Articles - Costums i tradicions

L'ESCALFALLITS

L

L'Agenda
núm.71, juny 2018, pp.76-77.

Una onada de fred que va paralitzar la Gran Bretanya a finals de 2009 va dur a un client d'una cadena hotelera anglesa a demanar que li escalfessin el llit, cosa que van fer però «amb calor humà» ja que no hi havia mantes elèctriques. A partir de llavors aquesta cadena d'hotels ho va implantar, i actualment la feina d'escalfallits la duen a terme, abans no arribi el client, personal del propi hotel abillats amb una bata, guants, gorres i mitjons, de manera que la «higiene sigui màxima».

Però no cal arribar a aquests extrems, i ja al segle XVII hi havia un estri que servia per aquesta funció. Era un braser especial que rebia el nom d'escalfallits, tot i que també se'l coneixia com a burro, en referència, segons alguns autors, al fet de que la seva forma s'assembla a un tipus de biga coneguda amb aquest nom. Altres opinen que se'ls va donar el nom de burros perquè, substituïen de nit l'escalfor animal.

Era una estructura de fusta al bell mig de la qual hi havia una mena de safata on es dipositava un braser o bé un recipient amb brases incandescents que generaven escalfor sense perill de calar foc, ja que la seva estructura impedia que els llençols o altres materials inflamables entressin en contacte directe amb el caliu i es pogués comunicar el foc a la roba del llit, tot i que calia anar amb cura amb les guspires.

També hi hi havia unes altres variants que eren unes caixetes de coure o llautó ben polides, que s'omplia de brases o pedres calentes, amb un mànec llarg, de fusta o metàl·lic, i una tapa enreixada o bé foradada, per deixar sortir l'escalfor. Aquest estri es refregava per dintre el llit per escalfar-lo.

Hi havia una variant en que en lloc d'un mànec llarg tenia com una mena de nansa que més que tot servia per poder-lo transportar sense cremar-se, però que a diferencia del de mànec que es movia amunt i avall, aquest es deixava fix.

I fins i tot al llarg del segle XIX també es varen fer servir un tipus d'escalfadors, metàl·lics i totalment tancats, de forma cilíndrica, amb un tap de rosca a la part superior, que estaven destinats a contenir aigua calenta.

La gradual introducció d'estufes i altres sistemes de calefacció en els habitatges, i l'aparició de mecanismes específics i menys perillosos per escalfar el llit, com les estores elèctriques i la bossa d'aigua calenta, els varen fer desaparèixer de les llars domèstiques on sempre havien tingut un lloc prominent, doncs ens uns anys en que no totes les habitacions de la casa disposaven d'una font de calor, els dormitoris podien quedar molt freds al llarg de l'hivern, d'aquí que introduir un d'aquests elements dins del llit era una manera de suavitzar la sensació de fred i d'humitat dins del llit.

Bookmark and Share