Articles - Història local

L'OBERTURA DEL PASSEIG DE LA INDÚSTRIA

L

Revista de Banyoles
núm.997, novembre 2016, pp.18-19

Tot just començava el nou segle, quan l’hisendat i fabricant Manuel Coromina i Faras «Trull», juntament amb Francesc Bracons, van cedir a l'Ajuntament de Banyoles, per tal de que hi fes un passeig, uns terrenys situats a l'altra banda de la carretera de Girona, a continuació del carrer de l'Aurora (actual carrer d'Àngel Guimerà), que s'havia obert feia poc per tal de poder enllaçar la plaça Major amb la citada carretera. Era també una manera d'expandir-se urbanísticament cap a Guèmol, que tenia el seu límit a l'actual carrer de Mossèn Baldiri Reixac, i fins on arribaven les terres d'alguns dels seus masos, com el Mas Bret, actual can Sisó.

Era l'any 1902 i la única condició que hi posaven era que portés el nom de «Passeig de la Indústria» com a símbol del desitjat progrés industrial banyolí. Una condició que en línies generals els diferents consistoris han respectat tret d'alguns períodes concrets: durant la Segona República i la Guerra Civil Espanyola (1931-1939), va ser anomenat «Passeig d'Enric Prat de la Riba», i després, en temps del franquisme (1939-1979), es va batejar com a «Paseo del Generalísimo», fins que finalment, el maig de 1979, en temps del primer ajuntament democràtic va tornar a recuperar el seu nom.

Així doncs tret d'aquest dos períodes, l'actual passeig de la Indústria porta aquest nom des de l'any 1903, que és quan es va començar a obrir el que havia de ser un passeig interior que donés prestigi a la vila de Banyoles.

En un principi el passeig es va construir en un paratge ple de camps, en el puig d'en Ramis o dels Civils, i acabava a l'actual carrer de Mn. Baldiri Reixac; i cap al final del passeig, s'hi trobava l'era d'en Pebrot ?actual can Masgrau?, on els pagesos hi anaven a batre el blat.

Però l'accés a aquest passeig des de la carretera es tenia que fer creuant una gran explanada, d'aquí que l'any 1907 es decidís urbanitzar aquesta, tal i com podem llegir en l'acta municipal de 23 de maig d'aquell any: «se acuerda la construcción de la escalinata que ha de dar acceso al paseo de la Industria, la colocación en el mismo de los correspondientes asientos de piedra, los cuales, asi como la escalinata se construiran de piedra de Gerona [...]».

Curiosament es tirava endavant l'acabament del que havia de ser un passeig que recordés el progrés industrial banyolí quan el 7 de juliol del mateix any en el ple municipal del nostre ajuntament es feia una reflexió sobre «la crisis que atraviesa esta Comarca y en particular esta villa a consecuencia de la falta de trabajo debida al cierre primeramente de la fábrica de tejidos e hilados de los Sres. Ribo y Cia, de la desaparición luego en casi su totalidad de las fabricas de curtidos y ultimamente de la inspección de trabajo en las fabricas de papel [...]».

El cas es que aquesta reflexió no va frenar les obres i l'escalinata es va acabar i les obres d'urbanització de l'explanada també, de manera que el 26 de desembre de 1909 s'inaugurava oficialment aquest espai amb el nom de plaça del Doctor Rovira, des d'on arrancava l'escalinata que donava pas a una rambla bordejada d'arbres.

Va ser aquest nou espai un lloc idoni, des d'un bon començament, per fer-hi actes populars. S'hi varen celebrar fires durant la Festa Major, i fins i tot algun any hi va haver l'envelat i s'hi tocaren sardanes. I també va ser un lloc des d'on contemplar, com si fos una mena de mirador, els actes transcorreguts al passeig i a la carretera, com per exemple la desfilada de les autoritats i dels sometents i la benedicció de la bandera durant la festa del Sometent de l'any 1908.

A poc a poc, aquest nou vial es va anar integrant en la vida de la ciutat, construint-hi edificis públics: l'any 1907 hi va albergar el quarter de la Guàrdia Civil, el 1915 el cinema Modern i el 1928 la nova Casa Consistorial, moment aquest que va dur aparellat que a partir de llavors en aquesta zona s'hi comencessin a desenvolupar actes de tota mena, visites de personalitats, processons, manifestacions i discursos. I de mica en mica, s'hi edificaren cases, com la fàbrica de mitges i mitjons d'en Francesc Bracons o les cases de renda ?d'en Pere Font?, al començament del carrer.

I ja que parlem de projectes no està de més fer esmèn a un projecte que hi havia on tot just s'hi va bastir el cinema Modern. Em refereixo al projecte que el propietari, músic i compositor de sardanes, Enric Gratacós Massanella tenia d'edificar una sala de ballar sardanes, en un moment en que l'afició al ball i a les sardanes estava molt arrelada a Banyoles. L'encarregat dels plànols va ser el mestre d'obres de Cornellà del Terri, Pere Font Casademont, en Peret paleta. Del «Proyecto de una sala para bailar sardanas» només en tenim l'alçat de la façana, que d'acord amb les ordenances municipals, era allò requerit per l'Ajuntament de Banyoles, per tal de concedir la seva aprovació. S'havia de localitzar en un terreny davant l'actual Casa Consistorial, al passeig de la Indústria, al costat de l'antic quarter de la Guàrdia Civil, i donava pel darrere amb el llavors carrer del Remei (actual Carmelites Velles). L'edifici projectat, al que s'accedia pel passeig de la Indústria, era d'una sola planta i tenia unes parets de tancament, a l'esquerra, amb una petita porta. Aquesta Sala, amb aquesta denominació i amb aquesta forma exterior, no es va acabar de construir mai, però el seu lloc el va ocupar un edifici destinat també a un ús lúdic i promogut pel mateix propietari, com va ser el Cinema Modern, inaugurat el 15 d'agost de 1915.

I seguint amb que era un passeig senyorial amb plàtans, balustrades i escalinates cal dir que, a la dècada dels anys 50, es va perllongar per tal d'enllaçar-lo amb un nou passeig que s'estava formant, i que enllaçava la part sud de la ciutat, on s'havia construït les anomenades «cases barates», amb l'estany: el passeig de Mossèn Lluís Constans.

L'any 1955 es varen tallar els plàtans, s'eliminaren les balustrades i les escalinates per tal de convertir-lo en un ampli carrer que estigués a l'alçada de la modernitat... i dels cotxes.

Bookmark and Share