Articles - Esports

BANYOLES I EL CLUB NATACIÓ BANYOLES EN EL PUNT DE MIRA INTERNACIONAL

BANYOLES I EL CLUB NATACIÓ BANYOLES EN EL PUNT DE MIRA INTERNACIONAL

Revista del Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.36, maig 2009

Enguany, Banyoles va estar escollida per organitzar una Copa del Mon de Rem, i la veritat es que a tots ens honra que les federacions internacionals pensin en nosaltres per dur a terme proves del seu calendari, però el que no hem d'oblidar es que, en el que respecta a organitzar proves esportives, el nostre estany ja fa molts d'anys que està en el punt de mira internacional, ja que tal i com deia la premsa dels anys seixanta: "Bañolas, la del Lago de Plata, es el paraíso de los deportes náuticos".

Però fem una mica de memòria i i remuntem-nos a finals dels anys cinquanta, concretament al 1957, quan una delegació del Club Natació Banyoles es va desplaçar a Arenys de Mar per assistir al Campionat d'Europa d'Esquí Nàutic. Posats en contacte amb el periodista i impulsor d'aquest esport a Catalunya, Andreu Marcè Varela, varen poder veure, de primera mà, les excel·lències d'aquest esport i de les avantatges que podria portar pel Club i per la Ciutat. Per aquest motiu, per la setmana de Sant Joan de l'any següent, i aprofitant que es duien a terme a l'estany els Campionats d'Espanya de Rem, es desplaçaran a Banyoles, el campió del Marroc, John Gregory; el de Mèxic, Jaime Benet Sixte; i el nacional, Francisco Quintana, per tal de fer una exhibició d'aquest esport. L'èxit d'aquesta fou tal, que l'any 1959 ja es va organitzar el Campionat de Catalunya, amb la participació, d'entre d'altres, del jove esportista Joan Antoni Samaranch, que amb el pas dels anys tindria una gran relació amb el Club i del que esdevindria Soci d'Honor.

A partir d'aquell moment, a l'estany va començar a ser freqüent veure les anomenades "zapatillas voladoras" que era com la premsa de l'època anomenava aquelles llanxes que a gran velocitat aconseguien enlairar els esquiadors per tal de fer filigranes a l'aire. Aquesta afició que poc a poc va anar portant a la Ciutat, i al Club, gent d'un nivell social elevat, va fer que el nom de Banyoles i el seu "lago de plata" comencés a sonar dins aquest cercle d'esportistes, de tal manera que el 1961 se'ns concedia el disputar, entre els dies 13 i 15 d'agost, la primera prova internacional que es feia a la Ciutat i per extensió al Club: el Campionat d'Europa i del Mediterrani d'Esquí Nàutic. A partir d'aquest moment, l'èxit de l'estany va estar assegurat, i a banda de les proves nacionals de rem, que ja feia anys que es disputaven, es van començar a fer proves esportives de nivell internacional. Dos anys desprès, el 1963 eren dues les proves que es duien a terme, el 7 i 8 de setembre el Campionat d'Europa de Motonàutica i quinze dies abans, el 24 i 25 d'agost, el Campionat d'Europa Júnior d'Esquí Nàutic d'eslàlom, un campionat que va guanyar un jove Víctor Palómo, un home que anys mes tard, el 1969 es proclamaria campió del Món a Copenhaguen i que el 1976 ho tornaria a repetir, però aquest cop en una disciplina ben diferent, en els 750 cc. de motociclisme. Els dos anys següents es seguirien duent proves del calendari europeu, entre el 14 i el 16 d'agost de 1964 el Campionat d'Europa Júnior d'Esquí Nàutic i entre el 15 i 16 d'agost de 1965, el Campionat d'Europa i del Mediterrani d'Esquí Nàutic.

Arribats a l'any 1966 l'èxit assolit es tal i que se'ns planteja la possibilitat d'organitzar, el 3 i 4 de setembre, el primer esdeveniment de caire mundial, el Campionat del Mon de Motonàutica, classe DU (embarcacions amb una cilindrada de 600 a 700 cc). La veritat es que fou una aposta important, amb un pressupost d'un milió de pessetes (per fer-nos una idea el nou edifici del Club, inaugurat feia pocs anys, estava pressupostat en 6 milions) es va dur a terme un espectacle impressionant, en la que van participar els millors pilots d'arreu del món i que va aportar a la ciutat una quantitat tal de visitants que els diaris de l'època deien que la cua de cotxes per assistir a les proves arribava a Cornellà del Terri i que els encarregats de l'organització viatjaven amb motos, passant cotxe per cotxe, cobrant l'import de l'entrada. La competició, que va estar seguida per una gran quantitat de periodistes d'arreu del món, la va guanyar un jove alemany de 21 anys, estudiant de dret, Jorg Steinwascher, en contra del que era habitual, doncs aquest tipus d'esport era practicat habitualment per gent de mes edat.

I ja dins l'òrbita d'esdeveniments mundials, l'any 1971 es l'any de la "Rana Rita", l'any que entre l'11 i el 20 de setembre es duu a terme el Campionat del Mon d'Esquí Nàutic. però que ha passat a la història banyolina pel nom de la mascota escollida. Va ser un espectacle irrepetible, es van desplegar mitjans de comunicació de tot el mon: des dels nord-americans, passant per la BBC anglesa fins arribar a TVE que va retransmetre per primera vegada, pel Canal Mundovisión, les belles imatges dels salts dels esquiadors. A nivell tecnològic l'empresa suïssa de rellotges Longines estrena un nou sistema de mesuratge que permetia que en pocs segons sortís en un marcador electrònic la distància que havien saltat els esportistes. Fou un esdeveniment de gran ressó mediàtic, però a la vegada també va servir perquè l'Ajuntament, juntament amb el Club fessin pressió davant del Govern Civil per que s'arrangessin els accessos a l'estany i aconseguir l'obertura del Passeig Mossèn Constans.

Arribats l'any 1975 un altra esport, fins aleshores quasi desconegut a l'estany entra en joc: l'orientació subaquàtica. Així doncs, aquell any, entre el 28 i el 30 de març es va disputar el XIV Laurel de Oro de Orientación Subacuática, probes que eren puntuables per la Copa de Europa, i l'any següent, entre el 15 i el 18 d'abril, el XVè Laurel de Oro de Orientación Subacuática que també fou puntuable per la Copa de Europa.

L'any 1984, el mateix any que el Reglament d'Usos i Activitats de l'Estany prohibí la pràctica de la motonàutica i que en el referent a l'esquí nàutic s'adoptés una primera mesura que consistia en limitar a dues les motores que circulessin a la vegada, es va organitzar un altra Campionat d'Europa Júnior d'Esquí Nàutic. Aquest va estar el darrer campionat d'aquest esport dut a terme a Banyoles, doncs ja tenia el dies comptats, cosa que es va produir definitivament l'any 1992, en que el nou reglament prohibí expressament la pràctica del mateix. Però si d'una banda es tancava una etapa, entre el 19 i el 21 de juliol de l'any 1985 se n'obria una de nova amb la disputa de l'equivalent a un campionat d'Europa, el Match des Sèniors de Rem, un esport en el que el Club Natació Banyoles era conegut internacionalment però en el que fins el moment el nom de la ciutat no havia estat mai en el calendari internacional.

El 4 de desembre de 1987, un any desprès de que Barcelona fos escollida com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, Banyoles era nomenada sub-seu olímpica, començant aixì una carrera per tal d'adaptar l'estany i la ciutat a aquest esdeveniment. Abans, però, encara hi va haver-hi temps per fer dues proves d'ambit internacional. El 1989, entre el 12 i el 14 d'octubre es torna a disputar una altra proba puntuable per la Copa d'Europa, el XXVIII Laurel de Oro de Orientación Subacuática, i el 1991, entre el 31 de juliol i el 4 d'agost, com a prova test de la prova olímpica, el Campionat del Mon Júnior de Rem.

Entre el 27 de juliol i el 3 d'agost de 1992 va arribar el gran esdeveniment, les proves de rem dels Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, i es podria dir que va marcar un abans i un desprès i el punt mes àlgid en quant a proves esportives que pot organitzar una ciutat i el que arriba a representar per aquesta, ja que com va dir Joan Solana, el que fora aleshores alcalde de la ciutat, per Banyoles va suposar la segona gran revolució de la història del segle XX desprès de l'onada immigratòria per motius de treball dels anys 50 i 60.

I abans d'acabar la dècada, encara es faran dues proves internacionals mes: el 6 i 7 de maig de 1995 la 1ª Manga de la Copa del Mundo de Orientación Subacuatica - 1er Trofeo Fedas; una proba que es tornarà a repetir l'any següent, concretament l'11 i 12 de maig del 1996 en que es durà a terme una altra vegada la 1ª Manga de la Copa del Mundo de Orientación Subacuatica, i que en aquest cas correspondrà al 2º Trofeo Fedas.

Amb l'arribada del nou segle, l'esport rei serà el rem. Entre el 27 de juliol i l'1 d'agost de 2004 es va disputar el Campionat del Mon de Rem per a juvenils i sèniors en modalitats no olímpiques; el setembre de 2007, entre els dies 6 i 9, la UdG organitzarà el III Campionat Europeu Universitari de Rem i enguany, del 29 al 31 de maig, la darrera de les proves mundials, la Copa del Mon de Rem (una de les tres proves d'aquest tipus que es fan cada any arreu del mon).

En quaranta vuit anys, dinou proves internacionals en quatre esports diferents: esquí nàutic, motonàutica, orientació subaquàtica i rem, i en els que Banyoles, l'estany i el Club Natació Banyoles han imprès el seu nom dins el calendari mundial. Esperem que l'any 2010 puguem ampliar aquesta llista amb un cinquè esport, el piragüisme, ja que una vegada mes el nostre estany ha estat en el punt de mira internacional i ha estat proposat per dur-hi a terme el Campionat del Mon de Marató de Piragüisme.

Bookmark and Share