Articles - Entrevistes

JOSEP MARIA TEIXIDOR, UN EMPRESARI ENTRENADOR DE L'EQUIP DE WATERPOLO DEL CLUB

JOSEP MARIA TEIXIDOR, UN EMPRESARI ENTRENADOR DE L

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.54, agost 2015, pp.22-23

Nascut a Banyoles l'any 1980, en Josep Maria Teixidor Boadas va estudiar a l'escola de la Vila, amb els professors «d'abans»: Tarradas, Casamitjana, Tortós,... dels quals recorda que li varen inculcar, de la mateixa manera que anys més tard li passaria al Club, uns valors que l'han ajudat ha superar les dificultats del dia a dia. Desprès de fer el batxillerat a l'Institut Pere Alsius, marxà cap a Girona, on es llicencia en Enginyeria Informàtica, i més tard a Barcelona, on a banda de treballar en el sector privat, va cursar un postgrau d'aplicacions de mòbils a la UPC. Acabat el seu «aprenentatge» torna a Banyoles on als 26 anys, juntament amb un seu company d'universitat, el gironí Marc Coll, crea la seva pròpia empresa. Empresa a la que li dedica bona part del seu temps, tot i que encara li queda un bri per fer d'entrenador de l'equip absolut de waterpolo del Club Natació Banyoles.

Josep Maria, podem dir que ets un home de club. La veritat es que sí, que des que tenia 7 anys, en què tota la meva família ens vam fer socis del club, sempre he estat lligat a ell. Vaig començar fent un curset de natació el juny de 1987, i ja m’hi vaig quedar. Primer com a nedador i després formant part de l'equip de salvament i socorrisme i en paral·lel des dels 11 anys formant-me en les categories del waterpolo.

Però al club has fet altres coses que no són esport,... Si, es cert. Dels 14 als 18 anys vaig fer de monitor dels casals d'estiu i dels 18 fins al 22 de socorrista.

Tornant a l'esport dius que vas fer salvament i socorrisme. Tenia 17 anys i tenia d'entrenadora a la Gemma Carnero. És una edat en que si no despuntes molt com a nedador, has de buscar noves sortides, ja que el ritme d'entrenament és molt alt. I fou aleshores que l'entrenadora em va proposar de provar aquesta altra modalitat que feia molts anys ja s'havia practicat al club però que ja no es feia. Podem dir que vaig formar part de la primera generació que va recuperar aquest esport pel club.

I el waterpolo quan? El waterpolo podem dir que gairebé des del començament, ja que amb 11 anys ja feia natació i waterpolo, i entre els 17 i els 20 ho combinava amb el salvament. Però a partir dels 20 ja vaig deixar de fer salvament i aleshores només em vaig dedicar el waterpolo, tot i que al mig vaig agafar una excedència de dos anys que per estudis vaig anar a Barcelona, on nedava al Mediterrani per tal de mantenir-me en forma. Va ser en aquesta època en que vaig jugar amb el Club Waterpolo Anglès, que era un club que no m'exigia tant per la categoria on estava.

Segueixes practicant la natació? Doncs no, ja que vaig tenir un problema d'orella i ara l'aigua quasi no la toco, però ara vaig a córrer, spinning i un cop per setmana jugo a futbito. No puc estar sense fer esport.

Però desprès de l'experiència barcelonina tornes a Banyoles, no? Si, vaig estar tres anys més jugant i als 28 anys vaig passar de «piscina a banqueta», de jugador a entrenador. Primer de cadets, després juvenils i absoluts i la propera temporada repetiré a l’absolut ... però per sort tinc un segon entrenador que val molt i ens ho anem combinant per que tot sol no podria fer-ho.

I a nivell professional... Aquests dos anys a Barcelona, mentre feia un postgrau, vaig treballar en una empresa privada on vaig aprendre a tractar amb els clients i a fer projectes en equip, però em notava lligat i quan vaig acabar el postgrau vaig tornar a Banyoles, on juntament amb un meu company de carrera vàrem començar el projecte d'empresa que avui en dia seguim desenvolupant.

Tenies 26 anys i cap experiència com a empresari. Cap ni una. Però teníem ganes de fer coses amb mòbils, en una època en què només es feien servir per enviar missatges i jugar i les empreses com a molt per a fer comandes. Primer vam començar a la plaça de les Rodes, a tocar del carrer Gran, en l’àtic de casa dels meus pares i mig any després ja vam obrir una oficina a peu de carrer, en el mateix edifici. Fou així com va néixer Sixtemia Mobile Studio, una empresa especialitzada en aplicacions per mòbils.

I que és el que feu? Ajudem a les empreses a fer servir el canal mòbil com una via més de comunicació, promoció o eina de treball. Per exemple que tots els vídeos que té TV3 a la web, la gent els pugui veure pel mòbil, però en format per mòbil.... o que una empresa pugui mostrar tot el seu catàleg ... o que els seus comercials puguin passar les comandes ... Fem aquestes aplicacions. Però son aplicacions diferents d'una web. Fem aplicacions —el que es coneix com apps—que siguin àgils, còmodes i eficients. El nostre secret és sintetitzar molt bé la informació que realment necessiten trobar-hi els usuaris a l’app dels nostres clients.

Com s'aconsegueix un client com TV3? Un dels valors de Sixtemia és la sensibilitat amb l’entorn i la societat, als dos socis ens agrada molt col·laborar en activitats benèfiques i l'any 2010 els hi vam oferir la possibilitat de crear una app en motiu de la Marató de TV3, on veure el marcador, explicar la malaltia, fer el donatiu,... Ells encara no en tenien cap i els hi va agradar i des de llavors que els hi anem fent coses.

Com vau començar? De fet vam començar treballant per fora d'Espanya. Era l'any 2008. Fent el postgrau jo havia conegut un escocès que treballava per una agència sueca. Però ells feien apps per a telèfons com Nokia però no per iPhone. Ens varen preguntar si fèiem alguna cosa. Els hi vàrem dir que sí, tot i que la veritat no ho havíem fet mai. Però ens hi vam posar. I a partir de llavors els projectes que ells feien, nosaltres els hi fèiem per iPhone: aplicacions per Universal Studios (com veure tràilers de les pel·lícules), per Heineken,... pàgines grogues per diferents països, com Polònia, un idioma que no enteníem i un llarg etcètera.

I poc a poc us aneu acostant... Si, a poc a poc se'ns va obrir el mercat nacional. Primer Madrid i Barcelona, i des de fa poc més d'un any el gironí sembla que s’anima.

I arriben els reconeixements. El primer va ser l'any 2012, el Premi Jove empresari gironí; el 2013, Banyolí de l'any per la iniciativa empresarial, que personalment em va fer molta il·lusió, i aquest any 2015, el Premi a la Millor App per Pukono, coneguts com a Premis Cactus que premien els millors projectes digitals i de màrqueting de la província de Girona.

I també arriben els canvis. L'any 2014 va ser un moment en que necessitàvem fer un canvi, encara que no sabíem el què. I va ser quan ens va sortir la possibilitat de col·laboració amb altres empreses... i això va ser el que ens va portar tot just fa cinc mesos a fer el salt de la plaça de les Rodes al Parc Tecnològic de Girona, tot i que segueixo dient que l'empresa és banyolina.

I tornant a l'esport, tants anys de practicar-lo, a banda de la condició física, t'han servit per quelcom més? En el meu cas, que mai vaig ser un nedador que va despuntar, però si vaig aprendre a comprometre’m i a complir. I de fet un any em van donar un premi al «nedador destacat de l'any», per l'esforç i constància, que crec que són els valors que ha de tenir un esportista I això és el que m'ha servit, sobretot quan vaig entrar a treballar en l'empresa privada, ja que va ser quan em vaig adonar d'aquells que m'havien inculcat, tant a l'escola de la Vila com al club: esforç, treball en equip i respecte als superiors.

I ja per acabar dues preguntes sobre el futur. A nivell empresarial, tens algun projecte a curt termini? I a nivell club, com veus el futur del waterpolo?. Ara estem en un moment de clar creixement, estem ben posicionats al mercat i això ens està ajudant molt ara que sembla que la situació conjuntural millora, de fet fa pocs dies hem incorporat nous programadors a l’equip. I ens fa il·lusió tornar a fer projectes fora del país, per exemple, ara estem elaborant una app per una gent d'Aràbia que vol una aplicació per vendre cotxes de luxe ... i pel que fa al club, estem molt il·lusionats amb el projecte de l’any vinent, al grup actual s’hi sumarà ara una fornada de cadets espectacular. És un grup que quan els veus jugar motiven tant que fins i tot han aconseguit que companys meus dels anys 91-92 tornin a jugar per poder jugar amb ells. De fet he seguit el model americà que fan servir moltes empreses on assignen un veterà als joves, és la figura del Mentor. I saben que tenen una persona de contacte per a qualsevol tema d'equip que els hi faci cosa parlar amb l'entrenador I a més hem fitxat un porter de primera divisió, provinent del Terrassa, que està il·lusionant a tota la secció.

Bookmark and Share