Articles - Hist˛ria local

EL COLĚLEGI DE LES "HERMANAS"

EL COLĚLEGI DE LES "HERMANAS"

La Vall del Terri
desembre 2005

L'any 1887 feia tot just trenta anys que s'havia aprovat la Llei d'Educaciˇ (l'anomenada Llei Moyano), amb la que s'intentÓ regular l'ensenyament de manera que tots els municipis disposessin d'escola. Amb aquesta llei, en que es posaren les bases principals per un ensenyament primari obligatori i gratu´t per aquells que no podien pagar-ho, s'obligÓ a diferents poblacions a disposar d'escola, una escola que tenia que ser suportada pels propis municipis (des del sou dels mestres fins el manteniment dels edificis). En el cas de CornellÓ, l'escola tenia que poder albergar els nens del propi poble a mes a mes dels de BorgonyÓ, Cors, Pujals dels Cavallers, Pujals dels Pagesos i Sords.

Com la gran majoria d'escoles, aquesta feia una gran diferenciaciˇ entre nens i nenes. Mentre que els primer rebien una educaciˇ que inclo´a doctrina, lectures, escriptura, gramÓtica, aritmŔtica, agricultura (geografia) i hist˛ria; les nenes es tenien que conformar amb llegir i escriure, a part d'aprendre mitja, cosir i bordar. Per aix˛ no ens ha d'estranyar que un grup de pares intentÚs que les seves filles poguessin tenir una educaciˇ mes complerta.

Es aixÝ com a finals dels anys 80 del segle XIX, un grup de pares, de les podrÝem dir famÝlies benestants, proposen a MossŔn Josep Faixeda, aleshores rector del poble, la idea de que, a l'igual que ja feia un temps passava a la ve´na Banyoles, es poguÚs instalĚlar una escola religiosa per les nenes.

Per dur a terme aquesta peticiˇ, el capellÓ es va posar en contacte amb les "Hermanas Terciarias Dominicas", per˛ les dificultats per tirar endavant el projecte foren moltes, sobretot en el referent en el tema econ˛mic, doncs calia buscar una vivenda i desprŔs mantenir la congregaciˇ. Per˛ un fet va venir a convŔncer al sacerdot, i fou que un grup de nenes es decidiren anar a Banyoles i com diu la cr˛nica de la Congregaciˇ "como tenian que andar una hora por la carretera p˙blica, se vio con peligro su honra y tenian no poco que sufrir". Es per aix˛ que es va decidir a tirar endavant el projecte, per˛ es necessitava el suport econ˛mic dels pares; es aixÝ com es creen dues comissions: una de sis persones que estava composta pels propietaris mes importants de la poblaciˇ, els quals es varen comprometre a pagar la diferencia entre la mensualitat de les nenes i el que necessitaven les monges, i l'altra composta per deu industrials i propietaris que es varen comprometre a pagar el lloguer de la casa-colĚlegi.

Un cop posades d'acord totes les parts, el 15 de gener de 1887 es signa un contracte de deu anys de durada entre el Director i la Priora de la congregaciˇ; el rector, MossŔn Josep Faixeda; i el ve´ns de la poblaciˇ: els senyors Hermenegildo Pla, Josep Frigola, Joan Geli, Francesc Sarquella, NarcÝs Avellana, MartiriÓ Soler, Joan Padrosa, Josep Bosch, Pere Subirˇs, Joan Comas, Pere Comas, Pere Anglada, Joan Bosch i Gil Subirˇ.

Amb aquest contracte el ve´ns signants es comprometien a pagar el desplašament de les monges fins a la poblaciˇ; a que podessin disposar de vivenda i local de classe amb tots els mobles necessaris i a pagar la diferŔncia entre el total de les mensualitats de les alumnes i els quatre mil rals anuals que necessitaven per viure. Per la seva banda les germanes es comprometien a impartir sis hores diÓries de classe, tret dels dies de vacances. Aclarits i acceptats tots aquests punts nomÚs calia esperar l'arribada de les monges, que com ens diu la cr˛nica de la congregaciˇ fou tot un esdeveniment "llegaron estas el 24 de abril de 1887, haciendoles el pueblo unos agasajos y una fiesta como nunca se habÝan conocido".

En un primer moment i mentre van estar de lloguer, l'escola va estar situada a Can Mas, al carrer de Sant Pere, per˛ degut a la bona acceptaciˇ que van tenir "la concurrencia a la escuela fue muy grande, pues no obstante haber Maestra p˙blica llegaron a matricularse mas de cien ni˝as", al poc temps, el 1890, ja es va plantejar la idea d'aixecar un nou edifici destinat a escola. Per˛ com sempre el principal problema era l'econ˛mic, doncs la congregaciˇ amb prou feines tenia per sobreviure. Al final, la situaciˇ es va arreglar mitjanšant subscripciˇ popular. Entre les donacions cal destacar la del Canonge de Girona, Doctor Alier, que va aportar cent vint i cinc duros; els cinc-cents que es van recollir de les parr˛quies ve´nes i fins i tot els quaranta que va proporcionar el propi rector del poble; i aquÝ caldria afegir que en el moment de tirar endavant l'obra, molts dels operaris varen renunciar a cobrar els seus jornals.

L'edifici es va aixecar en un solar cedit a la congregaciˇ per una tal Maria Anna Llobet i Biosca, possiblement filla de CornellÓ del Terri i en el temps de la donaciˇ monja dominica a la comunitat de Vic i fou inaugurat el 28 de maig de 1893. Aquest, era un edifici de dues plantes: la planta baixa hi havia una capella i dues sales, una molt mes gran que l'altre, que eren les dedicades a escola, la petita pels pÓrvuls (que havia sigut mixta, sobre tot pels germans de les nenes que anaven a l'escola) i la gran per la resta de la mainada; en el primer pis hi havia la vivenda de la comunitat i tambÚ en el cas d'algunes nenes, que eren de fora de la poblaciˇ, arribÓ a ser internat.

Amb aquesta estructura de funcionament i amb penes i entrebancs varen anar subsistint fins arribar l'any 1936 en que amb l'esclat de la Guerra Civil es van veure obligades a vendre el mobiliari i a tancar l'edifici. Un cop acabada la conflagraciˇ varen tornar a la poblaciˇ i varen obrir de nou l'escola, per˛ amb mobiliari deixat i amb molta escassetat de material. A part d'aix˛ les despeses de la Congregaciˇ eren el suficientment importants per que per si soles no en podessin fer front. Es per aix˛ que veient que no podien seguir subsistint, el 15 de setembre de 1939 abandonaven definitivament la poblaciˇ i posaven a la venta l'edifici que sempre havia estat conegut com "el convent".

Bookmark and Share