Artículos - Coleccionismo

ELS ALTRES SUPER-HEROIS

El Mirador. La revista del Pla de l'Estany
núm.84, setembre 2012, p.15

En una època en que els super-herois segueixen estan de moda, i no hi ha temporada en que el cinema no porti a les seves pantalles a aquests personatges de ficció, encara recordo, allà als començaments dels anys seixanta quan el diumenge a casa meva començava sempre amb un tebeo - el que avui en dia diríem un còmic - que el meu pare havia comprat, alhora que comprava el seu diari. Era el ritual de cada diumenge, esmorzar llegint el TBO, el Pulgarcito, el DDT o el Tio Vivo, amb uns personatges ... que res en tenien de super-herois, sinó tot el contrari, doncs la majoria eren personatges del carrer, una mica exagerats, això si, que es trobaven amb situacions normals, tot i que, tot s'ha de dir, la majoria de les vegades s'embolicaven més del compte.

Recordo aquella Família Ulises, formada per un matrimoni amb tres fills, l'avia i el gos; Los señores de Alcorcón y el holgazán de Pepón, el cunyat que no feia res més que jeure; O els germans Zipi-Zape, aquells parell de bessons entremaliats que acostumaven a acabar sempre castigats pel seu pare, don Pantuflo Zapatilla, al "cuarto de los ratones". O el bo de Josechu el Vasco, amb la seva faixa i boina, sempre disposat a ajudar a qui sigues, mercès a la seva força. Un altre que tenien bona fe, però que sempre acabava amb problemes era en Rompetechos: un personatge baixe't, miop i despistat, al que la seva manca de visió el feien confondre rètols, personatges amb objectes, etc.

Desprès hi havia aquells que sempre sortien malparats, com el Caco Bonifacio, lladre de professió, sempre amb uniforme de "feina", gorra, antifaç i mocador nuat al coll, i al qui les seves activitats el duien normalment a la presó. I no parlem d'en Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio, unes vinyetes que recordo que sempre començaven amb el segon d'ells menjant entrepans d'allò més variat: un elefant, una vaca, ... I que a causa de la seva ineptitud sempre tenien que sortir corrents. Quelcom semblant al que li passava als super-agents Mortadelo y Filemon, agencia de información, on el Superintendent de la TIA els envia a qualsevol racó del món per la qual cosa es servien de les mil disfresses del primer i dels invents del cap del laboratori, el professor Bacterio.

I molts d'altres personatges, com el professor Franz de Copenhague, que presentava Los grandes inventos del TBO, uns invents d'allò més absurds; Las hermanas Gilda, on la germana gran sempre intentava amargar a la petita, que es passava el dia buscant marit. Doña Urraca, sempre vestida de negre i amb un nas ganxut, i que es passava la vida creant mala sang a la gent. Anacleto, agente secreto: sempre amb vestit negre i llaçet, al que enviaven sempre a les missions més difícils. El botones Sacarino, el Gordito Relleno, el Reportero tribulete, en Melitón Perez, l'Eustaquio Morcillon y Babalí, aquella parella formada per un explorador blanc i el seu ajudant, un negre poruc, que a la primera de canvi ja estava enfilat en un arbre de la sabana africana ... i com no Carpanta, que nomes tenia un objectiu a la seva vida: menjar!!!

I per acabar, i mai millor dit, doncs aquesta vinyeta estava a la contraportada, hi havia el 13 Rue del Percebe. Un edifici on vivien els personatges més estrambòtics i variats que ens podem imaginar: a la planta baixa, una botiga de queviures on el seu propietari se les ingeniava sempre per estafar als seus clients; la portera, una tafanera de por ... i tot just davant, en una claveguera, un altra llogater. Al primer pis hi havia un veterinari i una pensió, normalment superpoblada. Al segon pis, una dona gran, sempre rodejada d'animals i un inventor boig. Al segon pis, el lladre Ceferino i la seva dona i a la porta del costat un mare amb els seus fills, cadascú més entremaliat que els altres. I al terrat vivia Manolo, un morós sempre perseguit, i un ratolí que sempre martiritzava a un pobre gat. I tot l'edifici connectat amb un ascensor, on passaven les mil i una peripècies.

En fi, com deia, eren uns altres super-herois ... tot i que, com els d'ara, també en teníem, per això un altre dia parlarem del Capitan Trueno, el sargento Gorila i el Jabato.