Artículos - Deportes

UN CAMPIONAT D'EUROPA DE REM QUE NO VA PODER SER

UN CAMPIONAT D

Revista del Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.39, juliol 2010, pp.8-10.

El setembre de 1969, el Club Natació Banyoles tenia que ser l'amfitrió del Campionat d'Europa de Rem, però al final no va poder ser ... Tot va començar a mitjans de 1967, quan directius de la federació espanyola es desplaçaren a Suïssa per tal d'entregar personalment a Tommy Keller, president de la Federació Internacional, la candidatura de Espanya, per celebrar a Banyoles el Campionat d'Europa de Rem de l'any 1969. Des d'aquest moment es posava en marxa tot un seguit d'actuacions encaminades a que la "ciutat del Llac" no defraudes les expectatives posades en ella. Dies desprès, Keller es desplaçava a Banyoles per tal de poder estudiar la situació i reunir-se amb els diferents responsables esportius implicats en l'afer. A aquella reunió, celebrada el 21 d'agost a les instal·lacions del Club natació Banyoles, varen assistir en Joan Antoni Samaranch (Delegado Nacional de Deportes), Mariano Cuguero (president de la Federación Española de Remo), David Moner (president de la Federació Catalana de Rem), Francisco Platon (representant a Catalunya del Delegado Nacional), així com diversos representants municipals i directius del Club, encapçalats pel seu president Jordi Gimferrer. Desprès de visitar les instal·lacions del Club i donar una volta per l'estany, l'opinió de Keller fou favorable i així ho va manifestar dient que defensaria la candidatura de Banyoles en el proper congres que es tenia que celebrar a la ciutat francesa de Vichy. Fou aquesta una decisió que es va veure recolzada pel propi Samaranch que en el moment d'acomiadar-se li va dir amb en Keller " ... tenga usted por seguro que si estos Campeonatos nos son adjudicados, todo lo que sea preciso se hará y que todo estará preparado con el tiempo necesario..."

Amb la mirada posada en el congres de Vichy, la Delegacion Nacional de Educacion Fisica y Deportes, va editar un llibret titulat "Bañolas desire organiser le Championnat d'Europe d'Aviron 1969 en quatre idiomes (francès, anglès, alemany i italià), on desprès d'unes paraules de presentació del president de la FER, Mariano Cuguero, es passava a fer un repàs de les instal·lacions que oferiria Banyoles per aquest esdeveniment: tals com camp de regates amb sistema Albà de sis carrers i pontons mòbils per fixar les embarcacions, torres d'estarter i alineador, torre d'arribada, tribuna premsa, tribuna oficial, tribuna pel públic, circuit tancat de TV, parc de bots, 6 pontons d'embarcament i desembarcament (que permetria que simultàniament 6 embarcacions poguessin entrar o sortir de l'aigua), zona de descans pels esportistes (amb radio i TV), infermeria, etc. A més a més esmentava que, l'organització, posaria a disposició de cada equip un autocar per fer les excursions que volguessin i acabava dient que com a acte de clausura es duria a terme un "Sopar de Gala" al Castell de Perelada.

Arribats al mes de setembre, una delegació municipal, encapçalada pel tinent d'alcalde Anton Maria Rigau, el regidor Rafael Oller i el dipositari dels fons Adrià Pujol, juntament amb membres del Club, es desplaçà a Vichy on els esperaven els presidents de les federacions espanyola i catalana. El dia abans del Congrés, i com a acte de presentació, la delegació va oferir un sopar a totes les delegacions, i al dia següent es concedia a Banyoles el 55è Campionat d'Europa de Rem. El dia 6, els representants de l'ajuntament, juntament amb el president de la federació catalana i Josep Tremoleda, representant del CNB, foren rebuts per l'alcalde accidental de Vichy; desprès es varen visitar totes les instal·lacions i per la tarde varen assistir a l'acte d'inauguració on els banyolins va ocupar un lloc d'honor a la tribuna, al costat de l'alcalde de la ciutat amfitriona. Per últim, el dia 7, la delegació banyolina va oferir una "comida fria a les federaciones".

Un cop de tornada a Banyoles, en Rigau va redactar tot un informe, on ja feia unes reflexions que calia tenir en compte: entre elles, preveure uns allotjaments de primera categoria pels directius, així com allotjament pels remers, que podria ser al Collell, i pels equips femenins "casi todos de Paises del Este" que podria ser a Casa Nostra; també comenta que calia preveure un bon aparcament i lloc per la gran quantitat de periodistes i mitjans de comunicació que estava previst que vinguessin a cobrir l'esdeveniment. Per últim feia referència a la reunió mantinguda els mes anterior amb en Samaranch, on aquest indicava la conveniència d'aixecar un Parador Nacional de Turisme, al Mirador, que tindria que estar operatiu pels campionats del setembre de 1969, així com a "adecentar las orillas, modificacion y adaptacion de los puntos de salida y llegada, carreteras del Lago y accesos a Bañolas, ..." i recordava que "La Federación Española se hace cargo de todo gasto de instalaciones". Una afirmació gens diferent de l'actualitat, en que les subvencions venen directament de l'Estat, que es qui destina els diners per les inversions per mitjans de la federació de torn; es per això que el 6 de novembre, en David Moner comentava al diari Los Sitios que la Delegación Nacional de Deportes havia aprovat un pressupost de set milions de pessetes per obres per l'acondicionament de l'estany, i que s'esperava que se n'aprovessin uns altres set pels treballs d'organització.

Tot i les bones intencions, eren moltes les mancances que hi havia, i un diari de l'època feia una reflexió sobre les mancances estructurals de la ciutat, com eren que la carretera de circumval·lació de l'estany no estava asfaltada en la seva totalitat i que, la que venia de Girona "en los ultimos tres o cuatro kilometros antes de llegar a Bañolas puede catalogarse como la peor ruta de la categoria en toda la provincia" ... I no nomes a nivell estructural, sinó que també s'havia de pensar en les comunciacions "... una maxima agilidad de los servicios de telefonos, telegrafos y correos ... y hay que pensar en instalaciones de telex y teletipos .. " per la qual cosa creia que "... dos años no es tiempo sobrado para poner al dia todas estas instalaciones". El cas es que, al final, aquesta noticia fou premonitòria i el 3 de juliol de 1968 Los Sitios publicava la següent notícia: "España a comunicado a la sede de la Federación Internacional de Remo que no está en disposición de organizar los Campeonatos Europeos".

Quina fou la causa real? Hi ha qui diu que influïren les tibantors i la falta de coordinació entre el Club i l'Ajuntament. Una altra possible causa fou la devaluació que va patir la pesseta en aquella època. Y una tercera, els pobres resultats que la Federació Espanyola va obtenir a Vichy.

Al final, el campionat es va concedir a Polònia, però al ser un país de l'Europa de l'Est, Espanya no hi va participar.

Bookmark and Share