Articles - Esports

EL HANDBOL COM ESBARJO

EL HANDBOL COM ESBARJO

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm 34, juliol de 2008, p.75

Tot just començar els anys setanta del passat segle, en Lluís Julià, entrenador del Club Natació Banyoles, va voler crear un equip de handbol, format per esportistes del propi club i en concret de la secció de rem. Fou així com un grup de joves, com els germans Solano –en Jesús i en Miquel- en Miquel Sancho o en Joaquin Sanchez "Quino", van començar a practicar aquest esport amb una certa regularitat. El primer problema que se'ls va plantejar es que no tenien un lloc on poder entrenar, tret de la pista que hi havia a les Cases Barates, a tocar de l'església de Sant Pere, però al final van trobar un lloc mes adient i fou d'aquesta manera com aquest grup de joves es van començar a traslladar en cotxes particulars, unes vegades amb el d'en Miquel Solano i altres amb el d'en Corominas al pati de l'escola pública de Besalú.

Tenint present que en Julià, a mes d'entrenador del Club, n'era el preparador físic del Institut, no ens ha d'estranyar que poc a poc anés animant altres joves, la majoria d'ells també de l'equip de rem, per que es sumessin a aquesta proposta. Fou així com va anar creixent el nombre de practicants d'aquest esport, per la qual cosa va caldre buscar un lloc mes proper on poder entrenar. Per fi, arribats al curs 1972/73 es va poder aconseguir entrenar i jugar a Banyoles, en una pista de terra que hi havia darrera de l'actual camp de futbol. El carisma d'en Julià, i les facilitats de practicar aquest esport van fer que s'arribés a tenir dos equips, un de juvenils i un altra de sèniors. D'entre ells podem esmentar Manolo Bermudez, Jesús Santodomingo, Isidre Mas, Norberto Galan, Lorenzo Morejon, Eduardo Florido, Jose Antonio Saez, Miquel Solano, Jesús Solano, Miquel Sancho, Joaquin Sanchez "Quino", Joan Solano, Gregorio Egea, Jose Manuel Roji, i Franciso Lupiola, entre d'altres.

Aquests dos equips van sobreviure un parell de temporades, però al final van desaparèixer i alguns d'aquests jugadors van passar a entrenar amb l'equip de handbol de Sarrià de Ter, el Grupo Deportivo Nuestra Señora de Montserrat (que l'any 1977 es va fusionar amb l'altre equip que hi havia a Sarrià, l'Agrupación Deportiva Cultura, i va donar lloc a l'actual Unió Esportiva Sarrià de handbol). Sota les ordres del seu entrenador, l'Emili Rodríguez, van disputar diversos partits i fins i tot en Jesús Solano i en Joaquin Sanchez van arribar a jugar en l'equip de Primera.

Tot i que, com ja he dit, alguns van arribar fins i tot a jugar en la divisió d'honor, el que perseguien aquests joves era emplenar unes hores d'oci, quan acabaven els seus entrenaments, i es per aquest motiu, que fins i tot, en els desplaçaments que feien per disputar les diferents competicions de rem pel territori, sempre que podien intentaven posar-se en contacte amb els equips local de handbol per poder-hi jugar algun partit.

Bookmark and Share