Articles - Esports

A PEU PER LA COMARCA DEL PLA DE L'ESTANY

A PEU PER LA COMARCA DEL PLA DE L

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.35, agost 2008, p.46

Amb l'arribada del bon temps, els camins s'omplen de gent que d'una manera o altra volen gaudir de la llum, de la natura i de tot allò que els curts dies d'hivern sembla ser que ens te vedats. I amb la intenció de que pensem que no sempre cal agafar el cotxe per anar ben lluny, sinó que al costat de casa tenim uns recorreguts que ens permeten recórrer la comarca al ritme que vulguem, avui voldria parlar de tres proves esportives, que malauradament han desaparegut, però que tenien en comú el recórrer bona part de la nostra comarca a peu.

La primera d'elles, es va dur a terme per primera vegada el diumenge 31 de març de 1963, sota el nom de I Marxa dels 80 kilòmetres. Foren 7 les persones que sortint de Banyoles, direcció Sant Miquel de Campmajor i Mieres arribaren a Olot i Riudaura; i a'aquí, per Sant Jaume de Llierca i Besalú, retornar a Banyoles. L'any següent es repetí el mateix itinerari, però el 1965, la junta del Centre decidí reduir el recorregut a la meitat, per tal de fer una prova mes accessible i popular. Així, amb un itinerari totalment nou, que passà per Esponellà, Crespià, Can Vilà, Besalú i Serinyà, amb sortida i arribada a Banyoles, el 4 d'abril de 1965 es donava la sortida, als quatre participants que s'apuntaren a la I Marxa dels 40 kilòmetres.

L'any 1971, amb un nou recorregut, que passà per Borgonyà, Pujals, Vilamarí, Terradelles, Vilademuls, Galliners, Vilavenut, Fontcoberta, Melianta i finalment Banyoles, el número d'inscrits arribà a 70. S'havia aconseguit un recorregut molt mes tranquil i poc a poc el nombre de participants anà creixent: l'any 1974, en foren 500; l'any següent gairebé es doblà; i el 1977 ja passaren dels 3500. Poc a poc el que va néixer com una cursa podríem dir entre amics, s'acabà convertint en una marxa de referència arreu del país i mes enllà, doncs venia gent d'arreu: Madrid, Sevilla, Zamora, .... França. L'any 1980 amb un itinerari lleugerament diferent, que passava per Esponellà, Vilert, Orfes, Galliners, Vilavenut i finalment Banyoles, la XVI Marxa arribà a la xifra de 9187 inscrits, el punt cabdal de la història de la prova. A partir d'aquí les inscripcions començaran a patir una davallada. L'any 1983, un any desprès de que es fessin petites modificacions el l'itinerari i s'eliminessin algunes pujades, la inscripció ronda els 5000 caminants, el 1985 els 4000 i el 1986 el 3500; però no per això l'organització defalleix, sinó tot el contrari, i entre d'altres es segueixen buscant noves rutes que engresquin a la gent. Serà així com, l'any 1989, amb motiu del 25è aniversari, la marxa canvia de recorregut, i els 1585 inscrits passaran per Camós, Corts, Pont Xetmar, Cornellà del Terri, Pujals dels Cavallers, Fontcoberta, Centenys, Martís, Serinyà, Usall, Lió i finalment Banyoles.

Finalment, el 15 de novembre de 1998, amb només 175 participants, es dona la sortida a la que seria la darrera Marxa del 40 kilòmetres. Van ser 34 marxes ininterrompudes, però la davallada constant de gent, producte entre d'altres coses per proliferació de marxes arreu, els problemes cada cop mes grans per poder dur a terme una marxa amb seguretat degut a l'increment del parc mòbil a les carreter i un sense fi de problemes burocràtics van fer que la directiva del Centre Excursionista prengués aquesta dolorosa decisió.

Quasi un any desprès, una altra entitat, l'Associació d'Amics de l'Aventura, agafà el relleu deixat pel Centre i es proposà dur a terme una altra marxa, amb unes característiques totalment diferents, ja que a diferència de l'anterior aquesta era una prova que fregava mes la resistència. Transcorria per camins i corriols, assolint diferents cims, amb un desnivell acumulat de 2400 metres i una temps màxim de realització de 24 hores. El 2 d'octubre de 1999, a les dotze del migdia, es dona la sortida a la I Marxa dels 100 kilòmetres, que travessant el Pla de Martís, s'enfilava cap a la Mare de Déu del Mont, i d'aquí, passant per Beuda, Besalú i Sant Miquel de Campmajor s'arribava al santuari de la M.D.de Rocacorba, des d'on es prenia el tram final que per Biert portava els "supervivents" fins a Banyoles. Malauradament, els esforços que tenia que fer l'organització, no compensava la baixa quantitat de participació, que rondava la trentena, i desprès de quatre anys, el 15 de juny de 2002 es donà la darrera sortida d'aquesta prova.

En total, 40 anys de marxes, que han travessat la comarca del Pla de l'Estany de nord a sud i d'est a oest, per la inacabable xarxa de carreteres, camins i corriols que la formen. Ara soms nosaltres, els que aprofitant el bon temps, ens tindríem que organitzar la nostra pròpia marxa, depenent de les condicions de cadascun i a la vegada que gaudim del paisatge fer un esport d'allò mes saludable.

Bookmark and Share