Articles - Història local

ELS NOMS D'OFICIS ALS CARRERS DE BANYOLES

ELS NOMS D

Revista de Banyoles
núm.910-911-912 i 913, agost a novembre 2009

Si seguim repassant els noms dels carrers de Banyoles, ens trobem que hi ha un cert nombre d'ells dedicats als oficis i industries banyolines. A nivell genèric tenim en primer lloc el Passeig de la Indústria, i un altre en record de la que possiblement ha estat una de les empreses mes emblemàtiques de la comarca: les Saques; però la gran majoria recorden aquells oficis relacionats amb els gremis del tèxtil i la pell. Així trobem els carrers dedicats a les Adoberies, al Roldor, als Blanquers, als Teixidors, als Telers, a la Paraireria i fins i tot a les Rodes que feien servir els corders, als Estricadors dels paraires o als llocs on s'hi provava la matèria prima, el Cànem.

També hi ha un petit grup que recorda aquelles construccions que convertien la força de les aigües dels recs en força per moure les diferents indústries. Aquests son els dedicats als Molins Drapers, el Noc i la Farga, i indirectament a algun dels seus productes: el del Paper.

I per últim quedarien dos carrers mes relacionats amb altres dos oficis: el de les Pedreres i el de les Enforcadores d'Alls

Passeig de la Indústria
El 1902, l'hisendat i fabricant Manuel Coromina i Faras, juntament amb Francesc Bracons, van cedir uns terrenys per tal d'obrir el que havia de ser un passeig interior que donés prestigi a la vila de Banyoles i amb la condició que portés aquest nom com a símbol del desitjat progrés industrial banyolí. El nom actual es troba citat ja l'any 1903.
Tot i aquesta condició, el passeig va canviar la denominació en dues ocasions: primer, el 1931, durant la Segona República i entre 1936 i 1939, durant la Guerra Civil Espanyola en que va ser anomenat Enric Prat de la Riba, en record del polític catalanista i president de la Mancomunitat de Catalunya. Desprès, en acabada la Guerra Civil, en sessió municipal del dia 20 de juny de 1939, es va decidir nomenar-lo "Paseo del Generalísimo".
Finalment, en el ple municipal del dia 31 de maig de 1979, en el mandat del primer ajuntament democràtic, es va decidir recuperar el seu primer nom.

Passeig de les Saques
Aquest curt carrer situat en els antics terrenys de la fàbrica de jute de José Gimferrer SA i a la que popularment se la coneixia pel nom de Les Saques, ja que en ella, a banda de treballar-hi l'espart, s'hi feien saques, es troba paral·lel a l'avinguda del Països Catalans, entre els carrers de Lleida i el del Pare Claret. Porta aquest nom des del ple municipal del dia 30 de setembre de 1993.

Davant d'on estava l'antiga fàbrica de les Saques, trobem el carrer dels Blanquers i com una travessia d'aquest el dels Estricadors. I si seguim dins el barri vell, el de la Paraireria i el de les Adoberies.

Carrer dels Blanquers
Íntimament relacionat amb les adoberies, estan els blanquers, que n'eren qui adobaven les pells dels animals, després d'haver-ne estat eliminat el pèl o la llana, per a transformar-les en matèries utilitzables per a la confecció del calçat, vestit, marroquineria, tapisseria o altres aplicacions.
Es aquest un ofici de llarga tradició a Banyoles, i ja des d'abans del segle XVI tenien una confraria juntament amb els sabaters i assaonadors.
Des de l'any 1942, data d'obertura d'aquest carrer, va portar el nom de José Calvo Sotelo, en record d'aquest polític d'ideologia dretana, assassinat l'any 1936. L'actual nom va ser aprovat en el ple municipal del dia 31 de maig de 1979.

Carrer Estricadors
El lloc on es troba situat aquest carrer, prolongació del de la Pia Almoina, i que va a morir al dels Blanquers, era on hi havia els estricadors dels paraires, que eren els aparells amb que es tibava la roba o el fil teixit acabat de tenyir o adobar.
El lloc, que era conegut com a horta dels Estricadors, era propietat del gremi de paraires i durant el segle XIX fou repartit en horts entre els seus membres.
Fins fa poc formava part de l'anomenat "Pla Especial de Reforma Interior (PERI) Ameller", i el nom actual va ser aprovat en el ple municipal del dia 4 de maig de 1995.

Carrer de la Paraireria
Tant antics com els blanquers, en son els paraires, els quals es dedicaven a preparar la llana per a ésser teixida (a pentinar-la, cardar-la, perxar-la, etc.). El seu era un dels gremis més rics de Banyoles, i n'eren posseïdors d'un molí retorcedor i uns estricadors, fins ben entrat el segle XIX.
D'aquest carrer, que unia el carrer Nou amb la Plaça de la Vila, ja hi ha referències documentades des de l'any 1301.

Carrer de les Adoberies
Amb l'aparició, al segle XII, dels molins blanquers, comença a agafar empenta aquest tipus d'establiments destinats a adobar les pells i on s'hi elaboren pells de bou i de vaca per a sola de calçat, cuir industrial, etc.
Situat darrera del Mas Peraseca, a tocar del Monestir, fins fa poc formava part de l'anomenat "Pla Especial de Reforma Interior (PERI) Ameller". L'actual nom va ser aprovat en el ple municipal del dia 4 de maig de 1995.

A la zona sud-est de Banyoles, a tocar de Mata hi ha el anomenat barri de Canameres, una antiga zona d'aiguamolls on s'hi plantava el cànem i on es trobaven també les basses utilitzades per separar les fibres de lli i de cànem. En aquesta zona en son quatre els carrers relacionats amb els gremis dels que parlem: el que porta el nom del barri, el de les Canemeres, el de la Bassa del Cànem, el dels Telers i el dels Teixidors.

Carrer de les Canemeres
L'actual nom va ser aprovat en el ple municipal del dia 17 de juny de 1960.

Carrer de la Bassa del Cànem
L'actual nom d'aquest carrer situat a tocar del Passeig de la Farga, va ser aprovat en el ple municipal del 28 d'abril de 1997. Abans de rebre el nom oficialment formava part de la zona urbanística no programada número 3 (NP3).

Carrer dels Teixidors
Aquest carrer, que va rebre el nom aproximadament a la dècada dels anys seixanta del passat segle XX, està dedicat a un ofici arrelat a Banyoles des del segle XII, i que recorda, sobre tot, als teixidors de lli i llana i especialment aquells que treballaven en un teler manual.

Carrer dels Telers
De la mateixa època que l'anterior va rebre aquest nom en record als telers i a la importància de la tradicional indústria tèxtil banyolina.

Relacionats amb el cànem, però situat geogràficament lluny d'aquesta zona ens queda una plaça que rep el nom perquè el gremi de corders i espardenyers tenien en un dels seus costats prop d'una vintena de Rodes destinades a retòrcer cordes i cordills de cànem.

Plaça de les Rodes
Ja en documents de l'any 1337 s'esmenta un lloc anomenat "les Rodes", on hi havia diferents obradors, però no serà fins el 1834 en que s'ementa aquesta plaça amb aquest nom. Durant la Segona República (1931) i la Guerra Civil (1936-1939) va portar el nom de Màrtirs de la República.

I com una continuació del barri de les Canameres, a l'altra banda del Passeig de Mas Riera, trobem dos carrers amb noms relacionats amb la força hidràulica: el Carrer del Noc. i l'Avinguda de La Farga, i un tercer que, indirectament, el relaciona amb aquest darrer: el del Paper.

Carrer del Noc
Aquest nom fa referència a la tradicional indústria banyolina de la blanqueria, i en concret ho fa recordant el noc, que eren grosses masses que, aprofitant la força hidràulica, giraven sobre el seu eix per picar, desengreixar i endurir els draps. També n'era el lloc on, aprofitant la força hidràulica, funcionaven un o més batans de maça o batans drapers.
Aquest carrer que està situat a tocar d'on hi havia l'edifici de La Farga, formava part de la unitat programada número 4 (UP4) i l'actual nom va ser aprovat en el ple municipal del dia 4 de maig de 1995.

Avinguda de la Farga
Aquest vial rep el nom per l'edifici de l'antiga Farga d'Aram, situat prop d'aquesta avinguda.
El primer edifici de la Farga de Banyoles va ser bastit l'any 1585 i va ser-ho com a farga d'aram segons la documentació existent. La farga ocupava l'angle nord-est de l'edifici actual i tenia una sola roda hidràulica, que girava aprofitant les aigües del rec Major i el de la Figuera d'en Xo, situada sota el primer arc dels quatre existents avui, en el sentit de la direcció de l'aigua del canal. L'actual Farga data de l'any 1685, quan el Batlle General de Catalunya atorgà a l'Ajuntament la facultat de fabricar una farga d'aram.Les principals reformes a la Farga es van dur a terme durant el segle XVIII, després de la seva privatització. Dues rodes hidràuliques movien el martinet i una tercera els ventiladors i les màquines d'esmolar. La reforma per la producció de paper va comportar algunes modificacions a l'entrada de l'aigua als canals.
L'actual nom d'aquest carrer va ser aprovat en el ple municipal del 4 de maig de 1995 i anteriorment formava part de la unitat programada número 4 (UP4).

Carrer del Paper
Aquest carrer porta aquest nom en record a la llarga tradició de la indústria paperera banyolina, localitzada més o menys en aquesta zona: la Farga, la fàbrica de Cartrons Masó,...
L'actual nom va ser aprovat en el consell de govern del dia 2 d'octubre de 1989.

Si seguim l'Avinguda de la Farga amunt, en direcció Vilavenut, trobarem un parell de carrers més relacionats amb aquests oficis: el dels Molins Drapers i el del Roldor

Carrer dels Molins Drapers
Està dedicat a la indústria tèxtil banyolina medieval, quan a la ciutat hi havia molts molins drapers. Des del segle XII, en que Banyoles era un dels principals centres drapers de l'estat i un important exportador a molts llocs de la Mediterrània, i fins al segle XIV els molins drapers, sobretot els localitzats al rec Major, n'eren abundants.
L'actual nom va ser aprovat en el ple municipal del dia 4 de maig de 1995; anteriorment formava part de la unitat programada número 4 (UP4).

Carrer del Roldor
Aquest petit carrer porta el nom d'una planta, el roldor, les fulles de la qual són emprades, assecades i mòltes, per a adobar les pells. La vila de Banyoles va comprar el monopoli del roldor al monestir de Banyoles l'any 1253, i d'aquesta manera les adoberies banyolines en van poder disposar lliurement. Antigament formava part de la unitat programada número 4 (UP4) i el nom actual va ser aprovat en el ple municipal del 4 de maig de 1995.

I per acabar aquest article dedicats als carrers amb noms d'oficis encara podem esmentar-ne dos mes, situats en dos extremes de la ciutat. El primer d'ells, en el limit sud-est de la ciutat, a tocar de Mata, està dedicat a les dones que enforcaven els alls; i l'altra, a tocar de l'estany, en un paratge que antigament s'havia explotat per a treure'n lloses.

Carrer de les Enforcadores d'Alls
Entrat el segle XIX i com a substitutiu de la indústria del cànem que començava a estar en crisi, es va trobar el cultiu dels alls. El nom d'aquest carrer, que abans formava part de la unitat programada número 9 (UP9), recorda l'ofici d'enforcar els alls el qual era dut a terme normalment, per grups de dones, prop de casa seu, al carrer o al pati.
El nom actual va ser aprovat en el ple municipal del dia 29 de desembre de 2003.

Carrer de les Pedreres
Tot i que el carrer no s'obre definitivament fins a l'any 1925, l'any 1866 és citat ja amb aquest nom.
El nom ve donat per haver-se explotat els camps d'aquest paratge per a extreure'n pedres, emprades en construcció.

Bookmark and Share