Articles - Esports

OBJECTIU KLAGENFURT 2012

OBJECTIU KLAGENFURT 2012

Club Natació Banyoles, revista d'informació al soci
núm.44 abril 2012, pp-22-24

Quatre anys per assentar-se com a secció
El mes de novembre de 2008, desprès de llargues converses mantingudes amb la Junta del Club, es va constituir la secció de triatló del CNB, encara que millor seria dir, es refundava la Secció de Triatló del C.N. Banyoles, perquè ja havia existit anys enrere un grup de gent que durant un anys va practicar aquest esport, competint amb el colors del Club, motiu pel qual als estatuts del Club ja hi constàvem com a adherits a aquesta federació.

Així doncs, al començament de la temporada 2008-2009 un grup de 16 triatletes - amb una junta al capdavant que estava formada per Jordi Sànchez com a delegat, Joan Josep Verdaguer com a tresorer, Oriol Pueyo com a Secretari, i Xavi Boix, Xico Prat, Rafel Planas i Xavier Rodoreda com a Vocals - començaven a portar els colors del club pel diferents circuits. Les dues temporades següents, la secció va anar creixent, tant en número de vocals, doncs s'incorporaren en Manel Torres i l'Ernest Roura, com en el de federats, i si la temporada 2009-2010 ja en tenien 30, la següent arribaven a ser-ne 41.

Amb la secció a ple rendiment, en l’inici d’aquesta temporada hi havia ja 59 federats. És llavors quan s’ha constatat que la feina dura d’assentar-se com a secció ja està feta, i que cal configurar una nova junta amb una reducció significativa de les vocalies, que finalment quedarà formada per Xico Prat delegat, Pere Fraguell tresorer, Marc Ferrés, secretari i Manel Torres i Ernest Roura com a vocals.

Ells mateixos es defineixen com una secció jove, amb gent i edat molt diverses i amb objectius molt diversos: duatlons, triatlons de distància sprint, triatlons de distància olímpica, etc. i que durant aquests primers anys s'han mogut amb un objectiu principal: intentar pujar a primera divisió tant en duatlons de muntanya, com en duatlons de carretera i triatlons. Es tracta d’un objectiu que enguany gairebé han aconseguit doncs en finalitzar el calendari de duatlons de muntanya, i després de participar en 9 de les 10 proves del calendari, s'han quedat a 2 punts de pujar a primera.

Be, fins aquí, tot és de domini públic, però el que em va cridar l'atenció quan vaig pensar en escriure sobre aquesta nova secció és que estan a punt de dur a terme el que podríem dir un gran repte col·lectiu. Fins avui al club hi han hagut diversos atletes que han dut a terme grans reptes, sempre ha estat a nivell individual o per parelles, però aquest cop són 15 socis de la secció els que s'han embarcat completar una IRONMAN.

Per aquest motiu, i encuriosit per la notícia, em vaig posar en contacte amb el que n'és el seu delegat, en Xico Prat, i vàrem quedar per un dissabte al vespre. I d'entrada, el que ja em va sobtar es que es varen presentar 10 dels 15 components d'aquesta "expedició" - cosa que ja denota una certa unió i ganes de fer coses en conjunt - molts d'ells acompanyats de la seva "bicicleta" i que si bé a la foto no varen "poder sortir" dono fe que estaven recolzades ben a prop d'ells, doncs no els hi treuen l'ull de sobre, i també puc dir que aquell dissabte coincidia en que es feien unes proves de rem i bona part dels remers que anaven passant es quedaven bocabadats amb aquestes "màquines" que en algun cas poden arribar a valdre alguns milers d'euros.

Els antecedents
Segons comenten, i amb això he de dir que parlar amb un d'ells, és com parlar amb tots a la vegada, ja que a banda dels motius personals que els porten a fer el que fan, en la resta son com un sol home. Parlant d'homes, és el primer que els vaig preguntar, si no hi havien dones a la secció. Em responen que durant les dues primeres temporades només hi havia una noia, la Laura Garcia, però més tard es va incorporar la Sílvia Zamudio, i darrerament ho han fet l'Anna Pasqual i la Susanna Cros.

Un cop aclarit aquest punt em varen començar a explicar com han arribat a plantejar-se aquest gran repte que tenen entre mans. Segons diuen tot va començar l'any 2010 en que cinc triatletes de la secció - Jordi Sànchez, Xico Prat, David Busquets "Deves", Joan Massich "Sik" i Oriol Pueyo - varen decidir anar a l’Irronman que es celebrava a la ciutat suïssa de Zurich, d'on varen tornar molt satisfets, tant pels llocs assolits en la classificació final, com amb tots els preparatius, entrenaments, etc. El fet d'haver-s'ho passat tant be, va fer que en el decurs d'un sopar que varen fer l'octubre d'aquell mateix any en motiu de l'inici de temporada, engresquessin a altres components de la secció per apuntar-se a una nova Ironman, a disputar dos any més enllà, l'any 2012.

El gran repte
El temps passa ràpidament i en menys de tres mesos tot haurà passat. La proba a la que s'han apuntat es disputa el diumenge 1 de juliol a la ciutat austríaca de Klagenfurt. Situada al sud del país, molt a prop de la frontera amb Eslovènia, està a una alçada de 446 metres, a tocar de l'estany de Wörthersee i rodejada de muntanyes boscoses que formen part dels darreres contraforts dels Alps.

És enmig d'aquest paisatge de conte de Heidi, que 15 membres de la secció de triatló del Club, Francesc Prat Vicens "Xico", Jordi Sànchez Prades, Àngel Busquets Port, Josep Maria Fontbernat Masllorens "Fonbe", David Busquets Martos "Deves", Marc Ferrés Busquets, Toni Lopez Cruz, German Mas Hormigo, Joan Figueras Duran, Pere Fraguell Pujadas, Enric Ferran Bennström "Kike", Joan Massich Vall "Sik", Xavier Cervantes Casado, Rafel Planas Mayolas i Xavi Frigoler Planas "Frigu", juntament l'Enric Gussinyé "Gusi" del Club Natació Olot, intentaran assolir aquest repte, acabar amb llum de dia l'Ironam de Klagenfurt.

Però ens podem preguntar, que és una Ironman? Doncs ells ho expliquen com si res: 3.800 metres de natació, que segons diuen es com un escalfament pel que ve darrera, 180 kilòmetres en bicicleta, i per si ens sembla poc, encara falta afegir-li un marató d'atletisme complerta: 42,195 quilòmetres de cursa a peu.

El circuit austríac, segons diuen es un dels més planers dels europeus. La sortida es dóna a les 7 del matí del diumenge, i desprès fer els 3.000 primers metres en un circuit marcat per boies a l'estany, acabes de fer els 800 metres que resten, per un estret canal, enmig del clam de la gent que emplena ambdues voreres. Fora de l'aigua, una breu carrera fins agafar la bicicleta per tal de fer dues voltes a un circuit de 90 kilòmetres, que té forma de bucle que et farà passar quatre vegades pel mateix punt d'encreuament. Al final d'aquesta prova ja hi ha la primera eliminatòria, doncs el tall està a les 17:00 hores, o el que és el mateix a les 10 hores d'haver sortit. Tots el que no arribin abans d'aquest temps quedaran eliminats. Però esperem que no sigui el cas dels nostres corredor i puguin enfilar la recta final, en una cursa a peu, que al llarg d'aquests 42 quilòmetres està flanquejada per espectadors que no paren de donar suport al esportistes.

I al final de tot, la preuada línia d'arribada, una línia que els més bons acostumen a passar al voltant de les 8 hores d'haver sortit i que el nostres triatletes calculen passar entre les 10 i les 15 hores d'haver sortit i a poder ser, amb llum de dia!!!

L'entrenament
Per arribar a poder disputar una prova d'aquesta envergadura, lògicament que han realitzat un entrenament molt i molt dur, no nomes físic, sinó també psicològic. Només en natació fan un mínim de 80 piscines (2.000 metres) i que en certs moments de l'entrenament arriben a doblar. Per això tenen l'ajuda d'en Jordi Toca, entrenador de natació del Club, que els prepara diverses taules d'entrenament i no nomes a l'aigua sinó també en ciclisme i cursa a peu, de manera que van combinant els tres esports entre sí, uns dies un, altres un altre i normalment dos en un mateix dia en un ritme d'entrenament que oscil·la entre les dues i les tres hores diàries. I que ells resumeixen amb una frase: més que intensitat d'entrenament són hores de cada un dels esports, i no consisteix en dur un ritme molt alt, sinó en acumular hores d'entrenament en cadascun dels tres esports.

La veritat es que desprès de parlar amb ells, donen ganes d'apuntar-s'hi, més que tot per la il·lusió que posen en les paraules, en explicar el circuit, en explicar l'entrenament que fan, ... però nomes ganes, doncs s'ha d'estar molt i molt preparat per afrontar una competició d'aquest tipus.

I ja en la recta final de l'entrevista, desprès d'explicar-me que tant sols la inscripció de la prova els ha costat 450 euros, a banda del desplaçament, el dormir, el material, etc. els hi pregunto quin serà el proper objectiu, i com si s'haguessin posat d'acord, tots em diuen a l'hora: la família, dedicar temps a la família. I és que al començar l'entrevista, quan parlem de l'entrenament, el primer que em diuen és que el més important és tenir la família a favor i que comprenguin plenament el que estan fent.

I res més, nomes desitjar-los que duguin a bon terme aquest repte que s'han imposat i que a veure si tenim sort i algú d'ells pot classificar-se per la prova que anualment es disputa a Hawaii i a la que només poden participar els que assoleixen un mínim de temps.

Bookmark and Share