Articles - Esports

LES TRES TRAVESSIES

LES TRES TRAVESSIES

Club Natació Banyoles, revista d'informació al soci
núm.45, agost 2012, pp.16-18

Sí, heu llegit bé, les tres travessies, ja que de fet són tres les travessies que al llarg dels anys s'han fet a Banyoles: la primera, i més antiga, és la que es porta a terme el mes de setembre, i que tots coneixem com la Travessia de l'Estany; la segona, la Travessia de l'Estanyol del Vilar; i la tercera, la Travessia de Sant Martirià.

TRAVESSIA DE L'ESTANY
Encara que l'any 1929 alguns directius del club ja van proposar d’organitzar una primera travessia de l’estany, amb la intenció que es convertís en "una magna reunión de natación", la idea no va tirar endavant d'una banda per manca de suport institucional, però també degut a les tensions internes que hi havia entre nedadors i futbolistes i a la por que encara inspirava l'estany, tot i que alguns d'ells ja feia tres anys que cada estiu, acompanyants d'una barca travessaven l'estany nedant per tal de demostrar que no hi havia ni xucladors no remolins.

Tots aquests motius, al que es varen sumar els conflictes socials dels anys 30 i la nomenada Guerra Civil, van fer que la proposta s'ajornés fins l'estiu de l'any 1944, quan un grup de joves gironins encapçalats per Felip Sánchez-Babot, que entrenaven a les instal·lacions del GEiEG i que es desplaçaven sovint a Banyoles en bicicleta per nedar a l'estany, van pensar que seria interessant d'organitzar-hi una competició de fons. Per aquest motiu es van entrevistar amb en Francesc Xavier Prat, alcalde de Banyoles, que en un primer moment va posar certs impediments a la idea, però que al final cedí, en bona part degut al suport que donà a aquesta idea el seu fill Anton Prat, que en aquells moments entrenava un grup de joves nedadors banyolins a la zona dels actuals Banys Vells. Pocs dies després Anton Prat i Sánchez-Babot estenien els plànols de l'estany sobre una taula i marcaven el traçat de la Travessia, que aniria des de Lió fins al passeig Dalmau, prop de la pesquera Santa Rosa. Naixia la que seria la primera "Travesia del Lago" (Travessia de l'Estany des de 1971), tal i com va quedar reflectit en el llibre d'actes municipal: "Se da cuenta de una comunicación del GEiEG del acuerdo tomado por dicha entidad para celebrar todos los años, en el tercer domingo de setiembre, el Campeonato Provincial de Fondo en el lago".

El 17 de setembre de 1944, a tres quarts d'una del migdia sortien en primer lloc els tres nedadors infantils que prengueren part en aquest primera travessia, i cinc minuts més tard ho feien els altres quinze esportistes, tot homes, doncs fins la segona edició no varen participar-hi dones. El guanyador de la prova fou Sánchez-Babot en un temps de 36'46'', gairebé dos minuts i mig menys que el segon classificat, Joaquim Figuerola.

El primers nedadors van haver de desafiar la moral oficial d'una època, les supersticions populars – que continuaven parlant dels terribles remolins i xucladors - i fins i tot els recels dels pescadors de canya. I per tal d'evitar "el desagradable espectáculo del desfile de buena parte de los nadadores en traje de faena a lo largo del paseo i mezclados con el público" al final es va decidir que fossin traslladats des del Club Natació Banyoles, fins a la zona de la sortida, amb els camions que l'exèrcit encara tenia al camp d'aviació del pla de Martís.

Però tot i els entrebancs, aquesta prova a la que l'any 1950 el "Mundo Deportivo" qualificà com la festa de la natació catalana es va anar consolidant arribant a tenir tanta o més importància que la del port de Barcelona. Aquell mateix any, en una prova en la que varen competir 82 nedadors - dels que set n'eren dones - el francès Emile Vialm, rebaixa la marca a 33'2''. L'any següent, Conxita Masgrau es convertirà en la primera banyolina en tirar-se a l'aigua, en una edició que es va dur a terme l'11 d'octubre en lloc del tradicional tercer diumenge de setembre, degut a que aquell cap de setmana, es produí la Visita de la Verge de Fàtima que durant tres dies, del 16 al 18 de setembre, "recorrió triunfalmente el arziprestazgo de Bañolas".

L'any 1954, van ser 113 els nedadors que la van completar en menys d'una hora. El 1959 ho farien 321 i el 1980, un total de 1.411. El 1985 s'hi varen apuntar més de 2.500 inscrits, dels quals 1899 acabaren la prova, essent-ne l'edició de 1988 quan el francès Jean Saire va aconseguir rebaixar el temps per sota els 25 minuts, parant el crono en 24'48''.

A partir de l’any 1991, a causa de les obres d’adequació olímpica de l’estany, es va haver d’invertir la direcció de la travessia, situant-se la sortida davant del camp de futbol i l’arribada a la zona de Lió, de manera que els nedadors havien de fer 2.115 metres, 85 menys que abans. Aquest canvi d'orientació de la travessia, que apropava la sortida a les instal·lacions del Club Natació Banyoles, va fer que es suprimís el trasllat dels nedadors en camions i aquest hi anessin caminant.

Actualment el record d'aquesta Travessia a l'Estany l'ostenta en Francisco José Hervás del C.N. l'Hospitalet que l'any 2005 va fer un temps de 23'05'', essent-ne el record de participants l'assolit l'any 2011 amb gairebé 2.400 inscrits entre les diferents proves.

L'any 2005 es varen donar dues medalles, una als nedadors que havien acabat la Travessia de l'any anterior i l'altre als que l'acabaren aquell any. D'aquesta manera, avui en dia, tots els nedadors que trepitgen la plataforma d'arribada reben la seva medalla de record i no estan obligats a venir a l'any següent a recollir-la tal i com s'havia fet fins llavors.

TRAVESSIA DE L'ESTANYOL DEL VILAR
L'any 1958, el mateix any que es celebrava la 15a Travessia de l'Estany, una altra prova de natació veia la llum: la Travessia de l'Estanyol del Vilar, que organitzada pel Club estava adreçada en un principi a nedadors de la pròpia entitat, tot i que es permetia la participació de nedadors d'altres clubs, com l'any 1962 en què es van inscriure diversos nedadors de la Residència Blume de Barcelona, entre ells el banyolí Quim Pujol.

Aquesta prova es duia a terme el dia 1 de novembre, dia de Tots Sants i servia de cloenda a la temporada de natació, tot i que l'any 1966 es va celebrar el dia 2. La participació en la mateixa, ja sigui perquè l'espai de competició era molt reduït o be perquè la temperatura de l'aigua començava a ser freda en aquella època de l’any, eren pocs els nedadors que s'aventuraven a llançar-se a l'aigua. L'any 1961, per exemple, hi varen participar 5 nedadors i el guanyador fou en Tavi Gratacós i l'any 1964 ho varen fer 9 nedadors, d'ells 2 dones, i el guanyador fou en Carles Moner (2'16'') i la primera dona la Carme Prat (3'46'').

A finals dels anys seixanta, per problemes que no tenien res a veure amb l'esport, sinó a estudis científics que es feien al voltant de les seves aigües, es va deixar de disputar aquesta prova, traslladant-se a l'Estany, però sense quedar interrompuda cap any, tal i com queda demostrat per la numeració d'algunes de les medalles commemoratives que es conserven a l'arxiu del Club: l'any 1966 es va disputar la "9a travessia de l'estanyol del vilar" i el 1973 la "XVI Travessa Sant Martirià". El que sí que no està documentat es on es varen dur a terme les dels anys 1967, 1968 i 1969.

TRAVESSIA DE SANT MARTIRIÀ
Podria ser que en el mateix moment que es va decidir canviar d'ubicació la travessia que es duia a terme a l'Estanyol del Vilar, es decidís també canviar-ne la data, i fer-la per Sant Martirià, però queda un buit de tres anys, que ara per ara no ens permet assegurar ni una cosa ni l'altre.

Però el que sí és cert és que la del 1970 ja porta, a banda del nom del patrocinador, la llegenda del sant patró de Banyoles: "Garatge Oller. St. Martirià". O sigui que aquell any els nedadors ja es van llançar a l'aigua des del lloc conegut com la Platja dels Estudiants i arribaren nedant a les palanques del Club.

L'any que aquesta travessia, a la que popularment se la coneix com la "travessia petita", va celebrar la seva 25a edició, el nombre de participants va sobrepassar la trentena. I l'any següent, el 1983, batia el seu propi rècord, arribant a la xifra de 58 inscrits. Cinc anys més tard el nombre ascendia a 88, i el guanyador fou el jove Jordi Toca, títol que revalidà l'any següent, juntament amb al Mariona Rustullet, que fou la primera dona.

Com a anècdota cal senyalar que durant varis anys la numeració de les medalles no va ser correcta i així trobem que la de l'any 1976 porta la llegenda "19a Travessia St. Martirià" quan en realitat hauria d’haver esta la 20a, cosa que possiblement es va corregir l'any 1981, doncs en aquella data hi ha dues medalles: una amb la llegenda "XXIII Travessia St. Martirià" i una altra amb la de "24a Travessia St. Martirià" ... però no es van acabar aquí els errors, ja que de l'any 1987 tornem a tenir una "29a travessia de Sant Martirià" quan en realitat seria la 30. Per sort l'any 1989, amb la "XXXII Travessia de Sant Martirià" ja estava arreglat de nou, i de moment, fins aquest any en què se celebrarà la 55a Travessia de Sant Martirià.

I a partir d'aquest passat 11 d'agost una quarta "prova" s'ha vingut a afegir a aquestes tres travessies, amb la celebració de la 1a la Volta a l'Estany, en que en lloc de travessar-lo, o bé al llarg o bé a l'ample, com és tradicional, se n’ha fet la seva circumval·lació, en un recorregut de 6.000 metres, amb sortida i arribada a les instal·lacions del Club Natació Banyoles.

Bookmark and Share