Articles - Història local

EL RENTADOR DE LA CANAL

EL RENTADOR DE LA CANAL

Revista de Banyoles
núm.981, juliol 2015, pp.18-19.

Son molts els noms que ha rebut al llarg dels anys, entre ells el de rentador del rec de la Canal i el de rentador del rec Major, però el que més el defineix és el del rentador de la Canal, ja que era a tocar d'aquest carrer on s'hi trobava. Però la veritat es que era quelcom més que un rentador, doncs era l'espai del rec Major, que quedava delimitat per el que era l'horta dels servites (l'actual carrer de Josep M.Bohigas) i el carrer de la Canal. Un lloc en que el rec passava al descobert fins no fa gaires anys i que un cop tapat va rebre primer el nom de passatge del rec Major i actualment el de Lluís Vilà.

És en aquest curt espai que es varen arribar a concentrar diversos rentadors. Uns de públics i uns altres de privats que al llar dels anys varen anar sofrint modificacions, sobre tot arrel de la demanda urbanística dels terrenys dels voltants.

La primera noticia que tenim d'un rentador en aquest tram correspon a l'any 1791, any en que l'ajuntament concedeix permís, —segons consta en l'acta municipal del 12 de desembre—, a Pere Palou mestre de cases, per ocupar un terreny al rec de la Canal o rec Major per ampliar la seva casa per la banda de tramuntana, però l'obra comporta xafar «la rentadora que existeix en lo expresat terreno a la vora del rech dit de la Canal» per aquest motiu li diuen que hauria de «construir a sas costat altre rentadora en lo mateix Rech, tirant a la part de migdia».

Era aquesta una rentadora pública motiu pel que al final, i davant les reticencies del propietari decreta que Pere Palou «tenga obligació de fer y construir a sas costas en la vora de la part de ponent del dit Rec de la Canal unas rentadoras per rentar roba per la major comoditat del Public». El terreny del que parla afronta a orient amb el Rech, al ponent amb el ceramista Francesc Vilaró, a migjorn amb la casa del propi Palou i a tramuntana amb el carrer.

Però pel que sembla la decisió no va agradar als veïns de la zona, motiu pel que l'ajuntament, segons consta en l'acta municipal de l'11 de gener de 1792, dictamina que davant les protestes d'un grup de veïns, en lloc de destruir el rentador que hi ha, que faci una volta de 14 pams i que construeixi a sobre.

Passarà més d'un segle sense noticies d'aquest rentador fins que el mes de novembre de 1894 surt una nota que diu que «una bona millora fou aixecar un paret en lo rentadora del rec Major, del carrer de la Canal, evitant-se així el perill de caure a l'aigua». L'any següent se'l torna a esmentar, aquest cop al Diario de Gerona del 23 d'agost de 1895, quan parla dels límits d'una casa del carrer de la Canal dient que limita «por la espalda ó Norte con la huerta llamada deis Frares, mediante camino que vá á un lavadero». Cosa que ens dona a entendre que hi hauria un petit corriol que sortint de l'horta dels frares, seguiria paral·lel al rec Major fins arribar al rentador, el qual estava, com ja hem vist a tocar del carrer de la Canal, i que seria on es va aixecar una petita paret per evitar que la gent caigués a l'aigua, ja que era un lloc o la gent no tant sols anava a rentar sinó que segons podem llegir en l'acta del Ple Municipal del 9 de gener de 1902 un lloc que la gent feia servir d'abocador: «[...] en la indicada "Rech de la Canal" existe un lavadero abierto conocido por "Rentador de la Canal" en el cual se echan toda clase de inmundicias, entorpeciendo el libre curso de las aguas y alterando las condiciones de las mismas, pudiendo convertirse a consecuencia de la fermentación de las materias impuras que arrastran, en foco de infección para esta villa por lo que se considera necesario que dicho lavadero se cierre durante las horas de la noche».

En un principi, sembla ser que així es va fer, i més tenint present que poc desprès en el ple del 10 d'abril «Se acuerda colocar aceras en la calle de la Canal frente al lavadero conocido por "Rentador de la Canal». Possiblement el fet de posar-hi aceres i una porta deuria frenar que aquesta zona es convertís en un abocador públic, però com tot, amb el pas del temps, el fet d'obrir i tancar la porta es deuria convertir en una murga i la majoria de les vegades quedaria oberta per les nits, d'aquí que el Ple del 7 d'octubre de 1909 tornès a incidir amb el tema dient «[...] que por uno de los alguaciles se cierre al anochecer diariamente la puerta del lavadero de la Calle de la Canal y que por el sereno de aquel barrio sea abierta al amanecer».

De fet aquest no era un problema exclusiu d'aquest tram del rec, sinó que era un problema estès a tota la ciutat, ja fos aquest mateix rec, que com diu el diari El Pueblo del 22 d'agost de 1896 «la acequia mayor podria muy bien llamarse de la basura y se titularia en propiedad [...] las letrinas se sacan antes de las 10 de la noche y hasta hemos visto como las hechaban en la acequia mayor [...]», ja fos al rec de la Figuera d'en Xo on mentre les dones hi rentaven al rentador públic que hi havia a tocar de la carretera, la mainada es banyava al rec, però més d'una vegada tenien que sortir corrent de l'aigua i les dones a corre cuita recollir la roba, ja que de cop i volta començaven a baixar caps i colls de pollastre d'alguna casa que feia la matança.

Per això per molt que s'adoptin resolucions, amb el pas dels anys aquestes comencen en quedar en desús, i així, de nou, el mes de juny de 1917 l'Ajuntament torna a pronunciar-se «al objeto de evitar los abusos que se comenten en la acequia de la calle de la Canal echando en la misma escombros y otras materia mal olientes, se acuerda a propuesta del Sr.Butiña reiterar a los encargados de abrir y cerrar la puerta de aquel lavadero, la orden de verificarlo en la forma que se les tiene ordenada».

Una ordre que seria com picar ferro fred, per que si ve es podia evitar aquest accés, hem de recordar que una gran quantitat de cases de la ciutat tenien accés a uns dels recs que travessen la ciutat. I sense anar més lluny, en aquest petit tram del que estem parlant, a banda del rentador públic, hi havien altres tres rentadors, tots ells privats: el de Ca la Pilar del Rec, el de Ca la Conxita, que tenia una perruqueria, i el de Can Petites, que tenien carnisseria.

Però a poc a poc, l'arribada de l'aigua corrent a les cases, les primeres maquines de rentar i el creixement urbanístic, varen anar relegat a aquests elements del patrimoni rural a l'oblit. En el cas nostre, el rentador public va quedar ofegat en un primer moment quan el propietari de l'immoble veí va demanar a l'ajuntament «permís per fer una coberta al safareig públic que està al carrer de la Canal i ocupar la part de dalt per ampliar la seva casa». Un permís que se li va concedir el 30 de setembre de 1948.

Però tot i quedar ofegat, encara va sobreviure uns quants anys més. Finalment va desaparèixer, de la mateixa que manera que per acord del Ple Municipal de 26 de setembre de 1973 es va decidir «tapar el rec de la Canal» en aquest tram que va des de l'actual plaça de Miquel Boix fins el carrer de la Canal, tot i que les obres no es varen dur a terme fins l'any 1976.

Actualment el passatge del Rec Major rep el nom de passatge de Lluís Vilà.

Bookmark and Share