Articles - Esports

AMB LA CANYA A L'ESPATLLA

AMB LA CANYA A L

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.33, juny de 2008, pg.66

Ara que s'apropa el bon temps es el moment de parlar d'un esport com es la pesca, un esport que a l'igual que la cacera va néixer des del mateix moment en que l'home va tenir necessitat de menjar i en el cas de casa nostra, des del moment que l'home s'apropà a l'estany.
El document mes antic que tenim sobre la pesca, data del 3 de desembre de 1343, i fa referència a una Concòrdia feta entre l'Abat de Banyoles i Arnaldo de Casadevall de Cutzach, on s'expressa que una tercera part de les anguiles que aquest pesqui a l'Estanyol de Cutzach (correspondria a l'actual estany de la Guixera) siguin per l'abat. A partir d'aquí i durant bona part dels segles XV i XVI en son diversos els documents que fan referència a la pesca i a les prohibicions que hi comporta, sobretot si es fan servir altres estris que no sigui la canya, com ara els filats i el barbol. Poc a poc, però, s'anirà suavitzant aquesta prohibició i els afeccionats podran començar a pescar barbs, bagres, tenques o anguiles.
Arribats al segle XIX, amb la descoberta de l'estany i els seus entorns, i la construcció de les "pesqueres"que alguns afeccionats, amb el desig d'apropar-se mes a les fondalades de l'estany, construïren a la seva riba, va fer que poc a poc gent de fora vingués a Banyoles per conèixer l'estany. Un d'ells fou en Francesc Darder, que quedà captivat per la seva bellesa, però a la vegada sobtat per la pobre població de peixos que hi havia. Fou així com el 26 d'octubre de l'any 1910 es duia a terme la Primera Festa del Peix (que es repetí els anys 1911 i 1916), consistent en alliberar milers d'alevins de carpes, gardins i truites per tal de repoblar les aigües de l'estany. Uns dies abans, però, el 23 al matí, s'havia dut a terme un concurs de pesca en la que van prendre part els pescadors de la comarca i que fins l'any 1916 es va repetir cada any.
L'any 1941 es torna a dur a terme un altra concurs de pesca, organitzat pel Patronat de Pesca de l'Estany, però no serà fins l'any 1949 que per iniciativa de l'Ajuntament es crea un nou concurs de pesca, però aquest cop amb una continuïtat que arribarà fins els nostres dies i que es repeteix any darrera any per les festes de la Mare de Déu d'agost: el Concurs de Pesca a l'Estanyol. La creació d'aquest concurs comportà un problema en el si de la "Federación de Pesca Fluvial y Caza", doncs un concurs d'aquest tipus tenia que estar organitzat per una associació de pesca. Fou així com es creà la Sociedad de Pesca, la primera entitat d'aquest tipus a Banyoles i comarca, i que anys mes tard, el 1959, donarà pas a la "Asociación de Pescadores Deportivos del Lago"(que mes tard catalanitzaria el seu nom, per passar a anomenar-se Associació de Pescadors Esportius de l'Estany).
D'altra banda la creació d'aquest concurs va fer que es constatés l'escassetat d'espècies piscícoles de l'estany. De les antigues repoblacions, n'havia sortit un únic guanyador: el gardí, molt resistent i sense cap depredador (la truita no s'havia adaptat be, degut a la temperatura de les aigües, i les carpes no es reproduïen, ja que el gardí es menjava els ous). Serà així com poc a poc s'aniran fent noves aportacions de peixos: carpes (1951 i 1961), llucis (1955 i 1956), black-bass (1966), i així fins l'any 1979 es que s'acaben les repoblacions anomenades "incontrolades"per donar pas a les repoblacions de peixos autòctons.

Bookmark and Share