Articles - Història local

EL SERVEI DE CORREUS A LA COMARCA

EL SERVEI DE CORREUS A LA COMARCA

El Pla de l'Estany
número 79, març 2015, pp.19-23.

Si deixem de banda Banyoles, on des de mitjans del segle XIX ja hi havia un edifici destinat a oficina de Correus, a la resta de la comarca, els carters han tingut que fer servir altres espais on fer les diferents tasques. A Sant Miquel, per exemple, en uns anys que hi havia tres carters, la distribució la feien a la fleca, ja que totes venien en una sola sacada. En altres llocs, la paperassa, com per exemple els girs, l' emplenaven a casa del propi carter, una cosa molt habitual en aquells anys reculats on fins i tot es donava el cas de carters que no sabien ni llegir ni escriure i eren els familiars o veïns qui els ajudaven.
Abans de que s'obrís una oficina de Correus a Banyoles, on es pogués centralitzar tot el correu de la comarca, els que volien enviar una carta a Girona, Barcelona o alguna altra població, es valien dels carreters que transportaven gènere a les poblacions indicades, però a mitjans del segle XIX la cosa va canviar i s'establí un sistema de recollida de correu que enllaçava Olot amb Girona, passant per Banyoles. D’aquesta manera Banyoles va començar a centralitzar el correu de bona part de la comarca. El 1849 depenien de Banyoles: Sant Martí de Campmajor, Falgons i Sant Vicenç de Camós, que el recollien els diumenges, dimarts i divendres, i el despatxaven els dilluns, dimecres i dissabtes, i Vilavenut. Per la seva banda via Girona els hi arribava a Borgonyà i Pujals dels Cavallers. Via Besalú, Crespià que el recollia tres cops per setmana i Espasens, i finalment via Bàscara ho feien Orfes, Parets d'Empordà i Sant Esteve de Guialbes. A aquesta llista caldria afegir alguns pobles, com per exemple els del municipi de Palol de Revardit, que possiblement dependrien del cotxe que anava de Girona a Banyoles.
Aquest sistema de recollida del correu del cotxe que anava a Olot, encara perdurava a finals de segle XIX tal i com es queixava El Bañolense en data 6 de gener de 1889: «Se ha repetido ya con harta frecuencia, el que no sale la expedición de correos de esta villa a causa de no llegar a ella el coche que baja de Olot, por no poder vadear rio [es refereix al riu Fluvià]. Como a pesar de la interrupción del vado de Castellfollit, el transito no se interrumpe en el resto de la linea, creemos seria beneficiosa para el comercio y el publico en general que se estudiase el medio de que se verificase el transporte del correo por los coches que no han dejado de salir de esta villa [Banyoles] y enlazan con el tren correo de Francia».
Hi ha un document de 1909 on es parla del cost de la distribució del correu que surt de Banyoles on s’esmenta que a Camós, Fontcoberta i Porqueres es feia a cavall, i a Sant Miquel de Campmajor i Mieres, a peu. Anys més tard, el 1925, s’esmenta que el correu d'Olot arribava a les quatre del matí i es portava amb auto. El de Girona a les dotze i a les set del vespre. El correu de Mieres es feia en carruatge i sortia a les dues i de Mieres arribava a les deu. El d'Esponellà també es feia amb carruatge i anava i venia a la tarda, mentre que la correspondència cap a Girona marxava a les quatre del matí i a dos quarts de dues de la tarda i cap a Olot a les dotze del migdia.
I encara una darrera referència a la comarca, abans d’entrar més en detall, datada l’any 1950 en que diu que de Banyoles depenien 26 carters rurals, als que se'ls coneixia amb el nom de «peatons».

Banyoles
El primer administrador de l'estafeta de correus de Banyoles, agregada a l'administració principal de Barcelona, fou en Francesc de Paula Prat Pujol, el qual va exercir el seu ofici fins a la seva mort ocorreguda l'any 1854. Aleshores per substituir-lo es va tenir que escollir entre una terna de persones, totes elles afins al règim de torn: Marià Malagelada, Joan Riera i Pere Tarrats, però tot i que no sabem qui fou l'escollit, sabem que el 1864 exercia d'administrador l'Esteve Ras Poch. El 1867, en un document que parla de les escoles il·legals que hi havia a la ciutat, s'esmenta a un tal Silvestre Martí Betra, que en tenia una i se'l relaciona amb la Casa de Correus. Abans de la incorporació del servei de telègraf (el 1887) exercia d'administrador de Correus en Pere Tarrats. El 1887 vindria en Bernabé Segovia i el 1894, tot just un anys abans de que es separessin correus de telègrafs, en Llorenç March.
Sobre el lloc on estava situada aquesta «estafeta de correos de 4ª clase», ens atrevim a afirmar que si possiblement en un començament estava situada a casa d’el mateix Prat, a l’actual plaça Major, l’any 1865 es trobava a l'actual carrer de La Llibertat, cantonada carrer Colom. I el perquè d’aquesta afirmació l'hem de buscar en una Instància de l'Ajuntament de Banyoles de l'any 1897 on s'afirma que Correus deixa d'estar a la Casa de Pau Pujol Bernich. Aquest mateix any, segons informa El Semanario de Bañolas de data 4 de juliol, es va traslladar al carrer de l'Aurora, prop de la carretera, i a la casa propietat dels Manresa, al mateix carrer, a partir de l'1 de gener de 1898, juntament amb telègrafs.
Però sembla ser, segons podem llegir a l'Acta Municipal del 5 de gener de 1898, que els republicans no estaven massa d'acord amb aquesta ubicació i volien quelcom més cèntric, com per exemple la Casa dels Estudis, i d'aquesta manera no s'havia de pagar arrendament en estar situat en un local municipal.
El cas és que en algun moment aquesta proposta fou una realitat i es traslladaren a la plaça dels Estudis número 2, on hi estaven abans de l'any 1901 compartint espai amb Telègrafos, com ja hem comentat abans, fins a una data propera al 1914 en que la Gazeta Banyolina del 21 de novembre d'aquest any deia que els jutjats es traslladaven des de la Casa Comunal al lloc on havia estat situada l'antiga administració de Correus, a la plaça dels Estudis. L'any en que l'encarregat de correus n'era en Josep Bellostas. I dos anys més tard, aquesta mateixa revista publica una nova nota en que fa referència a l'antiga situació d'aquesta oficina, quan en data 1 de maig de 1916 diu «[...] es va acordar destinar el local que abans era Administració de correus a Museu».
I un tercer punt que avala el fet de que «Correos y Telegrafos», estan en edificis separats és que en el Boletín Municipal del 15 d'octubre de 1918 es diu que «A propuesta del Sr. Batlle se acuerda instalar en la casa de telégrafos un farol igual al de la casa de correos», cosa que dóna a entendre la separació física entre ambdues oficines. I és que com també hem dit, ambdues administracions feia anys que s'havien separat i com exemple citar Vida Banyolina del 6 de setembre de 1925 quan comenta que el 29 d'agost va visitar la Vila, el capità general, i entre d'altres persones que el varen anar a saludar estaven els «[...] Quefes de Correus i Telegrafos», es a dir, dues persones diferents. Una separació que va durar forces anys fins que per una carta publicada l'octubre de 1957 a Horizontes llegim que «Con sumo disgusto hemos visto refundir el Servicio Telegráfico con el de Correos [es queixa del mal funcionament i que això no millorarà el servei] no pudiendo admitir que recaiga todo el peso y responsabilidad de ambos servicios en un solo oficial».
L'any 1950, Banyoles, que tenia la la classificació postal de «Estafeta, o sea Administración subalterna, dependiente de la Principal de Gerona», tenia en plantilla «un funcionario técnico y tres carteros urbanos» que eren en Josep Maria Gelats i el tercet format per Esteban Vila, Solana i Miquel Planas, els quals tenen cura de «cartas, tarjetas postales, papeles de negocio, muestras, periódicos, impresos, correspondencia oficial, correspondencia interna de la población y correspondencia urgente» i a més «los giros postales, los certificados, los reembolsos, los valores declarados, paquetes postales,... y el movimiento de la Caja Postal de Ahorro».
Al llarg de la seva història, l'oficina de Correus, - que ha tingut personatges curiosos com l'administrador Matias Marquez, que va reorganitzar i dirigir el conjunt de corda «els Rossinyols del Llac», i en Venanci Arias, un asturià a qui se'l coneixia com el «carter del pito» ja que es feia anunciar tocant aquest instrument -, ha estat ubicada a la plaça de la Constitució (plaça Major), al carrer d'Alfons XII (l'actual carrer de la Llibertat), a la plaça dels Estudis, núm. 2 (les Escoles Municipals), al passeig de la Indústria (als números 7 i després al 4), al carrer dels Valls, número 41 i al carrer de Mn. Jacint Verdaguer, 48. Finalment, el 1967 varen ocupar un nou edifici, al carrer dels Servites, on es troba actualment.

La comarca
Si bé el sistema de correus a Banyoles, per molts canvis que hagi sofert, sempre ha seguit més o menys un patró, no ha passat el mateix a la resta de la comarca. Actualment tots els caps de municipi venen a Banyoles a recollir el correu, - exceptuant Vilademuls, que van a Camallera, i incloent Ollers, Besalú, Argelaguer i Mieres-, però no sempre ha estat així, doncs a Serinyà, els hi deixava, encara l'any 1984, el camió que venia de Girona amb el correu cap a Olot, de la mateixa manera que ho feia a Palol, Cornella, Besalú, Argelaguer i Castellfollit, mentre que Vilademuls ja anava a Camallera. Per la seva banda la resta de la comarca tenien que venir a Banyoles a recollir-lo.
A Sant Miquel de Campmajor, la més allunyada de totes elles, primer el duien amb el carro d'en «Leri» de Mieres, i arribava cada dia a la tarda, menys dilluns. Desprès el va substituir la Teisa, que passava al vespre, a les 6 de la tarda, en direcció Olot i deixava el correu, però en una sola saca on venia tot junt: Sant Miquel, Falgons i el Collell.
El problema, però, en molts dels casos no era el recollir-l'ho, sinó que fer-ne amb ell, sobre tot en el que fa al classificar-l'ho i repartir-l'ho, per aquest motiu a molts dels pobles s'habilitaren locals i es nomenaren carters, que moltes vegades n'era el propi agutzil, com per exemple a Esponellà i a Fontcoberta. A Cornellà del Terri la carteria es va crear el 1914 amb una consignació anual de 365 pessetes. A Sant Andreu del Terri, el 1917, i amb una consignació de 300 pessetes. A Palol de Revardit i a Riudellots de la Creu, ja hi havia servei de distribució de cartes l'any 1879, però a La Mota no es va crear fins el 1928 «con la obligación de recoger y entregar al paso de la linea de transportes de Gerona a Olot en el sitio denominado Hostal de la Republica y servir a Riudellots de la Creu (4 kms) con la retribución anual de 300 pesetas». I a Porqueres, tot i que l'any 1888 ja hi havia «peatón de correos», els seus habitants havien de seguir anant a Banyoles per que el designat no repartia la correspondència perquè segons argumentava «l'Alcalde no ha designat casa on portar la correspondència».
Era un «ofici» que requeria un gran sacrifici, com molts d'altres d'aquells anys, i que en molts dels casos es convertia en un «ofici familiar». A Crespià, la Dolors Busquets ho va heretar del seu pare. A Fontcoberta, quan l'any 1922 en Ramon de Can Jan de La Farrès va deixar la carteria, se'n va fer càrrec en Salvador Mayolas Puigdevall, al que de bon començament ajudava el seu fill, en Narcís Mayolas Germà, que amb deu o dotze anys ja anava a peu fins a Banyoles a recollir-lo. En Narcís recorda que de tornada deixava el correu de Figueroles, i desprès de dinar la resta: Fares, Espasens, Vilademí,... i es tenia que fer cada dia, doncs molts d'ells tenien fills fent el servei militar i esperaven les seves noticies. Desprès ja va aprendre que el dimecres era un bon dia per trobar a molts d'ells esmorzant a ca la Flora de Banyoles i allà els hi deixava, el mateix que feia amb la mainada de l'escola, als que els hi deixava les cartes pels seus pares. Ajudant al seu pare hi va estar uns quants anys fins que es va independitzar «laboralment», però acabada la guerra, quan el seu pare es va jubilar, aleshores va heretar l'ofici, el qual va combinar amb el d'agutzil i el de pagès, però ja no li calia anar a peu, doncs es podia anar en bicicleta, ja que hi havia carreteres. Tampoc calia anar casa per casa sinó que les podia deixar en una casa del veïnat, en les que els propietaris estaven autoritzats, mitjançant un paper signat, a recollir cartes certificades de la resta dels veïns de la zona.
Un cas semblant va ser el de Sant Miquel, l'any 1924, on a l'edat d'onze anys la Maria Teixidor, la «Maria del Molí», va començar a ajudar al seu pare, que repartia el correu a Falgons i la part de Roca, que no sabia llegir, posant-li les cartes per ordre. A aquest el va substituir la seva cunyada, l'«Elena de la Casica», i desprès ja vindria en Josep Franch «Pepet fuster», que feia Sant Miquel i Santa Quiteria i que va coincidir amb en «Pitu de la Fleca» que feia Ventatjol i el de «Can Plana de Falgons» que feia Falgons. En Pepet va començar als voltants de 1945 o 1946, quan s'ho va deixar l'«Elena de la Casica», fins el 1982 en que el va substituir la seva filla, la Rosa Franch Port que es va jubilar el 2002 i que des de 1997 feia Sant Miquel de Campmajor, Falgons, El Torn i Mieres.
Era en Pepet qui a Sant Miquel, preparava el correu en un taulell, a la fleca, i els diferents carters el recollien i el repartien, a peu o amb bicicleta, però el problema no era sols el correu, que podia esperar un dia, sinó que el problema es que hi havia gent que també rebia diaris i el volien cada dia, per això, els diumenges de bon matí, per poder fer festa per la tarda, baixava a Banyoles a buscar-l'ho, on coincidia amb altres carters de la comarca que feien el mateix.
A Vilafreser el deixaven a la fleca i la gent l'anava a recollir, i a la inversa. A Sant Miquel hi havia una bustia a la porta de la casa del carter i la gent hi deixava les cartes, que en Pepet recollia i les enviava cap a Banyoles. A Palol, hi havia hagut una bustia «en el Estanco y a la vez Hostal de la Republica». A Cornellà tenien i tenen estafeta pròpia per atendre al públic, però nomes obra una hora al dia o poc més, i al migdia ho porten a Banyoles, que ho entre dins del sistema ja que no estan informatitzats. I actualment, a la resta de municipis, per dur-ho a terme pràcticament tots tenen un local cedit per l'ajuntament on fan les seves tasques, però tot i amb això nomes es poden dipositar cartes, i si el que volen és enviar un paquet, aleshores s'ha de fer a Banyoles o Cornellà.
Amb l'arribada del segle XXI son molts els canvis que s'han produït. Ja no arriben cartes d'Àfrica, del fill que estava fent el servei militar, ni telegrames, ni girs postals,... Però per contra, si abans era quasi bé inimaginable que algú volgués enviar un paquet mes enllà del nostre continent, ara amb la immigració és una cosa habitual. Com també es habitual la gran quantitat de paquets que arriben arrel de la venta per internet.
Però no son aquests els únics canvis. A les zones rurals, els carters canvien molt sovint, ja no es un ofici que passa «de pares a fills», i els nous no es coneixen el territori. La gent canvia d'adreça més sovint, i no pensa en comunicar-ho i només se n'adonen quan esperen una carta que no els hi arriba. El mateix que passa quan un Ajuntament canvia la numeració d'un carrer, que quan arriba una carta no se sap si arriba amb la numeració nova o l'antiga, per que el carter no associa el nom a la casa, ja que a diferència d'abans, el carter no mirava l'adreça, amb el nom del destinatari ja en feia prou.

Bookmark and Share