Articles - Costums i tradicions

GOIGS DE SANTA EULALIA VERGE I MARTIR [...] PATRONA DE PUJALS DELS CABALLERS [...] TITULAR DE LA PARROQUIA DE CRESPIA.

GOIGS DE SANTA EULALIA VERGE I MARTIR [...] PATRONA DE PUJALS DELS CABALLERS [...] TITULAR DE LA PARROQUIA DE CRESPIA.

Revista de Banyoles
núm.1041, juliol 2020, pp.14-15.

En la Mérida nasquereu /// de pares molt principals. /// I en virtut sempre cresquereu /// possehint nobles caudals; [...]
L'Eulàlia va néixer a Augusta Emerita, l'actual Mèrida, la capital d'Extremadura, aproximadament l'any 292 i era filla del senador romà Liberio, que com tota la resta de la família havien abraçat el cristianisme.

Aquell cínich Dacià // que orgullosament temptava /// esborrar tot lo chistià /// caun l'Espanya governava [...]
Quan ja havia acomplert els 12 anys l'emperador Dioclecià va dictar un decret mitjançant el qual es prohibia als cristians donar culte a Jesucrist i manant-los adorar els ídols pagans.
Davant d'aquesta prohibició, la jove Eulalia es va revoltar i es va proposar protestar davant els delegats de govern.
Por temor d'aquell malvat, /// els pares tant vos aymaven, /// que fóra de la Ciutat /// tot seguit vos retiraven [...]
Davant de l'actitud presa per la jove, els seus pares, veient que podia córrer perill de si s'atrevia a portar endavant la seva protesta contra la persecució dels governants, se la van endur al camp, a una casa situada a les ribes del riu Albarregas, un afluent del Guadiana. Però al poc s'escapà i marxà cap a Mèrida, a enfrontar-se a Dacià, el governador de la ciutat.

[...] galana, ferma, animosa /// cercàu martiri afrontós [...]
Segons la tradició l'encontre es va dur a terme el 10 de desembre de l'any 304, i segons diu Dacià, en un principi, va intentar oferir regals i promeses perquè canviés d'opinió, però finalment veient que seguia convençuda de les seves idees cristianes, i que no pensava obeir la llei de l'emperador va manar que fos obligada a acomplir-ho.

[...] manà, el vil, fosseu tractada /// amb assots i oli bullent [...] Ja en el pit i en els costats /// se us posen ferros encesos /// fins que'ls membres dislocats /// teníu, i els ossos malmesos [...] Se us crema i neu potentosa, /// morint cobreix vostre cos /// Acabeu la vostra vida, /// escollida, /// tothom diu que en creu clavada /// fent de Jesús imitada.
La descripció del seu martiri es senzillament esgarrifos. Fuetejada, colpejada i esquinçada la seva pell amb ganxos de ferro, sobre les seves ferides hi varen posar torxes enceses de tal manera que la seva cabellera es va incendiar, morint cremada, tot i que altres versions diuen que fou clavada, nua, en una creu.
Segons el poeta Prudenci, quan la seva ànima va espirar, de la seva boca sortí un colom que s'aixecà volant cap el cel. Aleshores els seus botxins, espaordits, varen sortir corrent abandonant el cos de la jove. I al poc va començar a nevar de manera que la neu cobrí el cos nu d'Eulàlia i el conservà fins que fou recollit per un grup de cristians que li van donar honrosa sepultura on amb el temps es va aixecar un temple en el seu honor, la Basílica martirial de Santa Eulàlia de Mèrida.

La notícia de la vida i martiri de la santa es va expandir ràpidament per l'Imperi Romà, convertint a la ciutat de Mèrida en un de les fites més importants de peregrinació de l'Europa occidental durant l'alta edat mitjana.
El 780 el seu cos va ser traslladat a Oviedo per Silo I d'Astúries per a protegir-lo de la invasió musulmana. Avui les seves relíquies es conserven a la Capella de Santa Eulàlia de la mateixa catedral d'Oviedo, en una urna d'argent. És molt conegut el poema Pleitu ens Uviéu i Mèrida poles cenices de Santolaya (Plet entre Oviedo i Mèrida per les cendres de Santa Eulàlia) d'Antón de Marirreguera que és el primer poema en asturià d'autor conegut i va ser escrit en el segle XVII.
Fins a la proclamació de Santiago Apòstol, Eulàlia va ser invocada com a protectora de les tropes cristianes en la Reconquesta i patrona de les "Españas". De la mateixa manera que fins a la proclamació de la Mare de Déu de Covadonga com a patrona, va ser també santa patrona d'Astúries, tot i així des del 1639 és patrona d'Oviedo. A Catalunya, és la patrona del Papiol (Baix Llobregat).
Actualment, ostenta el títol d'alcaldessa perpètua de Mèrida i patrona d'aquesta ciutat. Així mateix, exerceix el seu patronatge sobre nombroses localitats d'Espanya, Portugal, Itàlia, Hispanoamèrica...
Al Pla de l'Estany és patrona de Pujals dels Cavallers, i a Crespià n'és la titular de la seva església parroquial.

La iconografia més coneguda de la santa és la que se la veu amb palmell del martiri a la mà, si bé també se la representa amb un llibre, una creu, un colom o fins i tot amb una graella.
Una de les representacions més antiga que es coneixen de la màrtir és la que figura en el mosaic de Sant Apolinar Nou de Ravenna (Itàlia), obra mestra de l'art cristià-bizantí. Però no és la única. A tall d'exemple podem esmentar la pintura mural del segle XV de l'ermita de Santa Eulàlia d'Almonaster la Real (Huelva), el retaule del segle XVI de la catedral de Mèrida (Badajoz) i les pintures del segle XVII del santuari de Santa Eulàlia de Totana (Murcia).
Però no tant sols la pintura se n'ha fet ressò. El gran poeta, dramaturg i prosista espanyol Federico García Lorca poetitza el seu martiri en el primer del tres romanços històrics que complementen el seu Romancero gitano, titulat el “Martirio de Santa Olalla” [Olalla és la versió gallega del nom Eulàlia, de la mateixa manera que en asturià seria Santolaya].

Com apunt final esmentar que actualment hi ha serioses dubtes sobre la historicitat de la vida i martiri de Eulàlia de Barcelona, podent tractar-se d'una versió de Santa Eulàlia de Mèrida. Si bé la referència més antiga de la santa de Mèrida es remunten al segle IV, el primer testimoni escrit de la santa barcelonina és l'himne Fulget hic honor Sepulcri del Bisbe Quirze de Barcelona datat, aproximadament, en 660. A més cal dir que la llegenda de la segona reprodueix, a més del nom, múltiples fets i turments de la santa de Mèrida, podent tractar-se d'una duplicació de personalitat hagiogràfica. Aquesta duplicitat va ser estudiada per Àngel Fàbrega Grau, qui en 1958 va publicar Santa Eulàlia de Barcelona, revisió d'un problema històric. Finalment el 2004 Santa Eulàlia de Barcelona va ser retirada del Martirologi romà, passant a la categoria de "santa tradicional".

Bookmark and Share