Articles - Esports

NEIX LA SECCIÓ DE RUGBI DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

NEIX LA SECCIÓ DE RUGBI DEL CLUB NATACIÓ BANYOLES

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.53, abril 2015, pp.16-17

El passat mes de febrer l'assemblea va donar llum verda a la creació d'una nova secció dins del Club Natació Banyoles, la secció de rugbi. I una de les raons adduïdes per la Junta per tal de fer-se càrrec de l'equip de rugbi de la nostra ciutat ha estat que la gran majoria de jugadors eren socis del Club i ex-esportistes del mateix.

Però de fet, per parlar d'aquesta relació del Club amb el rugbi ens hem de remuntar quaranta anys enrere, concretament a l'any 1975 quan en Jaume Martí i en Xavier Bertran, que havien coincidit a Saragossa estudiant la carrera, en un dels viatges de tornada a Banyoles se'ls va ocórrer d'organitzar un equip de rugbi; un esport que ells ja havien practicat mentre estaven a la universitat. Els primers implicats van sortir dels propis alumnes que en Xavi tenia a casa seva i a qui els feia classes particulars de matemàtiques.

Un cop aconseguit un grup una mica nombrós (es necessiten un mínim de 15 jugadors per practicar aquest esport) el primer que van haver de buscar era un camp on poder-lo practicar. Primer va ser al paratge de la Font del Rector, però en no ser un lloc adequat va caldre buscar un altre indret més adient, i aquest va ser a Melianta, a l'anomenada platja d'Espolla, que tot i haver-lo de compartir amb la gent del tir a plat, tenia la particularitat que quan les aigües es retiraven, quedava una catifa verda ideal per amortir els cops. El següent que els va caldre eren unes porteries, que van aconseguir gràcies a unes bastides que els van deixar en una obra i que els mateixos jugadors van pintar. Un cop amb un camp on jugar van haver d’aprendre a moure's amb la pilota i a placar al contrari; per això, entre ells feien dos equips de 7 o 8 jugadors cadascun i sota les ordres d'en Xavi, els dissabtes a la tarda i els diumenges al matí s'hi passaven hores entrenant, tret de quan arribaven i es trobaven que el camp estava negat i llavors no tenien més remei que tornar a Banyoles i buscar algun camp proper a l'estany on poder seguir jugant.

Quan ja es van veure en condicions d'enfrontar-se amb altres equips, van començar a fer un seguit de partits amistosos, el primer d'ells contra la Samboiana el dia 8 de desembre, i el 28 del mateix mes contra el GEiEG de Girona, perdent per 16 a 8, i uns dies més tard contra el CRAC de Cassà de la Selva. Durant uns anys aquest van ser el únics equips provincials de rugbi, arribant a disputar un triangular l'estiu de 1977 al camp de l'equip selvatà.

En Piti Pinsach, segons va explicar en una entrevista feta a l'autor d'aquest article fa uns quants anys, recordava que per fer el primer partit que van fer «a casa», van anar a buscar calç per delimitar el camp i aleshores es van adonar que no feia les mides reglamentàries, la qual cosa va ser un problema per l'equip contrari que, acostumat a jugar amb unes mides, sempre se sortien del camp.

Segons la revista Horizontes del gener de 1976, amb poc temps s'havia aconseguit tenir 32 fitxes, entre sèniors, juvenils i cadets. D'aquell primer equip, que amb pantalons blancs i samarreta blava amb coll blanc i amb un escut que simulava un drac agafant una pilota ovalada, van defensar el nom de Banyoles, en van formar part, entre d'altres, els ales: Joan Estarriola, Josep Salvatella, Jaume Martí, Francesc Roca, Isidre Mas, Jesús Santodomingo i Miquel Marquès; el talonador Juanito; els piliers: Enric Gratacós, Miquel Crous i el propi Xavi Bertran; els segones: Josep «Piti» Pinsach i Jordi Corbalan; els tercers: Albert Artigas, Josep Maria «Nunses» Quintana i Eduardo Florido i el primer centre Joaquin «Quino» Sanchez. A aquest llistat s'haurien d'afegir d'altres noms, tot ells remers del Club, que era la secció que nodria aquest equip quan el hi faltaven jugadors.

Probablement aquest equip va desaparèixer a finals de l'any 1980, amb de la desfeta de la secció de rem del Club Natació Banyoles produïda arrel del segrest el 22 de setembre per part de la banda terrorista ETA, del que n'era el seu mecenes Pedro Abreu. I dic això pel fet que la darrera notícia que s’ha trobat és referent a un acord municipal de 13 d'agost de 1980, on l'Ajuntament de Banyoles autoritza la realització de treballs de neteja i anivellació d'una finca rústica, propietat d'una empresa particular, situada en la part posterior del balneari La Puda, per tal de poder-hi dur a terme la pràctica d'aquest esport.

En el seu curt periple, a banda dels amistosos esmentats abans, també van arribar a jugar contra el BUC (Barcelona Universitari Club) i el Rugby Club Natació Barcelona arribant fins i tot a disputar les semifinals del Campionat de Catalunya. Però degut, en gran part, a la manca de finançament van renunciar a disputar la fase final. Poc a poc l'equip es va anar desfent però encara uns quants d'ells, en Florido, en Pinsach i en Sánchez, aprofitant que estudiaven INEF a Barcelona van incorporar-se al primer equip d'aquesta universitat, l'INEFC, arribant a guanyar, l'any 1982, el Campionat d'Espanya Universitari.

Haurien de passar més de 30 anys, per què a Banyoles es tornés a parlar de rugbi, i això va passar l'any 2009 quan un grup de joves procedents del món del horseball i del rem, juntament amb alguns altres que havien jugat algun cop a rugbi, comencen a rebre consells de tres ex-jugadors de rugbi: l'Alejandro Rover, en Bernat Llobet i en Joaquin Sánchez, aquest darrer supervivent d'aquell equip dels anys setanta, el quals juntament amb en Jordi Pons, que s'encarrega dels tràmits administratius, comencen a gestar el que serà el nou equip de rugbi de la ciutat de Banyoles.

Comencen entrenant a Porqueres, i poc a poc s'hi van incorporant nous fitxatges, entre amics i coneguts. L’Alejandro posa els diners per la compra del primer equipament (camiseta blava i pantalons negres) i dissenya un primer escut. Es juguen un parell d’amistosos a Castelldefels i Arenys de Mar, i finalment es decideix inscriure l’equip a la Tercera Divisió Catalana. A la primavera s’incorpora en Narcís Ribot com a Delegat del Club i altres tasques. En Jordi Pons, convertit en el primer president del nou club, comença a definir el nou escut que finalment incorpora també un text en llatí: Nihil volentibus arduum (pels que ho volen, res és impossible) i els colors verds de l’INEF com a record que en la fundació del Club hi ha hagut llicenciats d'aquesta institució.

El 20 de novembre de 2010, al Camp Vell, davant el Sitges Club es presenta el nou equip, que adoptarà en nom de Monstres de Banyoles. A partir d'aquí i al llarg d'aquest cinc anys es produeixen tot un seguit de canvis que han conduit als sèniors del Banyoles Rugby Club, que el 25 de febrer de 2012 es van batejar formalment amb el sobrenom de Monstres de Banyoles, a passar de Tercera Divisió a la Divisió d’Honor Catalana en només quatre temporades.

El desembre de 2012 Jordi Pons va deixar el club i el va substituir com a president l’Alejandro Rover. L’equip canvia de camiseta i adopta el colors del CASI argentí (Club Atlético San Isidro), club on havia jugat l’Alejandro.

Els darrers anys, s’incorporen nous jugadors, provinents, ara ja d'altres esports, com el handbol i el bàsquet, cosa que ha permès comptar amb un gran nombre de jugadors i augmentar-ne el nivell de joc, ja que recordem que es necessiten un mínim de 15 jugadors al terreny de joc, més els reserves. A més, s’ha aconseguit animar un grup de jugadors joves que entrenen amb regularitat i que ja han disputat alguns partits. També les noies s’han apuntat al rugbi i fruit d’això ha estat la convocatòria de tres jugadores per a participar en un partit amb la selecció catalana sub 20.

A partir d'ara, pels Monstres de Banyoles s'obre un nou horitzó, que si bé no té perquè afectar al seu funcionament esportiu si que li ha de comportar uns certs canvis, entre ells el de canvi d'equipament i d'escut, ja que a partir de la propera temporada lluirà els colors i l'escut del Club Natació Banyoles, tal i com fan totes les altres seccions.

Bookmark and Share