades, i així varen romandre fins a mitjans dels anys seixanta del passat segle en que es varen reobrir de nou.

Voltes de la plaça Major
Arribats al final de carrer Major s'obria, en oposició a la plaça de la Vila Vella, la que s'anomenava plaça de la Vila Nova i que amb el pas dels anys ha anant rebent altres noms com: plaça de Banyoles, la Plaça, plaça Major, plaça del Rei, plaça de la Constitució o plaça d'Espanya.

L'origen de les seves voltes, possiblement caldria buscar-los, a banda del d'ampliar l'espai habitable, en el fet de poder-se aixoplugar i més si tenim present que des del segle XIII s'hi celebra el mercat. Tot i amb això, el que sí que és cert és que no tota la plaça estava porxada - tal i com ho està avui en dia - doncs el 1774, el mateix alcalde que donava permís per tapiar les voltes de la plaça de la Font, autoritzava - per mitjà d'un document on queda palès que la part de migdia no estava totalment porxada - a Antoni Ferrer a "fabricar voltes com les demés" a la Plaça.

Voltes de la plaça dels Turers
Deixant enrere l'anomenada porta dels Turers, que representava l'accés a la Vila per la gent que venia de la vall de Campmajor, Mieres i el Collell, s'arribava a una petita plaça, o millor dit espai situat fora muralles - del que se'n té referència des de l'any 1652 - que a començaments del segle XIX era conegut com a plaça del Firal, per celebrar-s'hi aquí el Ferial del bestiar.

És en aquesta plaça on trobem tres grups de voltes. Les més antigues documentades, i que avui en dia son visibles a la cantonada del carrer del Doctor Hysern amb el de Jacint Verdaguer, presumiblement foren construïdes a finals del segle XVIII, segons podem deduir d'una petició feta el 1774, per Llorenç Duran, mestre de cases de Fontcoberta, i antic propietari d'aquesta casa coneguda com a Can Llach, que va demanar al Consell Municipal poder construir un edifici amb voltes, pel costat de ponent de la plaça d'armes, i recolzar la façana lateral sobre el camí de Mieres, i així limitar aquest espai – el de la plaça - pels quatre costats. Foren tapiades al llarg del segle XIX i reobertes de nou, als anys noranta del passat segle.

D'aquesta manera sabem que per una banda hi havia Can Llach, i enfront d'ella, a llevant, el conjunt de la porta dels Turers. A la banda de migdia s'hi estava bastint el quarter de cavalleria - on podria ser que hi haguessin hagut més voltes però, que en tot cas, varen ser enderrocades l'any 1852, quan s'aterrà part de quarter de cavalleria en motiu d'obrir-se la nova carretera de Girona a Besalú - edificant-se més tard, en aquest espai, les actuals voltes de "Can Xampinya" segons un projecte de construcció de tota la porxada datat l'any 1863.

I per últim, tot just al davant, fins que foren enderrocades l'any 1932, s'hi podia veure un conjunt de voltes, les de Can Palmada, que envoltaven l'edifici que hi havia fent cantonada amb el carrer de la Rambla.

Suposant que les voltes de Can Llach es tapiessen dins el darrer quart del segle XIX, podríem aleshores dir que durant uns quants anys, van haver-hi voltes als tres costats de la plaça dels Turers.

Bookmark and Share