Articles - Costums i tradicions

PER SANT JORDI, ROSES I LLIBRES

PER SANT JORDI, ROSES I LLIBRES

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.139, abril 2017, p.17

Tot i que la veneració a Sant Jordi es remunta al segle VIII, no serà fins el 23 d'abril de 1456 quan es convertirà oficialment en patró de Catalunya al ser declarada festa de precepte. Aquest fet, juntament amb el costum, també medieval, de celebrar una Fira de roses o «dels Enamorats» al Palau de la Generalitat, serà l'inici de l'actual festa. Un costum aquest, que tot i ser-ne tradicional, no es popularitzarà fins el 1914 gràcies a l'impuls de la Mancomunitat.

El sant en sí n'era un cavaller que estava sota les ordres de l'emperador Dioclecià, i que es va negar a seguir les seves ordres pel que feia a perseguir cristians, per la qual cosa va ser martiritzat i decapitat un 23 d'abril de l'any 303. Molt aviat el començaren a venerar com a màrtir i al seu entorn començaren a sorgir llegendes, com la que ens parla del combat aferrissat que va mantenir el cavaller amb un drac, el qual va caure travessat per l'esmolada espasa del nostre heroi, i segueix la llegenda dient que dels degotalls de sang que arribaven a terra en va néixer un roser que floria amb profusió cada mes d’abril.

Però a la festa de la rosa, es va afegir a partir de l'any 1926 l'anomenat «Dia del llibre» i el costum de regalar-ne un. Fou aquesta una iniciativa sorgida de l'escriptor d'origen valencià, però afincat a Barcelona, Vicenç Clavel. I tot i que en un principi ambdues festes estaven separades, ja que com a primera data per aquesta celebració s'escollí el 7 d'octubre, dia del naixement de Miguel de Cervantes, a partir de 1930 es va traslladar al 23 d'abril, la data de la seva mort i també de la de William Shakespeare, un altre dels màxims exponents de les lletres mundials. L'any 1996 la Unesco declarava aquesta data Dia Internacional del Llibre. Des de llavors, tot i els alts i baixos soferts per la festa sempre s'ha vinculat aquesta data amb el costum de que les parelles es regalin un llibre i una rosa «vermella com la sang».

A Banyoles, precisament aquell any de 1930, les festes varen consistir en una cerimònia religiosa a l'asil, una ballada de sardanes a la plaça i un posterior dinar amb els vells de l'asil sufragat pel la Comissió. A partir de llavors i fins l'esclat de la Guerra Civil serà un costum que es repetirà cada any, juntament amb el de regalar un llibre, tal i com deia el diari Avant de 1935: «[...] gairebé tothom en aqueix dia, sol adquirir algun llibre; uns per atzar, altres premeditadament [...]».

Tindrien que passar quasi bé un quart de segle per que la festa tornès a agafar força. I això passarà a partir dels anys seixanta en que la mateixa es convertirà en símbol d'un incipient catalanisme, de manera que ja a finals de la dècada la festa estava totalment recuperada, tal com deia la revista Horizontes de 1967 que començava dient «ho bonic que és veure una noia amb una rosa i un llibre a la ma, que són els presents autèntics dels enamorats catalans» per afegir que «procurem obsequiar a la nostre estimada, amb l'inútil però meravellós regal d'unes roses i si les acompanyem d'un llibre, que no sigui un llibre de cuina, ni de qualsevol altra tècnica, sinó de poesia o de literatura».

En un començament, els llibreters es conformaven en exposar als seus aparadors les novetats bibliogràfiques, però el 1970 ja es parla de parada de llibres i roses a la «Plaza de España» i uns anys més tard ja es parla de «gran animación con motivo del dia del libro» amb parades de llibres i discs, però encara no de roses, com diu Horizontes l'any 1976 «no s'entén que per la Diada de Sant Jordi només es vegin parades de llibres i en canvi no se'n vegi cap de roses».

Finalment el 1977, dos anys desprès de la mort del dictador, a la plaça major ja es venien llibres, roses i banderes catalanes.

Bookmark and Share