Articles - Història local

EL «POBLADO ACUÁTICO» DE PORQUERES

EL «POBLADO ACUÁTICO» DE PORQUERES

Revista de Banyoles
num.993-994, juliol-agost 2016

Tots hem vist i fins i tot passejat pels canals de Santa Margarida i d'Empuriabrava. Aquesta sèrie de canals navegables serpentegen pel que havien estat uns antics aiguamolls, i on ara podem veure embarcacions de tots tipus, amarrades a tocar de les cases. Doncs bé, de poc va anar que no haguéssim d'anar tant lluny per veure aquest paisatge, ja que a mitjans dels anys seixanta del passat segle hi havia un sector de la població banyolina que volia fer el mateix tot just a l'altra banda de l'estany, al terme municipal de Porqueres.
Fou així com, en resposta a les demandes d'aquest grup que de cares al sector turístic veien que s’havia de dotar l’estany de tots tipus d’infraestructures, l’arquitecte Josep Claret Rubira va redactar el Plan de ordenación especial y comarcal del Paraje Pintoresco del Lago de Bañolas. Aquest projecte, que en principi va ser aprovat per la Comissió Provincial d’Urbanisme de Girona, però que des d'un primer moment va aixecar una gran quantitat de protestes a la població, ja que en el mateix no quedava pràcticament cap zona sense edificar, i no només de l’estany, sinó també del seu entorn.

El «Plan de ordenación especial y comarcal del Paraje Pintoresco del Lago de Bañolas»
En aquest Pla, que havia estat encarregat pel Patronat de l'Estany, i fou projectat per l'arquitecte gironí Josep Claret Rubira (1908-1988), cap de la secció d'urbanisme de la delegació provincial de Girona, es definien dues zones per hotels i residències: una primera «inmediata al Lago, de influencia directa del mismo» i una segona, més allunyada «situadas en la montaña y fuera de su influencia, apropiada para el reposo y el relax con clima mas fresco». La primera estava destinada a zona «para la práctica del deporte, actividad social, recreativa y de diversión», i d’aquí que a la segona se la denominés com a zona de descans.
Si ens centrem només en la primera de les dues zones, veurem que el Pla la dividia en cinc zones. La primera d'elles era el «sector del Paseo Darder y Paseo Dalmau hasta el de Winthuiysen», on estava contemplada «la Fuente de la Puda, el Balneario de la misma, de gran porvenir en las nuevas instalaciones médicas, y los terrenos comprendidos entre los dos paseos citados». La segona corresponia al «Club Náutico», és a dir la zona on actualment es troba el Club Natació Banyoles. Després venia la zona de Lió, «en la parte de la salida de las regatas, zona apropiada para la juventud, deporte, agrupaciones estudiantiles,...». La cuarta, la zona del «poblado acuático», de la que parlarem a continuació, i per últim una cinquena, situada a la zona sur-oest, «comprende la zona de arbolado y campos posteriores, apoyada en la carretera de Olot a Bañolas por Mieras, con acceso y amplia faja de aparcamiento».
En resum, a banda de les denominades «zones verdes» que quedaven relegades a la zona nord de la Draga i a l'entorn més immediat de l'estany, es preveia construir diverses zones hoteleres a la vora de l'estany, una d'elles a la Draga, així com zones de restaurants, de càmpings i bars, alguns a la Draga i Cap de Bou i altres, com ja hem vist a la zona del passeig Darder. També es preveia la construcció de diverses zones d'aparcament, unes prop de la Draga i el Cap de Bou i altres a Porqueres, properes al previst poblat aquàtic, on també es preveia la construcció de centres comercials, centres de diversions i espectacles, i un «helipuerto». Així mateix, es projectava una gran edificació, hereva d'una proposta anterior que pretenia construir dues torres d'apartaments de catorze i divuit plantes, aquesta última amb un restaurant-cafeteria a la darrera planta, en mig d'edificacions de quatre o cinc plantes. D’aquestes edificacions només es va arribar a construir el bloc d'edificis que hi ha a tocar del Club Natació Banyoles, que tot i ser un dels edificis més baixos dels projectats, és una mostra del que havia d'estar aquest complex de «Rascacielos», aprovat en principi el 28 de juliol de 1966 ?juntament amb el projecte del Puig del Colomer?, però que la pressió popular va frenar.
El complex, que contemplava 204 apartaments, també preveia un centre comercial, garatges tant per vehicles com per embarcacions, pistes esportives, zona de jocs infantils i tres places porxades.

El poblat aquàtic
Segons deia el Pla, aquest poblat «se sitúa a ambos lados del Rech de la Castellana, en su parte inferior, donde empiezan a formarse unas balsas y desde allí aguas arriba hasta lindar con los dos montículos que bordean el escorro». Aquest «rech» un cop «dragado y ensanchado formado ramificaciones» permetria el pas d'embarcacions pels «canals» que conformarien la «Ciudad Acuática» a la que s'arribaria «por un lado en coche y por el otro en embarcaciones».
De fet, l'objectiu principal del projecte era «crear un poblado que se apoye en innumerables muelles, al trazar y abrir nuevos cursos fluviales, formando aditamentos en los cuales puedan entrar las embarcaciones recreativas del Lago», de manera que en el seu traçat es tingués sempre present «que cada vivienda tenga entrada por los viales para los peatones y los coches, y desde los riachuelos las embarcaciones hasta sus varaderos». En conjunt havia de «ofrecer el aspecto de un pequeño poblado con altura máxima de dos plantas y altura máxima a cornisa de 6,25 metros de la rasante de los viales y a 7,50 metros en el punto mas alto de la cubierta». I fins i tot recomanava una certa estètica del conjunt el qual «se ordenará en forma irregular evitando que dominen parametros excesivamente alargados», per aquest motiu deia que «deben crearse en forma que produzca múltiples sombras, aristas y planos superpuestos».
Era un poblat al que tant es podia arribar en cotxe com amb qualsevol de les diferents embarcacions que en aquells anys començaven a veure's per l'estany, sobretot arrel de les competicions de motonàutica i esquí nàutic. D'una banda es preveien «grandes zonas de aparcamientos [...] con penetraciones directas desde la carretera de Olot a Bañolas por Mieras» a la vegada que també preveia que la carretera passés per darrere el nucli que comprenia «la Iglesia, el Castell y las recientes excavaciones [en referència al poblat ibèric]» i aleshores el camí que quedava desafectat podria aprofitar-se «para que fuera el que conduciera des de la Iglesia hasta el embarcadero», embarcadors que en principi eren tres i que es pretenien ubicar «en los estanyols del Sur, en el Rech de Can Morgat y en el escorro Norte, lateral a la salida de regatas».
I per últim, també es preveia construir un heliport que es situava «entre el sector de la Iglesia de Porqueras y la Ciudad Acuática, enmedio de una zona agrícola y alejado en lo posible de las edificaciones». La reacció popular evidentment no es va fer esperar i no sols pel fet de convertir l'altra banda de l'estany en una Empuriabrava plaestanyenca, sinó principalment pel fet de que es preveia una construcció descontrolada. Recordem que estàvem en ple anys seixanta. Eren uns anys en que l'economia del país va millorar substancialment, donant lloc a una classe mitja, fins llavors inexistent; els anys del «boom» turístic i del creixement de les ciutats; els anys del gratacels, on el màxim exponent de l'època el tenim en la ciutat de Benidorm que es va arribar a convertir en una de les ciutat d'Europa amb major nombre de gratacels.

La revocació del «Plan de ordenación especial»
Davant la gran quantitat de protestes que va aixecar el Pla, l'any següent Salvador Molins Salallasera va redactar un seguit de rèpliques sota el nom de Objeciones formuladas al Proyecto del «Plan de ordenación especial y comarcal del Paraje Pintoresco del Lago de Bañolas», en el que reflectia la importància de l'estany i el seu entorn, començant pel Decret del 22/7/1951 en el que es declarava «Paraje pintoresco el lago de Bañolas y sus alrededores», i al que seguia el Pla General aprovat el maig de 1956 per la Comissió Provincial d'Urbanisme de Girona que ja preveia una zona de «Protección del Paisaje del Lago», en la que estava inclosa una zona verda a la Draga i que, segons la Llei de 2/12/1963 aprovada pel Consell de Ministres, no es podia fer cap modificació si no comptava amb un informe favorable del Consell d'Estat, que es regia per les normes dictades per la Direcció General de Belles Arts.
Més tard feia referència a la creació el 25 d'abril de 1963 del «Patronato del Lago» i de com es fixaven primer els perímetres del que devien considerar-se «Paraje Pintoresco», i més tard, l'11 de novembre de 1965 com s'havia de regir qualsevol Pla que estigués comprés en la zona abans fixada.
Després de totes aquestes premisses, comença un estudi detallat de les diferents zones, tot i que com veurem es centra principalment en el que ell denomina «rascacielitis», la construcció de grans edificis tot just en front de l'estany:

1.- «Zona del Club y de Parque de la Draga», que en el primer cas diu que com és una «entidad de carácter altamente social y popular, que tiene como fin facilitar que la juventud pueda practicar el deporte» i reconeix que té el «beneplácito y colaboración de toda la población», però que en el segon, tenint present que segons el pla de 1956 estava destinada a zona verda «no hay razon para modificar su destino».
2.- «Carretera a Olot por Besalú».
3.- «Carretera paseo al mirador».
4.- «Zona de Porqueras». En aquestes tres últimes està totalment d'acord en canviar els seus traçats, doncs són carreteres amb poca visibilitat i perilloses, i en el cas de la de Porqueres fins i tot diu que hi ha revolts que «han ocasionado multiples accidentes, algunos de ellos mortales». I fins i tot veu amb bons ulls que es construeixi un embarcador a tocar de l'església de Santa Maria de Porqueres.
5.- «Paseo de la Puda y Puig Colomer». En aquest cas, tot i que diu que no està inclòs dins del Pla, dóna la seva opinió i demana la conversió d'aquest tram de la carretera a Olot per Mieres en un passeig, desviant la carretera al seu antic traçat per darrere del Puig d'en Colomer. I recomana que es faci amb una certa pressa, abans de la inauguració del nou institut que s'està projectant en aquella zona [es refereix al Institut Pere Alsius que va començar a funcionar el mes d'octubre de l'any 1968 com una Secció Delegada de l’Institut de Batxillerat Jaume Vicens Vives de Girona ]. I també defensa la creació d’un parc a la part alta del Puig d'en Colomer, on hi havia, diu «el Balcón del Lago».
6.- «Paseo Circunvalación desde “Els Desmais” hasta “el Club”». D'aquest espai té poca cosa a dir, i només recomana que es faci una alineació per als edificis que en el dia de demà es construeixin que inclogui «unas amplias zonas verdes», amb unes tanques «con setos bajos» i que no es permeti «edificaciones altas en primera linea».
7.- «Parque circundando al Lago». En aquest cas és molt taxatiu «toda la zona comprendida entre el Paseo Circunvalación y la orilla del Lago ha de ser forzosamente parque público, sin ninguna edificación particular», tot i que, com en tot, esmenta una excepció: «el emplazamiento de instalaciones deportivas» i fins i tot en zones molt àmplies permetria «construcciones aisladas de las denominadas Bungalows».
8.- «Edificaciones». En aquest punt, Salvador Molins també ho té molt clar: «el único espacio racional para ser edificado es el enclavado en segundo termino del Paseo de Circunvalación» i afegeix que s'han d'evitar «las construcciones masivas o de gran altura». I en aquest punt fa una reflexió històrica dient que «nunca se levantó ninguna construcción junto a él» i diu que l'expansió de la ciutat sempre s'ha fet des de la carretera en direcció a Girona i posa l'exemple recent de las «nuevas edificaciones surgidas en el Valle de Guémol». Per això conclou que «no se puede argumentar que sea necesaria la edificación urbana en la zona del Lago» i afegeix que «pretenderla forzar por un interes momentáneo es antinatural». I afirma que per molt que els promotors defensessin que és necessari per «albergar al turismo veraniego» i fins i tot per «alojar con sus instalaciones de apartamentos a quienes tomen parte o asistan a las competiciones» és molt contundent al defensar que ni «estas competiciones són tan frecuentes» ni la «capacidad del Lago permite albergar grandes multidudes», doncs s'ha de tenir present de que «en realidad se trata de una Laguna».
Segueix en aquest punt, que és el més llarg de l'informe, dient que hi ha altres sectors del municipi que «reunen mejores condiciones para albergar el lento aumento de la población, sin que nunca sea aconsejable caer en el “rascacielitis” hoy en boga» i que aquesta zona del front de l'estany s'ha de reservar per a «viviendas de tipo residencial para verano» i per a petites instal·lacions «Hoteleras, de Apartamentos o de Restaurantes».
O sigui que conclou aquest apartat desaconsellant aquest creixement urbanístic, ja que si s'autoritzés s'acabaria «convirtiendo con sus altas torres en una immensa jaula de cemento que encerrara y ahogara el Lago».
9. «Otras zonas del Plan». En aquest punt no té res a dir, sinó tot el contrari ja que creu que reservar zones per «helipuerto, campings, golf, equitación, tenis, pistas de patinaje, poblado acuático, etc. demuestran su carácter altamente previsor, así como una amplitud de miras y confianza en el futuro del Paraje».

Evidentment el darrer punt de l'estudi porta per títol «Suspensión de Obras», amb efecte immediat, tota vegada que si s'espera a tenir un definitiu «Plan de Ordenación Especial del Lago» aleshores ja serà massa tard, ja que les construccions ja estaran fetes. Abans però de tancar l'informe posa sobre la taula la discutible actuació del «Patronato del Lago», —que recordem havia creat l'Estat per a protegir tota aquesta zona de «Paraje Pintoresco»— el qual, segons es podia llegir en el Boletín Oficial de la Provincia, havia adoptat l'acord de reduir el perímetre que se li havia confiat per preservar, en concret la «gran extensión de terreno comprendida en los Paseos de La Puda y la orilla del Lago, que està carente de edificiaciones». Un acord que considera irregular tota vegada que aquesta decisió només la podria prendre la Direcció General de Belles Arts.
Al final, i després de forces polèmiques, que com diu en Salvador Molins van fer ressuscitar les ancestrals rivalitats de la ciutat, la dels «cairuts» i els «rodons», convertits en ple segle XX en «torres» i «antitorres», la Direcció General d'Urbanisme, va revocar l'acord tal i com recollia el 31 de gener de 1968 la revista Horizontes amb aquestes paraules: «La noticia que salta al primer plano en esta quincena es la de haber sido revocado por la Dirección General de Urbanismo el acuerdo de la Comisión de Urbanismo de Gerona aprobatorio del Plan Especial y Comarcal de Ordenación del Paraje Pintoresco del Lago de Bañolas».

Bookmark and Share