Articles - Hist˛ria local

LA CARRETERA DE GIRONA A OLOT

LA CARRETERA DE GIRONA A OLOT

Revista de Banyoles
n˙m.906, abril 2009

Si a comenšaments del segle XVIII hagÚssim preguntat on era la carretera, ens hagessin adrešat al que avui en dia son el carrer de Girona i el de Sant MartiriÓ, doncs aquest era el camÝ que seguia, al seu pas per Banyoles, la carretera que anava de Girona a Besal˙.

En un document de 1242, s'esmenta el carrer de Girona com a carretera; uns anys mes tard, el 1279 i el 1295, surt com a carrer de Girona, i tambÚ en un document de l'any 1421. El fet es que per aquest carrer, des del segle XIII fins el 1852 hi passava la carretera que anava a Girona, tal com diu un manuscrit de 1295 on si refereix com la "strata publica". En el capbreu de l'Abat Vilalba (1573-1563), se l'anomena carrer del Portal de Girona. Per ˙ltim en un document de l'any 1581 rep el nom de carrer de Girona, una part de la carretera que estava fora dels murs de la Vila, fora del Portal de Girona, al que s'havia incorporat l'antic carrer que "se deya lo Carrer den Sauri".

Un cop travessada la Plaša Major, en direcciˇ nord, trobem l'altra carretera, l'actual carrer de Sant MartiriÓ, del qual trobem referŔncies documentals des de l'any 1577, any en que agafa aquest nom una part de l'antiga carretera de Besal˙ que estava fora de la muralla, fora del Portal de Sant MartiriÓ o de Besal˙, ( i que es ve a afegir al primitiu carrer de Sant MartiriÓ, l'actual carrer del Mercadal). Des de l'agost de 1936 i fins a finals de 1939 va rebre el nom de Carles Marx i Frederic Engels, en record d'aquests dos socialistes, fundadors dels marxisme. TambÚ en aquest carrer comenšava la carretera de Figueres i es per aix˛ que el tram des de la Figuera d'en Xˇ fins al final s'anomenava carrer de Figueres o carretera de Figueres. En la comissiˇ municipal permanent del dia 4 de maig de 1950 se li va canviar el nom pel de Sant MartiriÓ, perquŔ era el camÝ que portava al Puig de Sant MartiriÓ.

L'any 1852, amb l'obertura de la nova carretera de Girona a Olot aquests dos carrers es convertiren en un vial mes de la ciutat i cediran protagonisme a l'actual Avinguda dels Pa´sos Catalans i al carrer de la Llibertat.

L'actual avinguda dels Pa´sos Catalans, nom aprovat en el ple municipal del dia 24 d'abril de 2006, es va comenšar a urbanitzar l'any 1891, per˛ ja surt esmentat, l'any 1882, amb el nom que portava fins fa poc, el de carrer d'└lvarez de Castro, en record d'aquest militar castellÓ nascut al Burgo de Osma el 1749 i que havia estat governador militar (1808) del Castell de Montju´c de Barcelona, per˛ que en ser obligat pel CapitÓ General a rendir la fortalesa, fugÝ de Barcelona i s'unÝ a les forces que lluitaven contra els francesos. Nomenat governador militar (1809) de la plaša de Girona assumÝ la tasca de defensar-la fins el final, descartant qualsevol possibilitat de rendiciˇ. MorÝ el 22 de gener de 1810 al castell de Sant Ferran de Figueres.

En el mateix ple municipal que l'anterior es va aprovar el nom de l'altra tros de carretera, el del carrer de la Llibertat, un carrer urbanitzat a partir de 1852, i que l'any 1855 rebia el nom de "Carretera nova de Girona en direcciˇ a Besal˙". El 1861, durant el regnat d'Isabel II, portÓ el nom del seu fill, el de PrÝncep Alfons; a partir del setembre de 1868 i fins a comenšaments de 1876, en temps del Sexenni DemocrÓtic, es va anomenar de la Llibertat. El 1876, coincidint amb la Restauraciˇ MonÓrquica i amb la Dictadura de Primo de Rivera, es va canviar pel d'Alfons XII en motiu d'haver assolit el tro l'any anterior. L'any 1932 amb l'arribada de la Segona Rep˙blica i fins el final de la Guerra Civil, portÓ el nom de President MaciÓ, nom que va estar substituint aleshores pel d'Alfons XII.

Bookmark and Share