Articles - Història local

EL BATLLE D'AIGUES A BANYOLES

EL BATLLE D

Les Garrotxes
núm. 5, primavera-estiu 2010, pp.92-93

Arrel de la firma de la Concòrdia de 1685 es va fer necessària aquesta figura per tal que, entre d'altres coses, controlés el cobrament dels censos de les aigües per després poder pagar a l'abat.

La propietat de l'Estany i La Concòrdia de 1685
L'any 822, l'emperador Lluís I el Piadós, ratificà el que el 812 havia fet Odiló I, comte de Girona, a l'abat Bonitus, atorgant als monjos un tros de terra amb l'objecte de convertir-lo en aprofitable, incorporant també les aigües procedents de l'estany i llacunes adjacents. Anys més tard, Benet VIII (1017) i Berenguer IV (1319), ratificarien el mateix; però tot i que els abats seguien recordant al poble que ells n'eren els propietaris, pels habitants de la vila, l'estany era aigua corrent que generava energia i que s'utilitzava amb finalitats agràries i domèstiques, motiu pel qual a poc a poc se la varen anar fent seva, fins que l'any 1678 i degut a les continuades disputes entre el monestir i la vila sobre aquesta propietat, es buscà l'arbitratge del Rei, el qual donà la raó a l'abat, però deixant constància que la propietat era reial i que l'abat només en tenia l'emfiteusi (arrendament indefinit). Conseqüència d'això fou que el 3 de juny de 1685 es signà la Concòrdia sobre les aigües de l'Estany. D'una banda, el procurador Reial donava, en emfiteusi, al monestir de Banyoles les aigües mitjançant el pagament d'un cens, i per la seva banda, el monestir les donava en emfiteusi a la Universitat, particulars y singulars persones de dita Vila. Es a dir, que si be el monestir havia de pagar a les arques reials, la Vila ho havia de fer a l'abat. A partir d'aquest moment, es quan apareix la figura del Batlle d'Aigües, per tal que vetlli pel compliment de la legislació referent a la distribució i usos de les aigües dels recs i de l'Estany, i controli el cobrament dels censos per després poder pagar a l'abat.

Els primers Batlles d'Aigües
El nomenament per aquest càrrec, tradicionalment el feia l'Abat, el qual, desprès que s'extreies a sort tres persones - una de cada braç - n'escollia un. Paral·lelament, també s'anomenava, d'una terna proposada per la Universitat, un assessor, doctor en dret, per ajudar el batlle en les qüestions legals. Tot i amb això, aquest sistema d'elecció no va durar gaire i, arrel del Decret de Nova Planta, seria la Reial Audiència qui ho fes. Més tard, serà el propi Consistori qui el designarà.

El 9 de gener de l'any 1686, s'escolli Martirià Hort com a primer Batlle d'Aigües de Banyoles, i com a assessor seu a Josep de Pujades. En Martirià, pagès i propietari, pertanyia a la família dels Hort, que tenien el càrrec de"batlles de sac" o recaptadors d'impostos del Monestir de Sant Esteve. Li seguirien una llarga llista, que frega el centenar, fins arribar als nostres dies en que malgrat que no tingui un paper tan important com en altres èpoques, es manté encara la seva figura dins de l'Ajuntament de Banyoles, recaient el càrrec, en un dels seus regidors.

El Batlle d'aigües avui
Aquesta feina de controlar les aigües que sortien de l'estany, i de la que s'alimentava tota la indústria banyolina, des dels primitius molins fins a les fàbriques de draps, pells, etc., poc a poc va anar deixant pas a una feina mes d'agutzil: de controlar als hortelans i evitar-ne les baralles, per l'ús indiscriminat de l'aigua per part d'alguns; de controlar el que avui en dia anomenaríem"abocaments incontrolats" i que s'acabarien amb la construcció del clavegueram, doncs s'ha de tenir present, tal i com explica en Jeroni Aurich, batlle d'aigües entre 1987 i 1995, que"... moltes cases abocaven directament als recs, i sobretot les que tenien granges a la part del darrera, com el carrer de les Rotes ..."; i de controlar el nivell de l'aigua de l'estany per evitar-ne que vessés:" ... a l'estany hi havia una mesura als banys vells i quan es veia que venia mal temps i començava a pujar mitja ratlla, aleshores s'obrien les comportes i deixaves anar l'aigua ... però tot i amb això moltes vegades es negava ..."

Amb la designació, a finals dels anys vuitanta del passat segle, de Banyoles com a subseu olímpica de rem, i aprofitant les obres que es varen fer, es va substituir el vell col·lector del carrer Mossèn Constans i s'en va construir un de nou, al rec d'en Teixidor, evitant d'aquesta manera que es negués la zona dels antics aiguamolls de la Draga. Foren aquestes unes obres que en Jeroni va viure de ple, ja que n'era regidor i batlle d'aigües, i recorda que no va ser fàcil convèncer als que s'encarregaven de les obres, i això no va passar fins que els hi varen fer veure el que passaria si al mig dels jocs l'aigua de l'estany vessés. Quan s'hi varen avenir a fer els col·lectors, l'altra problema va ser que entenguessin que no es podia modificar el traçat del rec de Guèmol, que n'era el més afectat, ja que servia per regar tota la zona de Guèmol, i els hortelans tenien uns drets, reflectits en les pròpies escriptures de propietat i que si es quedaven sense aigua podria portar un greu problema ... i per últim encara quedava un darrer problema que n'eren els regants de Mata, els quals tot i que l'aigua, com diu en Jeroni, era de Banyoles, se n'aprofitaven del seu sobrant per regar les seves hortes.

Al final però, s'aconseguí deixar-ho com estava, però millorat:"... això si que va ser un gran canvi, ja que quan veies que plovia a la capçalera, era un moment obrir les comportes .... no com abans que tenies que treure tot un seguit de fustes ..... però ara, tot i que es manual, s'aixeca fàcilment...". Però com tot, al començament sempre cal ajustar quelcom:"... quan es va instal·lar el nou col·lector, hi havia una roda per obrir-la però degut a la pressió de l'aigua, costava molt i molt. Recordo el primer dia que érem quatre o cinc i va tenir que venir la policia a ajudar-nos i al final ho varem aconseguir..."

Avui en dia però, aquesta figura que antigament estava associada a la regidoria d'Obres i Serveis i que ara recau en la de Medi Ambient, es quasi be testimonial, i més tenint present que gràcies a les noves tecnologies, la informació del nivell de l'estany arriba automàticament mitjançant un missatge de telefonia mòbil a la persona que està de guàrdia i a més a més, a molt curt plaç, l'obertura de les comportes serà un sistema totalment informatitzat, que primer s'aplicarà al col·lector del rec d'en Teixidor i a continuació al de Mossèn Constans.

Bookmark and Share