Articles - Costums i tradicions

SANT MARTIRI└ EN EL DIA A DIA BANYOL═

SANT MARTIRI└ EN EL DIA A DIA BANYOL═

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
n˙m.97, octubre 2013, p.23

D'enšÓ que els dos joves florentins que transportaven les restes de Sant MartiriÓ, varen arribar a Banyoles, el nom del sant s'ha anat introdu´t en el dia a dia de la ciutat.

El primer lloc on trobar quelcom associat al seu nom Ús al lloc on, segons diu la llegenda, l'animal que transportava les despulles del sant es va parar en sec sense voler avanšar. ╔s l'anomenat Puig de Liˇ, que amb el pas del temps va esdevenir el Puig de Sant MartiriÓ. ╔s el mateix que va passar amb l'antiga carretera que passava a tocar d'aquest puig, la que anava de Banyoles a Besal˙, la qual, mÚs enllÓ de les muralles i del que era el portal de Besal˙ ŚmÚs tard Portal de Sant MartiriÓŚ, el 1577 ja era coneguda com Carrer de Sant MartiriÓ. ╔s el mateix carrer on trobem dos blocs de pisos, en el n˙meros 112 i 117, que reben el nom d'Edifici Sant MartiriÓ.

Seguint amb la llegenda, sabem que l'abat va fer bastir una construcciˇ per acollir les restes del sant, i que el 1279 era coneguda com a Capella de Sant MartiriÓ. Unes restes que a partir de 1453 es varen dipositar en una nova caixa, folrada de plata, coneguda com l'Arqueta de Sant MartiriÓ. La gran devociˇ que va anar agafant aquest indret, va fer que aquesta capella fos substitu´da por una edificaciˇ que va rebre el nom de Monestir de Sant MartiriÓ, per˛ el pas dels anys, varen malmetre el conjunt, de manera que el 1784 es colĚlocava la primera pedra de la que havia de ser l'EsglÚsia de Maria S.S. dels Dolors i de Sant MartiriÓ. D'aquesta esglÚsia, ben poca cosa en queda, d'aquÝ que amb l'objectiu de recuperar-la, l'any 1966 es va crear l'Associaciˇ pro-capella de Sant MartiriÓ en el Puig de Liˇ.

Seguint dins l'Ómbit religiˇs podem esmentar la Capella de Sant MartiriÓ, inaugurada el 1944 al monestir de Sant Esteve. El mateix monestir que tenia com a campana mÚs emblemÓtica l'anomenada Martiriana. TambÚ era d'on sortia la processˇ per tal de Portar Sant MartiriÓ a l'Estany, en la qual es demanava la protecciˇ del sant; tambÚ n'Ús la seu de la Confraria de Sant MartiriÓ, la primera referŔncia de la qual es remunta a l'any 1400, i Ús on es canten els Goigs del Gloriˇs Bisbe y MÓrtir.

Fora de l'entorn del monestir, a l'esglÚsia de Santa Maria dels Turers es venera la seva imatge en un vitrall; a la fašana del n˙mero 18 del carrer Jacint Verdaguer, una placa recorda que el lloc on hi haguÚ una capella dedicada al sant; a la fašana del n˙mero 26 del carrer de Sant MartiriÓ, hi havia una imatge de fusta que fou destrossada a la Guerra Civil. Anys desprÚs, se'n va comprar una de nova que Ús la que hi ha avui en dia. Per ˙ltim a l'avinguda dels Pa´sos Catalans 195, hi ha una finca on, al cim de la porta dĺentrada de la vivenda, s'hi pot veure una capella dedicada al sant, bene´da lĺany 1965.

Poc a poc, aquesta devociˇ va anar agafant tanta volada que el 1368, el rei Pere III de Catalunya-Aragˇ va concedir a la poblaciˇ les Fires de Sant MartiriÓ, coincidint amb els dies que es festejava la diada del sant, que era el 24 de novembre. Per˛, amb els anys, la fira va agafar un caire l˙dic i festiu, i el barreig amb la religiosa, va fer que una es deslluÝs en favor de l'altra, d'aquÝ que l'any 1959, es va modificar la data de la festa major banyolina, per tal de diferenciar-la de la fira comercial: la festa religiosa, la Festa de Sant MartiriÓ, es va separar de la Fira de Sant MartiriÓ i va passar a celebrar-se el 24 dĺoctubre, un mes abans. Unes festes que van associades al pas dels nostres gegants, la Maria i en MartiriÓ, a la sardana i al fet musical en general i en la que no podria faltar una instituciˇ que portÚs el nom del sant, l'Orquestra Sant MartiriÓ, creada els anys setanta del segle passat i ressuscitada l'any 2011, desprŔs de trenta anys d'inactivitat, en motiu d'un homenatge a l'artista banyolÝ LluÝs VilÓ. I parlant de grups, hem de recordar tambÚ el primer grup d'escoltisme masculÝ, creat a Banyoles l'any 1955, i que responia al nom d'Agrupament Escolta Sant MartiriÓ.

AixÝ mateix hi ha un grup de cases a les Cases Barates que porten el nom del sant, i tambÚ hi havia una fÓbrica i marca de galetes i rebosteria industrial, que durant molts d'anys va portar el nom del sant arreu de l'estat, el Forn San MartiriÓ.

I per ˙ltim comentar que moltes proves esportives, al llarg del temps han portat el nom o patrocini del Sant com ara la Travessia de Sant MartiriÓ o la Regata de Sant MartiriÓ.

Bookmark and Share