Articles - Història local

CAN CASTAÑER

CAN CASTAÑER

Revista de Banyoles
núm.957, juliol 2013, pp.38-39

L'any 1948, Pilar Viñas i Comas, encarregava a l'arquitecte municipal de Banyoles, Francesc Figueras, un projecte de “casa residencia para habitarla con toda la familia”. L'habitatge residencial familiar s'edificaria en el solar que hi havia al carrer del Nord fent cantonada amb el d'Alfons XII (i que actualment en diem carrer del Canat cantonada amb el carrer de la Llibertat). Antigament en aquesta zona s'hi situava la que es coneixia com a Horta d'en Fornells (dels Fornells de la placeta de la Font). Els solar havia estat, més recentment, de la família Torrent del carrer de les Escrivanies.

En aquests anys quaranta del segle XX, a Banyoles, la gent o bé vivia de lloguer o bé vivia a la casa familiar, i només la gent d'una certa posició social i econòmica es podien permetre el luxe de construir una casa d'aquestes característiques. És per això que al llarg dels anys trenta, quaranta i cinquanta del passat segle XX, famílies benestants com els Trull (Coromina), els Castañer, els Gimferrer, Agustí, Félez, Masoliver, etc. varen decidir fer-se les seves "pròpies cases" i van deixar de viure en cases en el nucli tradicional banyolí. Aquestes cases es bastien al seu gust i d'acord a les seves necessitats, allà on quedaven terrenys lliures, que normalment era una mica fora del nucli antic, però a la vegada tampoc no molt allunyat d'ell.

Fins aleshores la Pilar Viñas vivia al carrer de Sant Martirià, número 48, amb el seu marit, en Lluís Castañer Serra i els seus fills. El mateix Lluís Castañer que l'any 1924, juntament amb el seu soci Tomàs Serra Port, varen endegar en aquest domicili del carrer de Sant Martirià el que any més tard, quan es traslladaren a l'antic molí del Canyer, seria l'empresa d'espardenyes Castañer.

Una vegada aconseguit el permís municipal, les obres de la nova casa, varen començar l'1 de juny de 1951 i es varen acabar tot just un parell d'anys després, el 14 de juny de 1953.

A la finca s'accedia per un portal que emmarcava la façana de l'edifici, un edifici que estava rodejat per un gran jardí i que constava de planta baixa, planta pis i golfes. La planta baixa, a la que s'accedia per una petita escalinata que donava a un porxo emmarcat per quatre columnes, albergava la cuina, el menjador, un parell de sales i un despatx, així com una galeria amb arcs de mig punt, que corresponia a la façana que donava al rec Major. Per la seva banda, a la primera planta podíem trobar-hi cinc dormitoris, dos d'ells amb balcons, i, seguint els costums de l'època, un sols quarto de bany, quan avui en dia, en realitat n'hi haurien dos o tres. I per últim sota el teulat de doble vessant encara hi havia una segona planta, que corresponia a les golfes.

Com a anècdota curiosa, cal dir que també hi havia un rentador que l'any 1982, quan les gran inundacions que va patir Banyoles va quedar anegat per l'aigua.

La Pilar Viñas i Comas va morir el 29 de desembre de 2001 i la casa li va sobreviure fins el 2006, en que emmarcada dins el projecte de creació dels anomenats dits verds, va ser enderrocada per donar pas a la construcció de dos blocs d'habitatges, un equipament públic de 200 metre quadrats i una gran zona verda, paral·lela al rec Major, de més de 3.000 metres quadrats.

Bookmark and Share