Articles - Història local

L'ESCOLA A BANYOLES

L

Revista de Banyoles
núm.893, març de 2008, pp.32-37

La influència monàstica

A començaments del segle IX, l'abat Bonitus fundà la que seria una de les primeres fundacions monàstiques a Catalunya. Un cop l'orde benedictina establerta, es comença a veure la necessitat de formar els novicis, configurant-se, dins el propi clos monacal, la primera institució dedicada a l'ensenyament a Banyoles. Es te notìcies que en aquesta època un tal Gelabert Arnau, canonge de la seu de Girona, ensenyava gramàtica als novicis del propi cenobi; anys més tard, el 1019, un diaca anomenat Talcuci exercia de mestre de pàrvuls i a mitjan segle XI, el 1050, el monjo fra Pere, actuava com a magister scolarum. S'ha de tenir present que en aquests segles, l'estament religiós tenia un paper predominant en les tasques pedagògiques, ja que generalment estava format per gent més o menys instruïda que combinava l'ensenyament de la doctrina amb el de comptar, llegir i escriure.
Arribats al segle XIII, ja s'havia consolidat una mínima institució escolar i, en diferents documents, que coincidint amb les obres del temple de Santa Maria fan referència al monestir. s'esmenten les paraules scolares i infante scole, referint-se, probablement, als fills dels prohoms i nobles de la vila.
Tot i l'enfortiment del poder municipal, al segle XV, el que es feia a la vila, seguia passant per les mans del monestir, i un fet ben clar d'això és que en un mateix any, el 1445, s'instauren dues escoles dins el clos monacal: uns Estudis Generals dirigida al propis seminaristes i un Estudi de Gramàtica de Minyons – que el segle XVI passaria a anomenar-se Escola de la Vila i que serà la precursora de l'actual escola pública – dirigida als vilatans.
La separació del monestir no s'aconseguirà fins el segle XVII quan el magister de Gramàtica dependrà del Comú de la Vila i es pagarà amb els diners de la Pia Almoina. L'any 1729, mig segle després que el Consistori es fes càrrec totalment de l'ensenyament, l'Ajuntament pren dues decisions que marcarien el futur de l'ensenyament de la ciutat. D'una banda, crea les Juntes d'Estudis, per tal de fer un seguiment a tot alló relacionat amb l'ensenyament, i d'altra banda, redacta uns estatuts sobre el funcionament de l'escola.
Al tombant del segle XVIII son dues les escoles que funcionen a Banyoles, una de "llatinitat" o de "gramàtica" al Monestir i l'altra, l'escola de "minyons xics" o de "primeres lletres", a l'actual edifici de la Pia Almoina. Serà un model que seguirà funcionant fins la Guerra del Francès, en què tot quedarà una altra vegada desestructurat.

La plaça dels Estudis

A partir de l'any 1814, amb la guerra acabada, l'Ajuntament té, entre d'altres, la gran responsabilitat social de posar en marxa una escola. És per aquest motiu que contacta amb els Pares Servites, que tot just s'acaben d'instal·lar a la vila, perquè se'n facin càrrec, adaptant unes sales del nou convent que estant construint on actualment es troba el Museu Darder. Per aquest motiu, el 16 d'agost d'aquest mateix any s'establiren unes ordenances o normes sota les quals els servites varen exercir el magisteri a la nostra ciutat fins l'any 1835, en què, amb motiu de la llei de desamortització promoguda per Mendizábal, les propietats dels Servites passaren a mans de l'Estat. Això va ser fins el 1842, en què el Intendente de la Provincia comunicava a l'Ajuntament de Banyoles la cessió gratuïta de l'edifici perquè fos destinat a escoles, hospital o parròquia. L'any 1843, el Consistori es va decidir per la primera opció i el va convertir en escoles públiques. Al final del 1847, funciona una escola pública elemental completa, anomenada "Estudio Público de la Villa de Bañolas", i el 1850, s'inaugurarà, la primera escola exclusivament de nenes a la nostra ciutat.
Conseqüència del clima polític de l'època, l'escola tant està ubicada a l'antic edifici dels servites, com al monestir, com a l'actual edifici de la Pia Almoina: l'any 1848, la guarnició el fa servir de caserna, el 1854 i el 1869 l'edifici és ocupat pels progressistes, i el 1872 pels republicans, que el van fer servir de "casa cuartel de los voluntarios de la libertad". Un cop els carlins varen prendre la ciutat, al final del 1873, l'edifici torna a les seves funcions d'escola fins el 24 d'octubre de l'any següent en què, per ordre del comandant en cap de les tropes carlines, Francesc Savalls, fou enderrocat. De resultes d'aquest fet, l'escola es veié obligada a traslladar-se a la Pia Almoina, en uns locals que hi tenia el consistori. Segons es desprèn d'un informe elaborat el 12 de març del 1876, en un primer moment sembla que els nens van ser traslladats a la planta baixa de l'hospital (que s'havia traslladat l'any 1866 a darrera de la Pia Almoina, des del seu primitiu emplaçament a la plaça del Monestir), i les nenes rebien classe a la casa particular de la mestra.
El 1880 en el problema de les escoles urgeix una solució, ja que d'una banda l'Hospital necessita l'espai que ocupen, però és que a banda de compartir espai amb l'Hospital també en comparteixen amb la presó, i això comporta que es construeixi una presó nova "en otro punto de la Casa del Común".

El primer edifici escolar

Per fi, l'any 1890 s'inaugura el nou edifici de les escoles, format per una escola de nenes a càrrec de la Dolors Ferrater, i dues de nens: la número 1 dirigida per Francesc Estartús, rebia el nom de "Escuela Municipal Bañolense de Santo Tomás de Aquino", i la número 2 per Joan Pastells.
A principis de segle XX s'introdueix el concepte d'escola graduada, que dóna pas a una escola on es concentren els esforços, es rentabilitzen els recursos, i obliga alhora a requerir l'especialització del mestre. A Banyoles, el maig del 1911 eren "inaugurades" les Escoles Graduades, i que aplegava dues de les tres unitàries que hi havia. L'any següent però, el dos mestres "El Director de la Graduada i el Maestro de la Unitària" signen les "Bases para la fusion y graduación de las dos escuelas de niños de Bañolas". D'aquesta manera "...los Profesores de las Escuelas públicas juntan su accion y sus Escuelas y, en atencion a que las dos estan instaladas en el mismo edificio formen un Grupo Escolar..."
Però quan tot sembla que ja funciona, amb tres aules de nens i tres de nenes, l'any 1915 l'Ajuntament ordena que es desallotgin dues sales dels baixos per instal·lar-hi el futur museu, cosa que comporta una reducció de l'espai. Una situació que s'agreuja a finals d'any, quan s'atorga la concessió d'un quart grau, tant a l'escola de nens com a la de nenes. Aquesta manca d'espai comporta dur a terme obres d'ampliació tant al primer com al segon pis. A banda, però, es comencen a buscar nous espais on poder-hi ubicar l'escola, com es el cas del "Proyecto de Escuela Graduada para Niños y Niñas de Parvulos y Tres Grados", de l'any 1919, al Passeig de la Indústria cantonada Pere Alsius, on fins i tot es va arribar a col·locar la primera pedra.
L'any 1936, i amb l'anunci de la supressió total de les escoles de les comunitats religioses, las quals passen a fer les funcions d'escoles municipals, el problema de l'espai queda aparcat durant uns anys, fins l'any 1939, en què amb la guerra tocant a la seva fi, els edificis religiosos retornen als seus propietaris i l'escola pública retorna també al seu emplaçament a la plaça dels Estudis. Comença aixì un nou periode amb una escola pública composta per cinc graus tant de nens com de nenes i és per això que es tornen a buscar sol·lucions: el primer projecte es el d'ubicar els parvuls en un pis del carrer de la Canal, però al final es va optar per llogar l'edifici on havien estat els "Hermanos" on a partir del curs 1942-43 s'instal·laran les nenes de l'escola pública. El 1946 es redacta un projecte de "Grupo Escolar" de dues plantes de 10 graus en total als terrenys situats a la confluència del passeig de la Indústria i el de Lluís Constans, en els terrenys on anys més tard s'aixecaria la clínica.

L'emplaçament actual

A conseqüència del gran augment de població que la ciutat patí als anys cinquanta, el consitori es replanteja un altre cop el problema de l'escola. Es així com l'any 1954 decideix construir-ne una de nova a l'horta d'en Gou, en un solar que havia a la cantonada dels carrers Alfons XII amb el del Canat. El nou edifici de les "Escuelas Nacionales", o com deia a la façana "Grupo Escolar", fou inaugurat el diumenge 27 d'abril de 1958 i fins el curs 1965-66, en què es va unificar en una sola escola i un sol director, va seguir funcionant com abans, com dues escoles independents, una pels nens i una altra per les nenes, i cadascuna amb els seus corresponents directors.
Desprès vindrien l'Escola de Guèmol (1961), que desprès passà a ser l'Escola Verge del Remei (1976) i darrerament Escola Pla de l'Ametller (2002); l'Escola de Can Puig (1983) i l'Escola de la Draga (1996), però això ja mereixeria un altra capítol.

Bookmark and Share