Articles - Costums i tradicions

GOIGS DELS GLORIOSOS GERMANS MARTIRS ELS NOIS ST, JUST I ST. PASTOR QUE’S VENEREN EN LA CAPELL DEL VEÏNAT DE PEDRINYÀ

GOIGS DELS GLORIOSOS GERMANS MARTIRS ELS NOIS ST, JUST I ST. PASTOR QUE’S VENEREN EN LA CAPELL DEL VEÏNAT DE PEDRINYÀ

Revista de Banyoles
núm.1036, febrer 2020, pp.14-15.

Alcalà fou el jardí /// que produí flors tan belles, /// que essent encara poncelles /// alegre al cel oferí [...] /// Lo seu pare sant Vidal /// en sa patria de Alcalá, /// pera guardarlos de mal /// al Jesus los incliná [...]
Els sants Just i Pastor –també coneguts com els Sants Xiquets, els Sants Nens o els Sants Infants– van ser uns màrtirs hispanoromans nascuts possiblement a Alcalà d’Henares, a la província de Madrid, els anys 297 i 295 respectivament. Segons la tradició, eren fills de Sant Vidal, un legionari natural de Tielmes, província de Madrid, i d’aquí que digui que possiblement eren nascuts a Alcalà d’Henares, doncs hi ha autors que els fan fills de la mateixa ciutat on va néixer el seu pare, el qual fou martiritzat a Itàlia als voltants de l’any 293 per no renunciar a la seva fe. Si seguim a la tradició, els dos germans varen ser educats per una seva tia, Santa Marta d'Astorga, que estava molt relacionada amb els legionaris que es varen convertir al cristianisme al nord d'Àfrica i posteriorment es varen assentar prop d’aquesta ciutat lleonesa. Però el fet de que fos aquesta santa qui se n'ocupà de l'educació cristiana dels dos nois és totalment improbable tota vegada que fou martiritzada i executada sota el regnat de Deci, el qual va fer-ho entre els anys 249-251 quan encara faltaven gairebé una cinquantena d’anys per que naixessin els dos germans.

El president Dacià /// a vostra pàtria arrivant, /// un bàndol molt terminant /// contra'ls fidels publicà [...] /// Y las lletras aprenent, /// las deixan ab esplendor […] /// Llençant en l'aula'ls cartells /// ja savis en l'alta ciencia, /// de Dacià a la preséncia, /// volareu herois novells.
Sigui com sigui, el cas és que l’any 304 quan Dioclecià ordenà la persecució dels cristians els seus estudis els duien a terme a la ciutat d’Alcalà d’Henares. Va ser aquest any quan Publio Dacià promulgà l'edicte imperial i va ser llavors quan els dos germans Just i Pastor, que comptaven amb uns 13 i 9 anys respectivament, assabentats del mateix, abandonaren l’escola, llençant al terra les seves tabletes i varen córrer a trobar Dacià, tot dient-li que ells eren deixebles de Crist.

Per vostres raons confós /// el tirà us feu açotar, /// els torments a desafiar /// us exhorataveu tots dos: /// dels butxins la crueltat /// no us infundí cap temor /// Havent vist el President /// vostra constant fortalesa, /// al camp Laudable amb prestesa /// dur-vos manà ocultament /// i allí foreu sens pietat /// degollats pel vil lictor.
Portats davant Dacià es negaren a abjurar del cristianisme, motiu per el que van ser fuetejats i decapitats a les afores de la ciutat, en un camp anomenat Laudable, on varen ser abandonats els seus cossos.

Al lloc on van ser executats, anys després es va alçar una capella per a allotjar les seves restes. Redescobertes cap el 412 pel bisbe Asturi de Toledo, féu aixecar un temple sobre la cripta.
Segons la tradició i per causa de la devoció que hi havia cap els sants, es va anar despoblant a poc a poc l'antiga ciutat romana de Complutum (l'antiga Alcalá d'Henares, a dos quilòmetres en direcció a Madrid), mentre que al voltant de la seva tomba dels joves es van anar construint les primeres cases de l’actual Alcalá d'Henares, qui acull als Sants Just i Pastor com els seus fundadors i sants patrons.
Com va passar amb moltes altres relíquies, als voltants del 760, per a salvar-les dels invasors musulmans, les restes dels dos germans van ser traslladades, en aquest cas per Sant Ulbici, fins la ermita de Santa María, un lloc apartat dins de la Vall de Nocito. Anys més tard part de les relíquies foren dipositades a l’església de Sant Pere el Vell d’Osca i la resta a la ciutat francesa de Narbona.
El 1567, el papa Pius V, va promulgar una butlla papal que ordenava que part de les relíquies que estaven a Osca fossin traslladades a Alcalá d'Henares, ciutat del seu martiri. El mes de novembre d'aquell mateix any, el rei Felip II i el seu fill el príncep Carles, van enviar sengles cartes dirigides totes dues a Bisbe d'Osca, comminant-lo a complir amb l'ordenat pel Papa. Així va ser com el 7 de març de 1568 part de les relíquies dels sants Just i Pastor van ser remeses a la ciutat d'Alcalá d'Henares, de la qual són patrons els "Sants Nens", i col·locades a l'altar major de l'església col·legial, actual catedral. A banda de ser els patrons de la vila on van ser martiritzats i de Tielmes, són els patrons de diverses poblacions de les províncies de Lleó, Astúries, Navarra, Osca, Barcelona, Zamora, Badajoz, Segovia, Cantabria, Valladolid i Pontevedra. Així mateix hi ha moltes esglésies dedicades a ells sota els noms de: església de Sants Just i Pastor, església de Sants Nens o església de Sant Just i Sant Pastor.
Al Pla de l'Estany es veneren a l'església dels Sants Just i Pastor de Pedrinyà, un veïnat de masies disperses a l'extrem nord del municipi de Crespià.
Els dos germans es representen sempre junts, vestits amb una túnica curta, típica de la indumentària infantil en època romana, essent el seu atribut més característic la palma, habitual en la iconografia de tots els sants màrtirs dels primers temps del cristianisme. També poden portar un llibre, donant a entendre que eren escolars. La seva festivitat se celebra el 6 d'agost.

Bookmark and Share