Articles - Costums i tradicions

GOIGS DE SANT MAURICI... VENERAT A LA CAPELLA D'ESCALS (PUJARNOL)

GOIGS DE SANT MAURICI... VENERAT A LA CAPELLA D

Revista de Banyoles
núm.1032, octubre 2019, pp.12-13.

Sant Maurici, és un dels sants més populars a Europa occidental. Al llarg de l'Edat Mitjana, Sant Maurici va ser el sant patró de diverses dinasties europees, com la Casa de Borgonya i la Casa d'Austria; d'ordres de cavalleria, com la del Toisó d'Or; així com dels emperadors del Sacre Imperi Romà-Germànic, molts dels quals van ser ungits davant l'altar de Sant Maurici, a Sant Pere de Roma; i fins l'any 916, la suposada espasa i els esperons del sant formaven part del ritual de la coronació dels emperadors austro-hongaresos. Actualment hi ha més de 650 llocs sagrats que porten el nom del sant.
Al Pla de l'Estany es venera a l'església de Sant Maurici de Calç ó Descals, al municipi de Porqueres Segons consta en les butlles de Benedicte VIII (1017), d'Urbà II (1096) i d'Alexandre III (1175), aquesta església era una possessió de l'abadia de Sant Esteve de Banyoles, i ja se l'esmenta amb el nom de "Sancti Mauritii de Calvis".
Aquesta església forma part d'un conjunt amb una masia fortificada i torre de defensa, que durant els segle XIII i XIV pertanyia a la família Calç.

[…] Thebas vos vegé soldat, /// Y Gefe desde l'moment /// D'una Legió sou nombrat /// Per socorrer l'Occident [...]
Maurici era el comandant de la Legió Tebana, la nomenada «III Diocletiana Thebaeorum», integrada només per cristians procedents de la província de la Thebaida, a l'Alt Egipte. Aquesta legió juntament a la «I Maximiana Thebaeorum» havien estat creades per Maximià Herculi (c.250 – c.310) i Dioclecià (244-311) en els seves campanyes al Nord d'Àfrica quan, després d'haver sotmès les ciutats de Coptos i de Busiris, al Baix Egipte, van reclutar joves per a formar tres Legions, les dues esmentades i la «I Jovia Foelix Thebaeorum».
Aquesta legió estava acantonada a Tebas (Egipte) abans de ser traslladada a Aelia Capitolina, l'actual Jerusalem, on tres dels seus principals oficials, Maurici, Exuperi i Càndid, van ser convertits al cristianisme pel bisbe Himeneu, que va ocupar el tro entre el 266 i el 298.
A finals de l'estiu de 285 van rebre ordres de marxar cap a la Gàl·lia per auxiliar a l'emperador Maximià en la seva lluita contra els bagaudes (partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaven contra els latifundis i l'autoritat imperial).

[...] Aixis qu'en Roma arribá /// Vostre Thebea Legió /// De Marcelino alcansá /// La papal benedicció [...]
Segons la llegenda, de camí cap el seu destí, van passar per Roma, on Maurici, comandant d'aquesta legió, aprofità per visitar al papa, que uns diuen que era Marcel·li i altres Marcelo, però aquí cal fer un aclariment, ja que si donem per cert que va anar a Roma, i va veure alguna autoritat eclesiàstica, no va ser aquest Papa, doncs Marcelo I ho fou entre 308 i 309 i l'anterior, Marcel·lí ho va ser entre el 296 i el 304. I en l'època de la que parlem el Papa era Caius, que ho va ser a partir del 283.

[...] Estant en l'acampament /// vos maná l'Emperador /// Qu' á sos Deus publicament /// Prestassen culto y honor [...]
Desprès de possiblement creuar el Coll del Gran Sant Bernat varen arribar a Octadura, —l'actual Martigny, al Valais—, al costat dels congostos dels Alps suïssos, on Maximià ordena un sacrifici als déus per tal d'implorar la seva protecció en la campanya que pensava emprendre.
Va ser llavors que Maurici, amb els seus oficials i soldats, en un número de 6.601, varen desobeir l'ordre, doncs com a cristians no podien participar de cultes pagans, i varen anar a acampar a Agaune —l'actual Saint Maurice, entre les muntanyes i el Roine, no lluny del costat oriental del llac de Ginebra—, apartant-se d'aquesta manera de la resta de l'exèrcit.

[...] En Saboya Maximiá, Ya tres vegades delmats, /// Sentencia final doná /// Que fossen tots destrossats, /// Morint ab cristia esfors /// Tots en est cruel suplici [...]
Preguntats del per que d'aquesta actitud, els legionaris declaren que no poden faltar al jurament prestat a Déu. Que obeiran a l'emperador sempre que la seva fe no ho impedeixi, i que si determina fer-los morir, renuncien a defensar-se.
Assabentat Maximià del que havien fet i el perquè, munta en còlera, i donà l'ordre que els legionaris rebels siguin delmats —que un de cada deu soldats fos executat— i passats per l'espasa. En veure que això no causava cap efecte en els supervivents, sinó tot el contrari, doncs es reafirmen en la seva fe i s'animen a patir tots els turments abans que renegar de la veritable religió, Maximià ordenà delmar per segona vegada als soldats cristians. I de nou, en seguir acceptant el suplici, va manar-ho fer per tercera vegada.
Acabada la matança, Víctor, veterà llicenciat d'una altra legió, passà casualment pel lloc del succés, mentre els botxins festejaven la seva crueltat. Inquireix la causa, i a l'informar-lo lamenta no haver pogut acompanyar els seus germans en la fe. Llavors els botxins el sacrifiquen també a ell juntament amb els altres.
Com ja hem vist abans la llegenda presenta elements històrics juntament amb d'altres poc probables o falsos. La decimació com a mètode disciplinari a les legions romanes era molt rara i ja no es donava des de feia segles, i de fet tant sols hi ha documentada una sentència similar durant el regnat de Galba ( 3 a.C. - 69). De la mateixa manera que tampoc és probable, que tota una legió estigués formada només per cristians, ja que aquests refusaven de servir a l'exèrcit, si més no fins al regnat de Constantí I el Gran (272-337), que va donar llibertat de culte.
Segons segueix dient la llegenda Sant Teodor, nomenat bisbe d'Octadura el 379, qui va fer exhumar les restes dels màrtirs tebans, aixecant en el seu honor una petita basílica. Ja al segle VI es va aixecar una abadia, sufragada pel rei Segimon de Borgonya (final s.V – 524) que fou inaugurada el 22 de setembre de 515 pel bisbe de Vienne, Sant Avit.
A finals del segle VIII l'abat Alteo, parent de Carlemany, va fer aixecar una església major que fou conservada quan es va construir una altra nova basílica al segle XI. Finalment el 1128 l'orde de canonges regulars es van establir a Agaune, i allà han perdurat fins avui en dia. L'actual abadia va ser reconstruïda al segle XVII.
Cal dir que recents excavacions arqueològiques han localitzat en el lloc conegut com "Le Martholet", als voltants de l'abadia de Saint-Maurice d'Agaune, una necròpolis tardoromana i les restes de la capella edificada per Teodor a la fi del segle IV; també s'ha trobat la basílica adossada a la roca que el bisbe de Lió, Euqueri (c.320 - 450) descrivia al segle V, de manera que s'ha pogut estudiar l'evolució d'aquest santuari al llarg de l'Alta Edat Mitjana.

Pel que fa a les seves relíquies, es van conservar a l'abadia de Saint-Maurice d'Agaune, fins al 961, en que Otó I del Sacre Imperi Romanogermànic, les va dur a Ratisbona, juntament als cossos d'altres companys de Maurici, per tal de traslladar-les més tard a la catedral de Magdeburg, que s'estava construint. I finalment a Espanya, on van arribar en dos etapes, la primera de la ma de Felip II (1527 - 1598), que les va dipositar en el Monestir de Sant Llorenç de l'Escorial, i la segona de Felip III (1578 - 1621), al qual se les havia enviat la seva germana Isabel Clara Eugènia, quan ell residia a Valladolid, ja a principis del segle XVII, motiu pel qual es va organitzar una gran recepció, durant la qual es va confeccionar un enorme estendard que va ser restaurat en 2014, en ocasió de l'aniversari de la mort d'El Greco.

A Sant Maurici se'l representa com un cavaller amb l'armadura (de vegades com un moro pel seu origen africà), portant un estendard i la palma del martiri. És patró dels soldats i dels fabricants d'espases entre d'altres. També se l'invoca davant dels patiments de gota i dels còlics. A Catalunya, sovint se'l cita com a patró dels tintorers o els fabricants de robes, cosa que és un error, ja que el patró tradicional del gremi era el beat Maurici Proeta, conegut popularment com a Sant Maurici.

Bookmark and Share