Articles - Esports

COM HAN AFRONTAT LES SECCIONS LES PRIMERES COMPETICIONS EN PERÍODE COVID?

COM HAN AFRONTAT LES SECCIONS LES PRIMERES COMPETICIONS EN PERÍODE COVID?

CNB. Revista d'informació al soci. Club Natació Banyoles
núm.71, abril 2021. pp.9-11

En poc temps les seccions de natació, rem i piragüisme han afrontat diverses competicions, tant a casa com fora i per aquest motiu ha estat interessant la conversa mantinguda amb els seus entrenadors: Albert Corominas (piragüisme), Carles Grabulosa (rem) i Jordi Toca (natació). Unes converses que ens han fet veure la diversitat de criteris seguits no tant sols per les pròpies federacions, sinó també per les pròpies autonomies, i que porta a trobar-nos davant situacions com la viscuda per la secció de piragüisme en una competició celebrada a Mequinensa (Aragó) on les autoritats autonòmiques obligaven als menors de 16 anys a competir amb mascareta, la qual no es podien treure en cap moment.
Però evidentment no tant sols varien els criteris entre autonomies, sinó que aquests van variant d'una setmana a l'altra el que fa que tampoc puguem comparar al cent per cent la manera d'actuar d'uns i altres. Tant sols per posar un exemple, en les competicions de rem i natació no hi va haver públic, mentre que en la de piragüisme, que va ser la darrera de totes, amb una setmana de diferència respecte a les altres, sí que va estar permès.
Però deixant de banda les competicions celebrades fora de casa, i que han dut a la secció de rem a Castrelo de Minho (Galicia), a la de natació a Màlaga i a la de piragüisme a Sevilla, són tres les proves que darrerament s'han celebrat a Banyoles:
• les anomenades proves tècniques de natació, realitzades el dissabte 6 de març i en la que varen prendre part un centenar de nedadors, dividits en dos grups de competició, tots ells del Club Natació Banyoles.
• l'Open de rem, una prova d'accés al Campionat d'Espanya, que es va tenir que fraccionar en dos per tal de minimitzar el risc, de manera que la categoria absoluta es va dur a terme el 6 i 7 de març, i la de juvenils i sub-23 el 27 i 28 de març. Un fraccionament que va fer que la primera d'elles comptés tan sols amb 60 participants, amb la qual cosa la prova va quedar molt deslluïda, amb unes sortides molt espaiades en el temps.
• i el Campionat de Catalunya d'Hivern de llarga distància de piragüisme, celebrat el dissabte 13 de març, una prova Open, en el que varen prendre part, a banda dels 189 esportistes catalans, altres de Maó, Saragossa i Lugo que estaven entrenant a Barcelona, tot i que varen veure limitades certes categories, doncs el PROCICAT va anular dues categories: la de benjamins i la d'alevins. I és sobre elles en concret de les que parlarem a continuació.

Protocol esportistes
Si tenim present que perquè les competicions autonòmiques es poguessin celebrar s'han tingut que disfressar com a proves selectives pel Campionat d'Espanya, a les que les pròpies federacions nacionals han tingut que donar validesa, aleshores ja podem parlar d'un protocol, més o menys únic, a l'hora de les exigències sanitàries a seguir en totes les proves de cadascuna de les tres disciplines esportives de les que estem parlant. Però això no vol dir que cada federació actuï de la mateixa manera, ni que tampoc tots el clubs actuïn igual, un motiu que duu a les federacions a demanar certs controls unitaris. Uns controls que en el cas del Club Natació Banyoles ja s'acompleixen independentment del que demanen les pròpies federacions, doncs abans de cada competició és obligatori que tots els esportistes majors de 14 anys es facin un test.
Uns controls que en el cas de rem i piragüisme s'ha de sumar la prova d'antígens que 72 hores abans de la competició han de dur a terme tots els esportistes, segons exigències de les federacions respectives, cosa que en natació no passa ja que tan sols se'ls exigeix un document d'autoresponsabilitat.
Aquests tests d'antígens, que les pròpies federacions envien als clubs, i als que dona validesa un tècnic sanitari, són exigits per poder inscriure als participants.

Protocol a seguir pel públic
Com ja hem dit en el cas de rem i natació, les competicions celebrades fins ara han estat sense públic, però en el cas de piragüisme, sí que estava permès, motiu per el que es va aplicar un protocol específic per tal de que es pogués accedir a les instal·lacions, però sempre dins una normativa que contemplava un aforament limitat per hora. Per aquest motiu es va habilitar un portal web al que els interessats podien accedir per tal d'emplenar un formulari a fi de garantir també la traçabilitat.
Arribats al dia de la competició a l'entrada es va instal·lar un control on a banda de la neteja de mans, presa de temperatura, i control de mascareta, es comprovava si havien omplert el formulari i de no ser així, tenien que fer-ho al moment, mitjançant un QR.
En total es varen tenir més de 600 peticions de gent que volia seguir la prova, però seguint amb les normes establertes tant sols podien estar dins la instal·lació en el moment de la prova concreta per la que havien demanat accés, i un cop acabada aquella tenien abandonar les instal·lacions.
Cal dir que el soci no es va veure en cap moment afectat i va poder seguir fent les seves activitats normals, tota vegada que no estava permesa l'entrada dins l'edifici social a tota persona relacionada amb la prova.

Reunió de delegats
El que sí que ha desaparegut són aquelles reunions prèvies a les pròpies competicions on els diferents tècnics i delegats es trobaven per tal d'acabar de solucionar dubtes, resoldre problemes i escoltar de boca dels organitzadors de la prova les darreres modificacions.
En els tres casos, la reunió de delegats es va portar a terme via on-line o via whatsapp. La documentació necessària s'enviava a cada club uns dies abans o bé es podia consultar directament en la pàgina web de la pròpia federació, de manera que el contacte físic entre tècnics va quedar reduït a zero, tret del cas de piragüisme que es va fer una reunió el mateix dia de la competició, en una de les palanques, per tal d'acabar de fer alguna puntualització.

Pel que fa a la competició Arribats al dia de la competició, a banda de les ja habituals desinfeccions que es duien a terme, en el cas de rem i piragüisme, en els bots per tal d'evitar la propagació de l'anomenat "musclo zebrat" en les aigües de l'estany, les mesures de seguretat aplicades diferien poc entre uns i altres, tot i que sí que hi havia algunes petites diferencies.
En el cas de natació, i a partir del document d'autoresponsabilitat que cada esportista havia emplenat per tal de poder-se inscriure, la federació va enviar un codi QR on tots els participants, ja fossin tècnics o esportistes, estaven identificats. D'aquesta manera es controlava qui i quan s'entrava a la piscina, doncs nomes s'hi podien estar els que havien de competir. Un cop arribat el moment de la prova, es podien treure la mascareta, que dipositaven en els caixons que habitualment hi ha tot just a tocar de la sortida i on també deixen la roba. Un cop acabada la competició, se'ls donava un parell de minuts, en una zona de recuperació i desprès ja se l'havien de tornar a posar, abandonant seguidament la piscina. I fins que aquests no ho havien fet, no podien entrar els següents esportistes, els quals ho feien per un passadís diferent de l'emprat pels altres.
En el cas de rem, a l'entrada a les instal·lacions els esportistes havien de lliurar, a banda dels documents de la prova d'antígens avalat per un tècnic sanitari, un certificat d'autoresponsabilitat i un de localització. Un cop fet aquest protocol se'ls lliurava un braçalet que havien de portar en tot moment, com si fos un passaport free covid, i ja podien entrar. Un cop arribava el moment d'embarcar, l'accés a l'aigua s'havia de fer per un pontó i la sortida per un altre. És tot just en aquest moment, i no en cap altre, quan es podien treure la mascareta, la qual havien de guardar dins la pròpia embarcació, i que calia tornar-se a posar en el moment del desembarcament. Aquests dos pontons, en dies normals durant els entrenaments, les seccions de rem i piragüisme han acordat fer-los servir separadament disposant cada secció d'una de les palanques, tant per embarcar com per a desembarcar.
I en el cas de piragüisme, si bé les mesures prèvies a la pròpia competició eren molt semblants, i possiblement degut al fet de que eren molt més esportistes que en rem i de que a més estava permesa l'assistència de públic, sí que diferien un cop acabada la prova. En aquest cas els esportistes havien d’abandonar les instal·lacions tant bon punt acabaven la prova. Una regla aquesta que com ja he dit també s'aplicava al públic, el qual, en cap moment, podia interactuar amb els esportistes.
I acabada la prova i aquí coincideixen tots, no podien fer us ni de les dutxes ni dels vestidors, de manera que o bé anaven a l'hotel on s'estaven hostatjats a fer-ho, o bé a les pròpies cases, en el cas dels esportistes locals, o bé, com feia la majoria, es canviaven en un racó o com a molt dins dels lavabos exteriors, doncs en cap moment podien entrar dins l'edifici del Club.

Entrega de premis
En aquest cas sí que podem dir que varen ser unes entregues de premis força "descafeïnades" sense els aplaudiments que els acompanyen habitualment. En el cas del rem les medalles estaven col·locades en una taula, on hi havia directius i tècnics de la federació, i a la que, un cop acabada cada prova, cadascú dels guanyadors s'apropava individualment, i un cop identificat, se li lliurava el premi corresponent sense cap més protocol. En el cas de piragüisme, l'entrega de premis es feia també en acabar cada prova, però en aquest cas, tot i que hi havia pòdium, la medalla se'ls donava en mà i l'esportista era qui se la penjava del coll i desprès pujava al pòdium per fer-se la foto de rigor. I per últim en natació també coincideixen en el fet de que no hi havia contacte directe entre qui entrega la medalla i l’esportista, sinó que és aquest qui la agafava de la taula i se la col·locava al coll.

Grans èxits en temps de pandèmia
La veritat es que ha estat un llarg sacrifici el que han fet i fan els nostres esportistes, que s'han vist privats de tot allò que envoltava, no tant sols al propi entrenament, sinó també a la pròpia competició. Aquell brogit constant que acompanya tota competició ha donat pas a un silenci quasi absolut, sense companys que els donin ànims i amb unes grades buides, sense familiars que els animin; amb uns pòdiums que en molts casos no son tals, amb el que es desllueix el sabor de la victòria i es priva a l'esportista d'aquell minut de glòria; amb una post-competició trista, on tan sols queda tornar a l'hotel per agafar el vehicle que et retorni a casa...
Però tot i així, els nostres esportistes, sota la mirada disciplinada del seus tècnics, segueixen entrenant i competint, i arribat el cas, recollint el fruit d'aquest sacrifici, com darrerament ha estat el cas de l’equip infantil de natació que el primer cap de setmana d'aquest mes de març, a Màlaga, varen aconseguir una fita històrica en el Campionat d'Espanya Infantil d'Hivern, on van acumular un total de 10 medalles i que es va traduir en una històrica primera posició en la classificació masculina i una molt meritòria quarta posició femenina. Mai abans un equip de natació del CNB havia aconseguit aquests resultats. També els esportistes de la secció de rem van obtenir òptims resultats en la regata Open d’accés a l’equip nacional i els palistes desplaçats a Sevilla pel Campionat d’Espanya de Piragüisme van aconseguir algunes places de pòdium i una molt bona qualificació final.

Per tot això cal felicitar-los a ells i els tècnics i assaborir aquests èxits tant destacats, més encara en uns temps tan difícils! Em quedo amb unes paraules de l'Albert Corominas, que crec que també podrien fer seves els altres entrenadors: "Ens hem adaptat a no tenir vestidors, a no poder-nos dutxar en acabar l'entrenament. A no fer les botifarrades que tothom esperava amb ganes, a entrenar i en acabat sortir, sense poder-nos quedar. A no poder socialitzar abans o després de l’entrenament... “Ens adaptem al que sigui pel sol fet de no tornar als primers mesos del confinament".

Bookmark and Share