Articles - Ciències

RECS I RIEROLS DEL PLA DE L'ESTANY

RECS I RIEROLS DEL PLA DE L

Les Garrotxes
núm.2, tardor-hivern 2008, pp.94-95

" ... en pocas encontradas de Catalunya se trobaria tanta abundancia de ricas fonts, com en los delitosos y pintorescos voltants de nostra vila ...". Joaquim Hostench.

Que el Pla de l'Estany es una zona d'aigua ningú ho posa en dubte, doncs fins i tot, i segons diu la llegenda, per ordre del propi Sant Martirià (patró de Banyoles i de la comarca), dos joves monjos de Florència, del monestir de Sant Martí d'Albenga, van rebre l'ordre de portar les seves despulles a un lloc de la zona de Catalunya on "manava una font abundosa". I es que només cal que donem un cop d'ull a un mapa de la comarca, per veure que son molts els indrets que estan com esquitxats per unes petites taques, que es corresponen al quasi un centenar d'estanys i estanyols, que configuren la nostra orografia. Però a banda d'aquestes taques, si parem atenció, veurem com uns petits filaments que es van retorçant com si fossin serps: son els recs, rieres, torrents i rierols que s'esmunyeixen pel mig dels nostres camps, interconnectant en alguns casos aquests estanyols o fen de sobreeixidor dels mateixos en molts altres. I si aquesta llarga llista, li acabem afegint les fonts, deus, reixorts o aiguaneixos, en total tindrem un llistat de mes de 500 noms que tenen a veure amb el sistema hidrològic de la nostra comarca.

Tot i que dins la comarca no hi neix cap riu de renom, i tant sols podem esmentar el pas per ella d'algun d'una certa importància, com es el cas del Fluvià, el que si es cert es que la xarxa hidrogràfica del Pla de l'Estany està formada per mes d'un centenar de cursos d'aigua, de mes o menys importància, que a la seva vegada estan associats a una major quantitat de sistemes de naixements diferents: des de els estanys, estanyols, llacunes, basses i clots, fins a les surgències i brolladors, passant per les fonts, biots, reixorts, degotalls, deus i aiguaneixos. I que mes d'una vegada ens planteja el dubte de si es abans la font o el rec, tal i com queda palès al terme de Sant Miquel de Campmajor, on hi ha la Font del Rec i el Rec de la Font.

El conjunt del territori el podríem dividir en dues grans conques: per una banda, les parts nord i oest, on les aigües van cap el Fluvià; i d'altra banda, la resta de la comarca, on les aigües van cap el Ter.

La conca del Fluvià
El Fluvià, neix a la comarca de la Garrotxa, al vessant nord del Collsacabra, dins el terme municipal de Falgars d'en Bas i desemboca a la Mediterrània, en els aiguamolls de l'Empordà, molt a prop de Sant Pere Pescador. En el seu recorregut, de gairebé 70 quilometres, recull, per la riba dreta, les aigües de les estribacions més nord-orientals de la serralada transversal, i per la riba esquerra les de l'Alta Garrotxa. El seu pas per la comarca del Pla de l'Estany, ve marcat sobre tot per les aportacions de petits rius i rierols, sent els de més importància el Ser, que provinent de les serres de Finestres i Portelles, li vessa les seves aigües a l'alçada de la resclosa de Serinyà, i el rec d'Espolla que desprès de travessar tot el Pla d'Usall, ho fa desprès d'haver superat un desnivell d'uns 80 metres. Aquest estany, l'estany d'Espolla, presenta la característica de que les surgències que l'alimenten venen del mateix aqüífer que forma l'estany de Banyoles, però degut a la seva major altitud, actuen intermitentment només quan el sistema hidrològic està molt ple.

Provinents de la banda de Mieres, el Merdançà i el Ritort, aporten les seves aigües al riu Ser, i una mica mes avall el Rodeja i el Serinyadell. El Merdençà ho fa en el lloc anomenat el Gorg Blau, prop del pont vell de la carretera comarcal d'Olot; per la seva banda, el Ritort, o Tort, abans de vessar les seves aigües al Ser rep les aportacions del torrent de l'Arn i de la riera de Sant Miquel, i d'un bon grup de bullidors lligats al sistema lacustre de la Vall de Campmajor. Un altra dels afluents del Ser, es el Serinyadell, que recull les aigües de la surgència de la Mussoga i que desprès d'un breu recorregut li vessa les aigües desprès de travessar la carretera que va de Banyoles a Serinyà. I per últim el Rodeja, que dibuixa una petita vall a mig camí entre la plana de Serinyà i Banyoles i la vall de Sant Miquel de Campmajor, i que acaba desguassant en el Ser, ja dins del municipi de Serinyà, en la part baixa del seu curs, poc abans de la seva confluència amb el Fluvià.

La conca del Ter - El Terri
La major part de les aigües que drenen cap el Ter ho fan a través del Terri, el riu mes important dels que neixen a la comarca i que travessant els termes de Mata, Borgonyà, Cornellà del Terri, Sords, Santa Llogaia del Terri, Ravós del Terri i Sant Andreu del Terri, vessa les seves aigües al Ter, ja fora del Pla de l'Estany, entre Sant Julià de Ramis i Medinyà. La riera de la Farga, amb un traçat paral·lel al del Terri, destaca per la seva longitud i, igual que aquest, va a morir al Ter prop de Medinyà. El Terri per la dreta rep els dos afluents principals: el Revardit, que procedent de la serra de Pujarnol, li aboca les seves aigües mes enllà del Pla de la Banyeta, i el Matamors, que iniciant el seu recorregut a la serra de Sant Patllari, recull les aigües de diferents fonts (com les del Morrofred, Can Gelada, de Galdeus, del Salt del Vila i de Sant Dalmau) i rierols (com el de Magrill i la Perpinyana), i l'acaba a l'altura de Borgonyà. Però a banda d'aquests dos, per la mateixa marge també li aporten aigües, el Remençà i el Comanell, i les rieres de Riudellots i Marimanyà; i per la seva banda esquerra, a banda d'un petit aport del torrent d'en Puntís cal destacar-hi el Garrumbert, que neix prop del Pla d'Usall, i el torrent de Vall-llobera.

El Terri, que de fet no rep pròpiament el nom de Terri fins que el rec Major s'uneix amb la riera Canaleta, presenta unes característiques singulars, ja que les principals aportacions d'aigua que te, provenen del desguàs de l'estany de Banyoles; en total recull les aigües procedents d'un total de sis canals de sortida de l'estany, i que son: el rec Major, el rec de Can Hort, el rec de Can Teixidor, el rec de la Figuera d'en Xo, el rec de Guèmol i el rec dels Xucladors. De fet, aquest corrent d'aigua no rep pròpiament el nom de Terri fins que el rec Major s'uneix amb la riera Canaleta.

Com hem pogut veure al llarg d'aquest article, el sistema hidrològic del Pla de l'Estany es, en comparació a la seva superfície molt extens, i només com apunt final voldria esmentar que actualment podem trobar, amb mes o menys activitat, una setantena d'estanys i estanyols; prop de les tres-centes fonts, gairebé uns cent cinquanta cursos fluvials i una trentena de surgències.

Bookmark and Share