Articles - Costums i tradicions

GOIGS A HONOR DE SANTA AGATA VERGE Y MARTIR. COPATRONA DE LA PARROQUIA DE SAN MIQUEL DE CAMPMAJOR

GOIGS A HONOR DE SANTA AGATA VERGE Y MARTIR. COPATRONA DE LA PARROQUIA DE SAN MIQUEL DE CAMPMAJOR

Revista de Banyoles
núm.1044, octubre 2020, pp.12-13.

De Sicilia natural /// tinguéreu ser i noblesa /// i en hermosura i bellesa /// fóreu sola i sens igual; /// que per sr tan extremada /// deixa al tirá pres d'amor.
De Santa Àgata, Àgueda o Gadea (aquesta darrera en castellà antic) se'n coneixen poques dades que es puguin donar per certes. Va néixer a Catània, a la illa italiana de Sicília als voltants de l'any 231, en el sí d'una família noble.
Segons la llegenda era una noia d'incommensurable bellesa el que va fer que el proconsul Quintianus s'enamorés d'ella, però Àgata, que havia consagrat la seva virginitat a Déu va rebutjar les propostes amoroses del prefecte romà. Aquest, com a revenja, la va perseguir i la va condemnar per cristiana, enviant-la com a revenja a un prostibul regentat per una tal Afrodísia, on segons segueix dient la llegenda miraculosament conservà la seva virginita.

El tirá us feu mutilar /// en la part del cos preciosa /// on l'infant el cap reposa / i hi sent la vida brollar [...]
Els fets van coincidir amb l'anomenada persecució de Dioclecià (250-251) el qual va publicar un edicte pel qual es requeria que tots els ciutadans fessin un sacrifici per a major glòria de l'emperador en la presència d'un oficial romà i així obtenir un certificat (Libellus) que demostrés que l'havien fet.
Àgata, però, es va negar a fer sacrificis als ídols pagans, fent servir arguments filosòfics i racionals; davant d'això, Quincià la va fer torturar: el turment va consistir a tallar-li els dos pits. Sant Pere, però, se li aparegué després a la presó i la va guarir de les ferides.

Posada en cruel turment /// i mal tractada del foc /// teniu el dolor per poc /// i burleu la flama ardent [...]
Davant d'aquests fets, va patir diversos interrogatoris i turments, fins que finalment fou va ser condemnada a morir cremada. Va ser posada nua sobre un llit de carbó roent essent arrossegada per tot Catània.

Ministres i tirá aterra /// quan en aquella ciutat /// per castigar tal maldat /// es veu tremolar la terra /// a dos d'ells ve mort sobtada [...]
Segons segueix dient el llegendari, en aquell moment es va produir un greu terratrèmol que va fer caure un mur sobre els consellers de Quincià i un amic seu que li havia dit que torturessin Àgata.
La noia va morir a la presó. Era l'any 251.

Poc desprès de la seva mort, el 252, el volcà Etna entrà en erupció. Desesperats, els habitants de Catània, tement acabar com les properes Pompeia i Herculà ?que van desaparèixer engolides per les cendres del Vesuvi no feia encara dues centúries?, van demanar l'ajut de la seva antiga conciutadana, la qual sembla ser que atengué les seves súpliques per que el riu de lava es va detenir a les portes de la ciutat. A partir de llavors, la devoció a Itàlia cap a la nova santa va anar en augment i són diverses les esglésies i monuments que s'han erigit en el seu nom, a Catània, per exemple a les restes de la presó on fou martiritzada, i que conforma l'actual església de Sant’Agata al Carcere. A prop seu es troben les esglésies de Sant’Agata alla Fornace i de Sant’Agata la Vetere, la que fou la primera catedral de Catania. A Roma, Sant'Agata in via della Lugaretta, al barri de Trastevere, i Sant'Agata dei Goti. A Ravenna se la representa als mosaics de Sant'Apollinare Nuovo. etc.
A Catalunya, el rei Martí l'Humà es va fer portar una relíquia de la santa per a la capella del palau Reial Major de Barcelona. La considerable veneració que es va guanyar va fer que a començaments del segle XVII la capella li fos dedicada i esdevingué capella de Santa Àgata.
També el món pictòric s'ha fet ressò de la santa: pintura sobre taula atribuïda al mestre d'Osma. Finals del segle XV (Museu d'Història de Barcelona); Martiri de santa Àgata, pintura de Sebastiano del Piombo, 1520 (palau Pitti, Florència); pintura de Zurbarán al Museu Fabre de Montpeller; Santa Àgata, per Andrea Vaccaro, cap a 1635 (Museu del Prado); Martiri de santa Àgata, de Giambattista Tiepolo, 1736 (basílica de Sant Antoni, Pàdua); etc.

De l'incendi i inundació /// i altres mals d'ànima i cos /// que el lliureu us prega a Vos [...]
Considerada patrona de les dones, moltes poblacions fan festes en honor seu. Moltes tenen caràcter carnavalesc i es caracteritzen per la inversió dels papers socials entre homes i dones. Avui santa Àgata és invocada per les dones per demanar-li protecció davant els maltractaments i el càncer de pit. En alguns llocs santa Àgata és invocada com a protectora contra els focs, els incendis o les cremades.
La seva festa se celebra el 5 de febrer i era tradició que les dones es posessin alfàbrega als pits i entre els cabells, perquè aquesta planta, diuen, crida l’amor i atreu els casadors. Segons el refrany "Per Santa Àgueda planta l’alfàbrega; dama espavilada, ja la té sembrada; dama garrida, ja la té sortida, i la galana, trasplantada".
A part de la pròpia Catània en que la festa de la santa està considerada com la tercera festa religiosa del món pel que fa a participació, a Espanya son moltes les poblacions espanyoles que celebren el dia de la santa: Zamarrala y Aspariegos (Segovia), Murias de Rechivaldo (León), Arcenillas (Zamora), El Bolao (Madrid), La Fresneda (Teruel), la zona de la Ribera del Duero,.. i fins i tot en molts pobles del Païs Basc surten la nit anterior a cantar pels carrers, de porta en porta, recollint diners per a diversos fins.
Se la representa vestida amb túnica, com una dama romana. Pot mostrar l'atribut genèric de tots els sants màrtirs, la palma, però el seu atribut més característic és un platet o safata on hi ha els dos pits que li van tallar durant el suplici a què va ser sotmesa. També pot mostrar les tenalles que es van fer servir per tallar-li els pits. També por portar un petit edifici en flames o una teia encesa.

Com un apunt final, esmentar que la persecució de Dioclecià, possiblement la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà, de la que Àgata en fou una de les víctimes més conegudes, així com el papa Sant Fabià, va comportar grans repercussions dins l'església, pel sols fet de que molts dels cristians varen comprar el certificat exigit, amb la qual cosa sempre quedava el dubte de si realment havien fet el sacrifici exigit, o tant sols havien obtingut el certificat conforme l'havien fet per altres camins.
Pel que sembla, en la majoria de les esglésies, els apòstates van ser acceptats de nou al si de l'església, però alguns grups se'ls va negar l'entrada a l'església. Això va plantejar importants qüestions sobre la naturalesa de l'Església, el perdó, i l'alt valor del martiri. Un segle i mig més tard, Sant Agustí va discutir, amb un influent grup anomenats donatistes, que es va separar de l'Església Catòlica perquè aquesta va acceptar als que havien exhibit el certificat.

Bookmark and Share