Articles - Esports

CURIOSITATS DE LA TRAVESSIA DE L'ESTANY DE BANYOLES

CURIOSITATS DE LA TRAVESSIA DE L

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.120, setembre 2015, p.13

Era l'any 1944 quan un nedador del GEiEG, Felip Sanchez-Babot, Pipe, especialista en travessies de llarga distancia va tenir la idea d’organitzar una prova de resistència de natació a l’estany de Banyoles. Ajudat pel banyolí Anton Prat varen donar forma a la idea: una prova de 2000 metres, amb sortida a la zona dels Amaradors, en una competició que el propi Sanchez-Babot considerava com «una prueba muy dura, ya que pruebas de 2000 m. solo se disputan en agua salada». Naixia així, la prova que el 1950 el Mundo Deportivo qualificà com la «festa de la natació catalana», que tret de l'any 1950, en que es va fer a primers d'octubre degut a la «visita» de la Verge de Fàtima, sempre es celebra el tercer diumenge del mes de setembre.

En aquella 1ª Travesia (a Nado) del Lago de Bañolas. 1er Campeonato Provincial Gran Fondo, celebrada el 17 de setembre d'aquell mateix any, van prendre la sortida un total de 18 esportistes, 11 del GEiEG i la resta del Club Natació Banyoles. El guanyador absolut de la prova fou el propi Sanchez-Babot, que va fer un temps de 38'40'', mentre que el primer local, i setè de la general, fou en Xavier Prat, amb un temps de 42'45''. Serà aquesta la única vegada en que un nedador del GEiEG guanyés aquesta prova; mentre que, per part del Club no serà possible fins a finals de la dècada dels seixanta. Ho farà per dues vegades, en Josep Pepe Pujol: l'any 1967, amb un temps de 27'01'' i el 1971, amb 27'22'', precisament l'any abans de convertir-se en olímpic a Munic.

L'any següent prendrien la sortida la dues primeres dones, essent la primera classificada la M.Carme Ponsatí, del C.N.Barcelona, amb un temps de 40'25'', gairebé quatre minuts més que el primer masculí, E.Arenas, del mateix club, que va fer 36'37''. L'any 1950 ja en serien set les nedadores i el 1951 la Conxita Masgrau es convertirà en la primera banyolina en prendre-hi part.

En poc temps aquesta prova agafà tant de renom que el 19 de setembre de 1946 era portada de La Vanguardia. Serà per aquest motiu que l'any 1949 ja varen prendre part dos clubs estrangers: el Club Olimpique de Beziers i el E.Club de France. Tot i que no serà fins l'any 1978 en que un estranger guanyi la Travessia. Serà en F.Venturi, del Dauphins de Séte. A partir d'aquí i tret d'alguna excepció, durant una quinzena d'anys seran els nedadors francesos els grans guanyadors, essent un d'ells, Jean Saire del Natation 66 qui va aconseguir l'any 1988 abaixar el temps per sota els 25 minuts. Tindríem que esperar fins el 1999 per que en Teo Edo, del C.N.L'Hospitalet aconseguís parar el cronometre per sota els 24 minuts. Actualment el record de la prova l'ostenta des de l'any 2007 en Francisco José Hervás, del C.N. l'Hospitalet, amb 23'05''. Mentre que en dones no serà fins l'any passat en que el crono es pari per sota els 25 minuts. Ho va aconseguir la Mireia Belmonte de l'Ucam-Fuensanta amb 24'52''.

Pel que fa a clubs, el que més l'ha guanyat en la prova masculina ha estat el C.N.Sabadell, amb 16 victòries, seguit del C.N.Barcelona amb 10. Mentre que en la categoria femenina ambdós clubs es disputen el primer lloc, amb 20 victòries cadascun.

L'any 1954, van ser 113 els nedadors que la van completar en menys d'una hora. El 1959 ho farien 321 i el 1980, un total de 1.411. El 1985, foren 1899 nedadors els que acabaren la prova, essent l'any 2010 quan es va batre el nombre de participants, amb 2.329 inscrits.

A partir de 1991, a causa de les obres d’adequació olímpica de l’estany, es va haver d’invertir la direcció de la travessia, situant-se la sortida davant del camp de futbol i l’arribada a la zona de Lió, de manera que els nedadors havien de fer 2.115 metres, 85 menys que abans. Aquest canvi d'orientació de la travessia, que apropava la sortida a les instal·lacions del Club, va fer que es suprimís el trasllat dels nedadors en camions i que aquests hi anessin caminant, un costum que feia molts anys que es duia a terme des de que varen començar a ser traslladats a la zona de la sortida amb els camions que l'exèrcit encara tenia al camp d'aviació del pla de Martís.

I un darrer canvi. El produït l'any 2005 en que es varen donar dues medalles, una als nedadors que havien acabat la Travessia de l'any anterior i l'altre als que l'acabaren aquell any. A partir d'aquell any, tots els nedadors que trepitgen la plataforma d'arribada reben la seva medalla de record i no estan obligats a venir a l'any següent a recollir-la, tal i com s'havia fet fins llavors.

Bookmark and Share