Artículos - Clubes y entidades

PROJECTES DELS ANYS 40

PROJECTES DELS ANYS 40

Club Natació Banyoles. Revista d'informació al soci
núm.52, desembre 2014, pp.28-30.

En el número 49 d'aquesta mateixa revista, sota el nom de «Fa 80 anys» vaig publicar un article on parlava d'un projecte d'edifici de l'any 1933, però aquest no va ser l'únic dels projectes «de club de natación y regatas» que no van veure la llum.
I si deixem de banda aquella primera pedra que l'any 1911 es va col·locar del que hauria de ser el primer club que abracés totes aquelles activitats relacionades amb l'estany, des del mateix rem fins a la pesca, passant evidentment per la natació, i que es va batejar amb el nom de Llach Esport Club i del que fins i tot es va arribar a exposar una maqueta - malauradament no en tenim cap constància gràfica - no serà fins el mes de març de l'any 1940 que es durà a terme un nou intent, segons planells signats per l'arquitecte municipal, Francesc Figueras de Ameller.
Segons va deixar escrit el mateix Figueres, referint-se a aquest avant-projecte, l'Ajuntament de l'època va adquirir «2.750 m² de terreno lindante con el Paseo de Luis Mariano Vidal, junto a la pesquera llamada de la Oca» però al final per diversos motius que segons diu «seria largo de exponer» el projecte no va tirar endavant, tot i que «quedó el solar aguardando futuros intentos».
La veritat es que si ens mirem amb detall el projecte, veurem que a tocar de l'aigua estava previst fer-hi un edifici de banys, amb vestidors separats per sexes, un bar una terrassa coberta i una altra de descoberta que s'endinsava dins l'estany, com avui en dia fan les palanques de rem i piragüisme. Però a banda d'aquest edifici, preveia fer una mica separat una «pista de baile» i una «pista de hockey» un esport aquest del qual no hi havia precisament una tradició a la nostra ciutat. Desprès però, sembla ser que la pista de ball sola no els feia el pes, ja que corregit a mà, es pot llegir que la meitat d'aquesta l'ocupa un «campo de balonmano».
Haurien de passar uns anys per tornar a «resucitar el tema con motivo de la necesidad de un local apropiado para guardar en debidas condiciones botes de carrera, outrigers, yolas, etc.». I de nou serà en Figueras qui redactarà aquest nou projecte. Serà l'any 1947 quan fa un "Anteproyecto de Club de Natación y Remo", on es projectava construir un edifici de tres plantes i terrassa, que per problemes econòmics no es va arribar a dur a terme.
Era aquest un projecte que a la planta baixa contemplava, a banda del vestíbul d'entrada, els vestidors i les dutxes, un «almacen de botes capaz para las embarcaciones de una longitud máxima de 20 metros», (d'una superfície de 200 m² enfront els 340 m² que ocupen la resta de dependències), a més «una dependencia de servicio, con cocina, dormitorio vigilante, etc» i «un porche frente a la playa». Per la seva part el primer pis, que està dotat d'una bona terrassa, l'ocupa, a banda d'un petit quartet de servei, «una sala de fiestas» tot i que especifica que es podria fer servir com a cafè i sala de reunions. D'aquest primer pis, sortia una escala per accedir a una segona terrassa. I encara quedava una tercera terrassa, a la qual «habrá de subirse de una manera muy simple».
Tot aquest conjunt de terrasses estaven dissenyades de manera que «protegidas en verano con toldos adecuados serán lugares apropiados para el disfrute de buenas vistas y agradables temperaturas». Però hem dit abans que aquest projecte no va tirar endavant per problemes econòmics, un fet que no ens ha d'estranyar doncs en la memòria del mateix, l'arquitecte municipal ja avisa que serà una obra cara, principalment pel que fa als fonaments, ja que el terreny és molt dolent i com en la majoria dels edificis que hi ha a tocar de l'estany s’haurien de «construir todos los cimientos con pilores de madera hincados en el suelo con martinete», per això conclou que serà una construcció «cara de cimientos». Així mateix també diu que cal buscar un tipus de material que resisteixi la humitat.
Pel que fa a l'aspecte exterior, es preveia que l'edifici estigués «blanqueado con cal y la madera pintada azul». I les baranes de tubs de ferro horitzontals «a la manera de los buques». I pel que fa a la seva ubicació, el lloc escollit és en els terrenys que l'ajuntament havia comprat pel projecte de l'any 1940: «junto a la pesquera llamada de la Oca y la acequia llamada nº 1 o de Can Hort». Un solar aquest, que tenia l'inconvenient d'estar situat dos metres per sota del passeig, és a dir, que s’havia de reomplir de terra per estar tot a nivell, cosa que «ha de encarecer también la construccion».
Al final acaba dient que l'edifici quedarà situat a uns dotze metres de les vores de l'estany «quedando unos espacios magníficos para ser destinados a playas, varaderos, campos de cesped, etc» i conclou que el cost de l'obra seria d'unes tres-centes mil pessetes tot i que si es vol començar «por la casa de botes» aleshores amb setanta mil ja passarien.
Però de nou va quedar en el què era, un avantprojecte. Tot i que en aquest cas tant sols haurien de passar cinc anys, fins arribar a l'any 1952, any en què s'inaugurava el primer edifici del club. Obra també d'en Francesc Figueres, era una senzilla construcció que estava formada per uns vestidors i un magatzem, a tocar de la pesquera de l'Oca.

Bookmark and Share