Articles - Esports

COM VA COMENÇAR ... LA CAÇA ESPORTIVA

COM VA COMENÇAR ... LA CAÇA ESPORTIVA

Els Colors del Pla de l'Estany
núm.253, gener, 2021, p.48.

De fet la cacera, igual que la pesca, és una activitat que es practica d'antuvi, primer com a font d'aliment i entrats els anys ja com a diversió. Recordem, sinó, les grans caceres organitzades a redòs de les famílies reials. I tindrien que passar els anys per que aquesta afició, en un principi reservada a la noblesa, arribés a esdevenir una afició popular.

A El Bañolense del 15 de gener de 1888 ja podem llegir una nota en aquest aspecte: «Este año han sido muchos los ánades que han visitado nuestra laguna, con gran contento de nuestros cazadores».

A partir de llavors són ja diverses les noticies que giren al voltant de la cacera, des d'acudits, passant per denuncies varies, unes en el sentit de caçar fora de temporada, altres per fer servir fures per caçar conillis i fins i tot altres reclamant que es declari patrona dels caçadors a la Mare de Déu del Collell. També hi ha entrevistes a caçadors de la comarca, en la que expliquen les seves experiències. Entre elles hi ha una entrevista publicada a la revista Horizontes del mes de març 1952, on Anton M.Rigau entrevista a Pere Juanola, al que el cronista senyala com «una de las mas certeras escopetas de la provincia» i on aquest li parla, entre d'altres gestes, del cap d'un senglar, exposat al Museu Darder, que ell havia matat, anomenat «El Parracaire» i que segons deia era «el terror de la montaña» per la quantitat de gossos que havia destrossat.

Però res que doni a entendre un grup organitzat, com a molt grups reduïts, que d'una manera o altra quedaven per practicar la seva afició. I possiblement seria a partir de 1944 quan es començaria a regular d'alguna manera, doncs aquell any el Governador Civil de la Província va suspendre totes les llicències d'ús d'armes, a la vegada que obligava a entregar-les totes, en una manera de controlar las que hi havia. Pocs anys desprès ja es comença a parlar d'una agrupació de cacera banyolina, dependent de la «Delegación de la Sociedad de caza de Gerona», la qual l'any 1951 organitzarà un «Concurso de Tiro al Plato, en el paseo Dalmau». A la llarga serà aquesta una secció dins la pròpia associació de caça, fins que l'any 1968 es constituiran com a associació pròpia.

Al llarg d'aquesta dècada a banda del concursos de tir al plat són poques les noticies periodístiques relacionades amb l'esport cinegètic, però a partir de la següent dècada això canvia, i es comença a parlar de repoblacions dels boscos. L'any 1962, segons comenta Josep Felez, el responsable de la secció de cacera de Banyoles es deixen anar 20 parelles de perdius i altres tantes de conills. I el 1965 seran 300 les perdius que s'alliberin.

A poc a poc, l'afició a aquest esport va en augment, de tal manera que el mes de juny de 1967 serà el propi ajuntament de Banyoles qui proposarà que «Teniendo en cuenta el incremento en la afición de la caza que viene observándose en esa ciudad [...] esta Alcaldia vería con satisfacción y agrado que el grupo de deportistas-cazadores constituyeran una Sociedad [...]». Una proposta que fou acceptada ràpidament de manera que una setmana més tard, el 27 de juny, es reunien al Bar Sport un centenar de caçadors per tal de legalitzar una associació, un tràmit que no es farà efectiu fins el mes de març de l'any següent en que per fi es constituirà la ««Sociedad de Caza de Bañolas y Comarca», dins la qual com ja hem dit hi estava la «Secció de Tiro al Plato» que al poc es va constituir en grup propi, tota vegada que cada una d'elles depenia d'una federació diferent.

A poc a poc, i amb l'increment de socis, la societat que l'any 1977 seguia tenint la seva seu social al Bar Sport, pogué disposar del seu propi «coto de caza» anomenat «Mare de Deu de la Font», situat al mas Salvatella, i que amb una extensió de 12.000 hectàrees comprenia terrenys situats dins dels municipis de Fontcoberta, Banyoles, Esponellà i Porqueres, i on es podia caçar perdius i conills.

Eren unes èpoques en que varen arribar a tenir mil dos-cents associats i un local social, primer a la plaça del Doctor Rovira i més tard a la plaça de les Rodes.

Actualment, la Societat de Caçadors de Banyoles i Comarca, sense un local social, duen a terme les seves reunions al Centre Cívic de Banyoles i l'actual president, Manuel Pulido, de la mateixa manera que ho va fer el seu predecessor, Carles Dilmé, s'enfronta a una pèrdua de socis, que l'ha dut a tenir-ne uns dos-cents cinquanta, produït d'una banda pel fet de que dins la comarca han sorgit altres associacions que persegueixen el mateix fi, i d'altre a que cada cop són menys els aficionats a aquest esport.

Tot i això, ells segueixen fent cada any repoblacions de perdiu i conill, els quals engreixen fins que tenen una edat adulta per tal de poder-los lliurar a la natura, tot i que en el cas del segon també es valen de fures que els fan sortir dels seus caus i un cop apressats els traslladen a les zones que tenen acotades.

Bookmark and Share